Vés al contingut

Distant Drums

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDistant Drums

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRaoul Walsh Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMilton Sperling Modifica el valor a Wikidata
GuióNiven Busch Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMax Steiner Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSidney Hickox Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFolmar Blangsted Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1951 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeFlorida Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerewestern i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFlorida Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0043469 FilmAffinity: 441121 Allocine: 7212 Rottentomatoes: m/distant_drums Letterboxd: distant-drums Allmovie: v14022 TCM: 73195 AFI: 53401 TMDB.org: 61391 Modifica el valor a Wikidata

Distant Drums és un western americà dirigit per Raoul Walsh, estrenat el 1951.

Argument

[modifica]

1840. El valerós Capità Quince Wyatt, que havia adquirit justa fama de temerari per les seves arriscades lluites en els pantans de Florida, té concertada una cita amb el Tinent Richard Tufts, de la Marina dels Estats Units, per posar-se d'acord en les tàctiques a seguir per resistir amb les seves tropes a les agressions dels bel·licosos i despietats indis seminoles, que els són hostils. Després d'haver destruït un fort seminola, soldats americans i la gent que han salvat de les seves urpes han d'enfrontar els Everglades i els feroços indis que els poblen per retrobar-se en lloc segur.[1]

Producció

[modifica]

La pel·lícula es va rodar en el cor dels pantans de Florida, en els monuments nacionals del sud-est de Silver Spring i al castell de Sant Marcos.

Repartiment

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Distant drums». The New York Times.