Diumenge de Rams
| |||
| Tipus | festa pública diada cristiana  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | palma | ||
| Commemora | Entrada triomfal a Jerusalem | ||
| Part de | Setmana Santa, Passiontide (en)  , quaresma i Grans Festes de l'Església Ortodoxa | ||
| Dia | 7 dies abans de Pasqua | ||
| Tema | Entrada triomfal a Jerusalem | ||
| Mitjà de comunicació | |||
.jpg)
En el cristianisme el Dia de Rams o Diumenge de Rams[1] (ant. rampalm[2]) recorda l'entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la pasqua jueva. Segons l'Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria. La gent de Jerusalem va alçar palmes i branques de llorer i d'olivera per a donar-li la benvinguda.[3] Es celebra set dies abans de la Pasqua de Resurrecció.
Palmó de Rams
[modifica]
Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins ofereixen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i simples, fetes a partir d'una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes, i els nens solien portar palmons.[3]
Són típics de la festivitat de Rams perquè rememoren l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on segons les escriptures va ser rebut per la multitud amb rams. Al principi de la missa del diumenge de Rams es fa una processó en què es beneeixen les palmes, els palmons i els rams de llorer. En algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l'any, perquè hom creu que dona protecció i bona sort.[3] Abans d'aquesta festa molts pobles i ciutats fan fires especialitzades on es poden trobar palmes, palmons i tota mena de cintes, flocs, figuretes i llaminadures per a ornar-les.[3]
Celebracions
[modifica]El Diumenge de Rams fou una celebració multitudinària a molts països d'Europa com Alemanya, Croàcia, Espanya, Geòrgia, Itàlia, Lituània, Malta, Polònia i Portugal. Actualment ha perdut importància a moltes zones a causa de l'expansió general del laïcisme. Tot i així encara hi ha llocs al món, com les Filipines i Andalusia, on la celebració encara és de caràcter multitudinari i atrau masses de gent.
Als Països Catalans, tradicionalment, el dia de Rams es commemora anant a l'església a beneir el palmó dels nens, la palma de les nenes, o una branqueta de llor. Generalment també són els padrins els que regalen les palmes i palmons als fillols.[4]
Per tota la geografia catalana es representa La Passió, sent les més famoses les d'Esparreguera i Olesa.
A la Ciutat Vella de Barcelona té lloc la Processó de la Burreta en la qual una representació de Jesucrist entra al barri vell muntat sobre un ase.[5]
A Santa Coloma de Gramenet surt la Processó de la Borriquita, Borriquilla o Camarón (per la sembança de Jesucrist amb el cantant Camarón de la Isla).
A Lloret de Mar, la Selva, es fa el tradicional repartiment de llor.[6] És tradició a les comarques gironines, que el padrí i la padrina regalin un tortell al seu fillol o fillola.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ També dels Rams, de Rams, de Ram o de Palmes: Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Diumenge». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Rampalm». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Diumenge de Rams». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ festes.org - l'espai on comença la festa - Celebracions de Diumenge de Rams
- ↑ festes.org - l'espai on comença la festa - Processó de la Burreta
- ↑ Lloret de Mar - Repartiment de llor[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]
- Diumenge de rams a Tortosa Arxivat 2008-05-30 a Wayback Machine.
- Caputxins de Catalunya i Balears - Diumenge de Rams Arxivat 2010-10-02 a Wayback Machine.
