Districte de Sitapur
| Tipus | districte de l'Índia  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| País | Índia | ||||
| Estat federat | Uttar Pradesh | ||||
| Divisió | divisió de Lucknow | ||||
| Capital | Sitapur | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 4.483.992 (2011) (780,78 hab./km²) | ||||
| Llars | 801.764 (2011) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 5.743 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | Sitapur.nic.in | ||||
El districte de Sitapur (hindi सीतापुर जिला) és un dels districtes d'Uttar Pradesh a l'Índia, dins la divisió de Lucknow. La capital és Sitapur. La superfície és de 5.743 km² i la població de 3.619.661 (cens del 2001).
Administració
[modifica]Està dividit en sis tehsils
- Sitapur
- Biswan
- Mishrikh
- Laharpur
- Mahmoodabad
- Sidhauli
I 19 blocks
Pisawan Maholi Mishrith Macheretha Gondalamau Ailiya Hargaon Parsendi Khairabad Laharpur Behta Reusa Sakaran Biswan Kasmanda Sidhauli Pahla Mehmoodabad Rampur Mathura
Història
[modifica]Les llegendes connecten diversos llocs amb relats del Mahabharata i el Ramayana. Al començament del segle XI hi hauria operat el ghazi Sayyid Salar Masud; els rajputs van prendre peu progressivament a la zona. Quan els rajputs van arribar dominaven el país els pasis que foren eliminats o expulsats. Sota els primers sultans de Delhi el territori formava part del govern de Bahraich però en realitat el governador hi exercia poca o cap autoritat. Al segle XV va passar al sultanat de Jaunpur. Vers el 1527 Humayun va ocupar Khairabad, aleshores la capital de la comarca però no fou fins a la pujada al tron d'Akbar el Gran que el domini mongol es va establir expulsant als afganesos. Va formar part de quatre sarkars: Khairabad, Bahraich, Oudh i Lucknow, tots situats a la suba d'Oudh. Khairabad fou tinguda per un temps pels rebels de l'Oudh el 1567, però després, en la resta del domini mogol, i més tard amb els nawabs d'Oudh no fou teatre de fets rellevants. Al començament del segle XIX estava governat per Hakim Mahdi Ah Khan, el misnistre de Nasir al-Din Haidar. Fou annexionat amb l'Oudh el 1856 i la ciutat de Sitpaur fou escollida com seu del govern d'un dels districtes i la de Mallanpur d'un altra (entre el Chauka i el Gogra).
El 1857 tres regiments d'infanteria i un de policia militar foren aquarterats al cantonment; el 3 de juny es van amotinar i van disparar als oficials molts dels quals van morir i també funcionaris civils i esposes i fills quan fugien; molts dels fugitius no obstant van poder arribar a Lucknow mentre altres van quedar protegits per zamindars lleials. El 13 d'abril de 1858 Sir Hope Grant va derrotar els rebels prop de Biswan i abans de final d'any l'orde havia estat restablert i el domini totalment controlat pels britànics. El districte es va reorganitzar i el districte de Mallanpur fou suprimit.
El districte britànic tenia una superfície de 5.828 km². Els rius principals eren el Gumti i el Karaulia o Gogra, que formaven els límits occidental i oriental; altres rius eren el Kathna, el Sarayan (amb els tributaris Beta i Gond), afluents del Gumti, i el Chauka, branca del Sarda. Inicialment va formar part de la divisió de Sitapur pel 1901 fou traslladada a la de Lucknow.
Al final del segle el districte tenia 9 ciutats (la principal la municipalitat de Sitapur que era la capital, seguida de Khairabad, segona ciutat i l'altra municipalitat del districte) i 2.302 pobles. La població era:
Administrativament estava dividit en quatre tehsils:
- Sitapur
- Biswan
- Sidhauli
- Misrikh
El 85% de la població era hindú i el 15% musulmans. La llengua comuna era el awadhi. Les castes principals eren els chamars, pasis, bramans, ahirs, kurmis, lodhas, muraos i rajputs. El 75% de la població vivia de l'agricultura.
El tahsil de Sitapur estava format per les parganes de Pirnagar, Khairabad, Ramkot, Sitapur, Laharpur i Hargam, amb una superfície de 1.476 km² i una població de 311.264 el 1901 amb 608 pobles. Les ciutats principals eren Sitapur (22.557 habitants el 1901), Khairabad i Laharpur.
Arqueologia
[modifica]- Taula de coure de Gobind Chand de Kanauj descoberta el 1855
- Edificis musulmans de Biswan i Khairabad
- Nimkhar, lloc de pelegrinatge.
Enllaços externs
[modifica]