Vés al contingut

Drets del col·lectiu LGBT al Japó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Diversitat sexual al Japó)
Bandera del Japó amb els colors LGTB.
Panell de mitjans del segle xviii. Pintat a mà sobre seda, mostra un samurai amb el seu jove amant masculí.

El col·lectiu LGTB al Japó s'enfronta a certs desafiaments legals i socials no experimentats per altres residents.[1] L'actual Constitució, redactada després de la II Guerra Mundial, es refereix al matrimoni com un acte entre un home i una dona i es troba prohibit per a les parelles homosexuals.[2]

L'homosexualitat es troba documentada des de temps remots i mai no ha estat considerada un pecat per part de la societat o la religió. Només va ser prohibida legalment durant un breu període (1873-1880) per tal de millorar les relacions amb Occident, de tradició moral cristiana.[3] De fet, en alguns moments de la història japonesa, l'amor i les pràctiques sexuals entre homes, per exemple entre els samurais, s'entenia com una forma pura d'amor.

Des de finals de segle xix, l'exposició del Japó al pensament occidental (inclosa la sexologia), i el desig dels japonesos de mostrar-se oberts i proclius a aquestes civilitzacions, han influït notablement en la consideració de l'homosexualitat, tant per part de l'Estat com per la població en general. De mica en mica s'ha constatat un increment del suport social al matrimoni homosexual[4] i, a més dels ambients artístics, han sorgit representants polítics obertament homosexuals.[5]

Es calcula que el 9.2% de la població masculina, així com el 5.1% de la població femenina, ha tingut algun tipus d'experiència homosexual. Segons aquestes estadístiques, Japó seria el país amb major percentatge d'homosexuals d'Àsia.[6]

Comparacions amb Occident

[modifica]

Contràriament al que succeeix a Occident, al Japó el sexe no s'entén en termes morals, sinó en termes de plaer, posició social i responsabilitat social.[7] Tot i que les actituds modernes cap a l'homosexualitat han anat canviant, aquesta visió continua sent la predominant. De la mateixa manera que a l'Occident premodern només els actes sexuals són homosexuals o heterosexuals i no les persones que els realitzen.

Terminologia

[modifica]

Durant l'era Edo, shudō (衆道), wakashudō (若衆道) i nanshoku (男色) eren els termes més usats per referir-se a l'homosexualitat.[8] Aquests termes no registraven cap identitat específica, sinó que es referien al comportament de l'individu.[9]

Actualment, els termes més utilitzats són dōseiaisha (同性愛者, literalment "persona amant del mateix sexe") i els anglicismes gei (ゲイ, adaptació de «gai»), rezu o rezubian (レズ, レズビアン, adaptació de «lesbian») i homo o homosekushuaru (ホモ, ホモセクシュアル, adaptació d'«homosexual»). Dōseiaisha es fa servir per a homes i dones, però gei, homosekushuaru i homo s'usen gairebé exclusivament per referir-se als homes.

El terme homo pot ser usat positivament i pejorativament. Els termes gei i rezu o rezubian són els més comuns dins la comunitat gai, mentre que hi ha termes pejoratius com okama, que també s'usen.

El qualificatiu gei no es fa servir gairebé mai quan es parla de fonts antigues o històriques, ja que les connotacions polítiques i occidentals de la paraula suggereixen una identitat moderna.

Història de l'homosexualitat al Japó

[modifica]

Fonts històriques

[modifica]

La informació disponible sobre la conducta homosexual tant al Japó com a l'antiga Xina prové, en la seva major part, de fonts literàries. Encara que des del segle IV podem parlar d'un Japó unificat, la documentació històrica escrita comença amb el Kojiki (古事記), o Registre de coses antigues,[10] recopilat al començament del segle VII. Mentre que les fonts xineses del segle VI aC contenen referències a l'homosexualitat, no és fins al segle X quan apareixen fonts similars japoneses. Aquestes fonts, en principi, semblen seguir el mateix patró que les xineses.[11]

Antic Japó

[modifica]

El terme japonès nanshoku (男色) fa referència a la lectura japonesa dels mateixos caràcters en xinès, que literalment signifiquen colors d'home. El caràcter 色 (color) encara té el mateix significat de plaer sexual al Japó i la Xina. Aquest terme s'ha usat àmpliament per referir-se al sexe entre homes en el Japó antic.

D'acord amb els estudis de Gary Leupp, els japonesos d'edats antigues associaven nanshoku amb la Xina, d'on agafaven les idees en les quals es van fonamentar les bases de l'alta cultura japonesa, com per exemple l'escriptura. Així, la tradició japonesa del nanshoku també es va imitar del referent que era la Xina.

En fonts antigues es pot trobar tota una varietat de referències literàries sobre l'amor cap a persones del mateix sexe, però moltes d'aquestes són tan subtils que acaben sent poc fiables. Un altre aspecte a considerar poden ser les declaracions d'afecte per amics del mateix sexe, que eren comuns en aquells dies.

De totes maneres, les referències existeixen i es multipliquen durant el Període Heian, aproximadament al segle xi. Al Genji Monogatari (源氏物語, Història de Genji), els homes són freqüentment captivats per la bellesa dels joves. En una escena l'heroi rebutja una dama i, en canvi, dorm amb el seu germà.   La Història de Genji és una novel·la, però existeixen diversos diaris de l'època Heian que també contenen referències a actes homosexuals. Alguns fins i tot contenen referències a emperadors amb relacions homosexuals, i a "bells joves retinguts per al seu ús sexual" per part d'emperadors.

També en els Contes de Ise (Ise Monogatari), es poden apreciar els sentiments d'angoixa reflectits en el poema que un home li dedica a un altre,[12]   Es poden trobar referències al que Leupp va denominar "problemes d'identitat de sexe" en altres obres literàries, com en la història d'un jove que s'enamora d'una noia que en realitat és un jove transvestit.

Amor homosexual monàstic

[modifica]

L'homosexualitat era comuna entre els savis budistes.[6] Els monestirs budistes semblen haver estat dels primers centres d'activitat homosexual de l'antic Japó.[13] La història de l'homosexualitat al Japó sembla començar amb el gran heroi cultural Kūkai (774-835, conegut després de la seva mort com Kobo Daichi), fundador de la secta budista Shingon (un altre mite fins i tot afirma que va ser ell qui va inventar l'homosexualitat).[14] Generalment es deia que ell va ser qui va introduir el nanshoku al Japó després de tornar de la Xina de l'època T'ang en el segle ix. No obstant això, Kūkai no tracta aquest tema en cap de les seves principals obres. Ha de destacar-se així mateix que qualsevol activitat sexual estava explícitament prohibida pel Vinaya o codi de la disciplina monàstica per a monjos budistes, del qual Kūkai era un seguidor incondicional. No obstant això, el mont Koya, emplaçament del monestir de Kobo, es va convertir en sinònim de l'amor entre persones del mateix sexe. Sembla bastant clar que el primer grup conegut dedicat a tractes homosexuals al Japó estava compost per monjos.[14]

No obstant això, ni el Shinto ni la interpretació japonesa del Confucianisme contenen cap prohibició al respecte. Bastants monjos semblen haver interpretat que les seves promeses de castedat no s'aplicaven a les relacions homosexuals; suficients perquè les històries de relacions entre monjos i joves acòlits, coneguts com Chigo Monogatari, es féssin bastant populars. Els jesuïtes van informar, espantats, sobre la sodomia que existia entre els clergues budistes.[14]

Amor homosexual en la milícia

[modifica]

L'homosexualitat era una manera honorable de vida entre els líders militars i religiosos del país, i comú en part de la cultura samurai.[6] Des de cercles religiosos, l'amorcap algú del mateix sexe es va difondre a la classe guerrera, on era costum per a un jove samurái ser aprenent d'un home major i més experimentat.[14] El jove samurái seria el seu amant per molts anys. A aquesta pràctica es coneixia com a shudō, el camí del jove, i era tinguda en alta estima per la classe guerrera.[15]

Amor homosexual a la classe mitjana

[modifica]
«Client Lubricant a un prostitut», obra de Kitagawa Utamaro

Les classes mitjanes van adoptar moltes de les pràctiques de la classe guerrera i, en el cas del shudō, se li va donar una interpretació més mercantil. Els joves actors kabuki de vegades treballaven en la prostitució fora de l'escenari, on eren tractats d'una manera molt similar en la qual es fa amb les celebritats d'avui: sent protegits per persones molt influents i riques que arribaven fins i tot a competir entre si mateixos per comprar els seus favors.[16]

També hi havia un sector de prostitució masculina que atenia a una clientela masculina, denominat Kagema.[17]

Art de l'amor homosexual

[modifica]

Aquestes activitats van ser objecte d'innombrables obres literàries, la majoria de les quals encara no han estat traduïdes. Per altra banda, molts dels millors artistes de l'època, com Hokusai i Hiroshige, es vanagloriaven de documentar aquest tipus d'amors en els seus gravats, coneguts com a ukiyo-i, pintures del món flotant, i quan tenien contingut eròtic, en els shunga, o pintures de primavera."[18]

Homosexualitat en el Japó modern

[modifica]

Malgrat les tendències més recents i els nous espais d'ambient en ciutats cosmopolites (com Tòquio o Osaka) que suggereixen un nou nivell de tolerància, els homosexuals japonesos solen amagar la seva sexualitat. Molts, fins i tot es casen amb persones de l'altre sexe per evitar la discriminació.[19]

Legislació i política

[modifica]

Japó no té lleis contra l'homosexualitat i, de fet, té algunes lleis protectores per a aquest col·lectiu. El sexe entre adults del mateix gènere que hi consenten és legal, però algunes prefectures estableixen una edat de consentiment més elevada en aquest cas que per a les relacions heterosexuals.

Com les lleis de drets civils no estenen la seva protecció a la discriminació per orientació sexual, la seva aplicació és variada. Per una banda, el govern de Tòquio ha aprovat lleis que prohibeixen la discriminació laboral basada en la identitat sexual, però per l'altra, els principals partits polítics expressen poc suport públic per als temes de drets LGBT. Malgrat les recomanacions del Consell per a la promoció dels drets humans (Council for Human Rights Promotion), la Dieta encara no ha pres les accions oportunes per incloure l'orientació sexual en el codi de drets civils del país.

No obstant això, algunes figures polítiques comencen a parlar públicament de la seva homosexualitat. Kanako Otsuji, una congressista d'Osaka, va sortir de l'armari i va declarar ser lesbiana en 2005.

[modifica]

Cert nombre de personalitats que apareixen diàriament en la televisió japonesa són transvestis, gais o transgènere, o bé conreen aquesta imatge com a part del seu paper. Recentment, un petit nombre d'artistes han començat a parlar públicament de la seva homosexualitat. Solen aparèixer en talk xous i programes semblants. Alguns exemples serien la ballarina i tarento Kaba-chan, la tarento Gakuseifuku Sakamoto, el mestre ikebana Shougo Kariyazaki, el còmic Ken Maeda, i les bessones i crítiques de la cultura pop Piko i Osugi, entre altres.

Akihiro Miwa, una drag queen i antiga amant de l'autor Yukio Mishima, és la portaveu per a anuncis de televisió de diverses empreses japoneses que van des de productes de bellesa a productes financers i TEPCO. Kenichi Mikawa, una ex-ídol cantant de pop que actualment juga a l'equívoc amb la vestimenta i maquillatge masculí i femení, apareix a diversos programes de televisió, igual que el còmic transvestit Peter-sant. La lirista i actriu Ataru Nakamura va ser una de les primeres personalitats transsexuals a fer-se molt famosa al Japó; de fet, les vendes de les seves cançons es van incrementar després de parlar de la seva operació de canvi de sexe d'home a dona en el xou de varietats Boku no Ongaku en 2006.

Alguns presentadors que no són homosexuals han utilitzat també l'homosexualitat per augmentar la seva publicitat. Razor Ramon Hard Gai (HG), un còmic, es va convertir en famós de la nit l'endemà de començar a aparèixer en públic amb un arnès de cuir, pantalons ajustats i gorra. La seva vestimenta, nom i moviment de pelvis patentat li van proporcionar l'adoració per part de les seves fans i el menyspreu de molts en la comunitat gai japonesa.

Manga i anime

[modifica]

Molts mangas i animes amb contingut homosexual entre homes es poden adquirir en la major part de llibreries. Estan escrits principalment per dones i dirigits al públic femení.[20] Es fan servir diversos termes per referir-se a ells.

El terme genèric és "yaoi", un acrònim de la frase "Yama nashi, ochi nashi, imi nashi", que significa "sense clímax, sense resolució, sense sentit".[21]

Dins de les grans columnes demogràfiques de fans a Europa i Amèrica, aquesta terminologia està més o menys condensada dins de "yaoi" i "shōnen-ai". Yaoi és el terme usat per referir-se a descripcions gràfiques de sexe homosexual i/o drama de temes adults, mentre que shōnen-ai és usat per referir-se a situacions romàntiques amb personatges més joves.

Gei-comi ("gai-comics") són còmics de caràcter homosexual dirigits a homes homosexuals. Mentre que en els còmics yaoi generalment es designa a un dels membres de la parella un rol femení, en el gei-comic tots dos es descriuen masculinament i en una relació d'iguals.

El contingut lèsbic es troba molt menys publicitat, però existeix i és conegut com "Yuri". És un terme molt més ampli que yaoi, possiblement a causa de la seva distribució. De totes maneres, els fans americans i europeus tendeixen a usar yuri en referència a històries lèsbiques amb escenes gràfiques de sexe, i categoritzen les purament romàntiques com shōjo-ai. Això freqüentment crea confusió, ja que al Japó el terme shōjo-ai no implica contingut lèsbic, però, en canvi, es fa servir per descriure històries amb sexe explícit entre homes adults i nenes menors d'edat. Una altra paraula que s'ha fet recentment popular al Japó és l'equivalent a yuri, "GL" (la qual cosa es tradueix com "Girls' Love","Amor de Noies", òbviament inspirada en "Boys' Love", "Amor de Nois").

Alguns mangas, que generalment es dirigeixen de manera oberta a un públic amb interessos lascius, tenen com a objectiu directe al mercat homosexual. No obstant això, són poc comuns i generalment només es troben en tendes especialitzades.

Aspectes legals

[modifica]

Legislació sobre l'homosexualitat

[modifica]

No hi ha prohibicions explícites contra l'homosexualitat en les religions tradicionals del Japó: el sintoisme, el budisme o el confucianisme. La sodomia va ser criminalitzada per primera vegada al Japó en 1873, a principis de l'era Meiji, en compliment amb les creences s'estaven introduint des de la Cultura Occidental. No obstant això, aquesta disposició va ser derogada només set anys més tard pel Codi Penal de 1880, de conformitat amb el codi napoleònic. Des de llavors, Japó no ha tingut lleis contra l'homosexualitat. Per tant, les relacions sexuals entre adults que consenten, en privat, independentment de la seva orientació sexual i / o de gènere, és legal sota la llei japonesa.

Transsexualitat

[modifica]

En 2004, es va aprovar una llei que permet a les persones transsexuals que han passat per cirurgia de reassignació de sexe per canviar el seu sexe legal.[22]

Unió entre persones del mateix sexe

[modifica]

En relació amb la unió entre persones del mateix sexe al Japó, això ha entrat en debat entre els legisladors per legalitzar. S'han plantejat dues propostes, entre la Unió civil plantejada en 2002, al costat de Corea del Sud i Tailàndia o el Matrimoni homosexual, juntament amb altres països de la regió com Cambodja, Xina, Filipines i Taiwan.[23]

Referències

[modifica]
  1. Carroll, Aengus; Mendos, Lucas Ramón «Homofobia de Estado 2017: Estudio jurídico mundial sobre la orientación sexual en el derecho: criminalización, protección y reconocimiento». Homofobia de Estado 2017. Ginebra: Asociación Internacional de Lesbianas, Gays, Bisexuales, Trans e Intersex, 01-05-2017. Arxivat de l'original el 2018-07-20 [Consulta: 27 octubre 2018].
  2. Kishimoto, Kōichi. Politics in Modern Japan: Development and Organization (en anglès). Japan Echo, 1 de gener de 1988. ISBN 9784915226014. 
  3. Rodríguez Fernández, Daniel «La homosexualidad en Japón y sus representaciones artísticas». Máster Universitario en Estudios en Asia Oriental - Itinerario de Estudios Japoneses, 05-09-2016.
  4. Chisaki Watanabe. «Majority of Japanese Support Same-Sex Marriage, Poll Shows». www.bloomberg.com, 29-11-2015. [Consulta: 27 octubre 2018].
  5. McCurry, Justin. «First gay candidate runs in Japan» (en anglès). the Guardian, 24-05-2007. [Consulta: 27 octubre 2018].
  6. 6,0 6,1 6,2 Almela, Ramón. «Homosexualidad. Entre la censura artística y aceptación». Criticarte.com. [Consulta: 5 juliol 2007].
  7. Yamamoto, Tsunetomo. The Hagakure - The Way of the Samurai (en anglès). BoD – Books on Demand, 2001-02, p. 75. ISBN 9783831115303. 
  8. Jorge Ballesteros León. «El Mundo del Sexo en Japón – Parte 1» (en espanyol europeu). www.culturaasiatica.com, 01-04-2016. [Consulta: 31 octubre 2018].
  9. «Las personas LGBT en el Japón del período Edo (1603-1898)» (en castellà). , 18-04-2017 [Consulta: 31 octubre 2018].
  10. «Kojiki, Records of Ancient Matters Yamato-Takeru Slays the Kumaso Brothers». Androphile. Arxivat de l'original el 30 d'octubre de 2008. [Consulta: 21 octubre 2008].
  11. Daniel Rodríguez. «La homosexualidad en Japón durante el período Tokugawa», 28-06-2017.
  12. Cuentos de Ise. Ariwara no Narihira, Barcelona, Paidos, 1992. ISBN 84-7509-017-6
  13. Partida al amanecer, una Antología de literatura homosexual japonesa. Paul Gordon Schalow. San Francisco, Gay Sunshine Press, 1996. ISBN 0940567180
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 «La tolerancia de la homosexualidad en el Japón medieval». Isla Ternura.com. Arxivat de l'original el 17 d'octubre de 2017. [Consulta: 7 juliol 2005].
  15. Colores Masculinos: La Construcción de la Homosexualidad en Tokugawa, Japón. Gary P. Leoupp. University of California Press, 1995.
  16. «Beautiful ways of the Samurai». Androphile. Arxivat de l'original el 2 de juliol de 2007. [Consulta: 2 juliol 2007].
  17. Leupp, Gary P. Male Colors: The Construction of Homosexuality in Tokugawa Japan. (en anglès). Estats Units: University of California Press, 1997. ISBN 0520209001.. 
  18. «The japanese Hall». Androphile. Arxivat de l'original el 3 de març de 2016. [Consulta: 3 juliol 2007].
  19. Elizabeth Floyd Ogata. «'Selectively Out:' Being a Gay Foreign National in Japan». The Daily Yomiuri, 24-03-2001. Arxivat de l'original el 17 de juny de 2006. [Consulta: 30 agost 2006].
  20. Noh, Sueen «Reading yaoi comics: An analysis of Korean girls' fandom». Korean Society for Journalism and Communication Studies Annual Meeting, Tardor, 27, 1998..
  21. Inness., Sherrie A. Millennium Girls: Today's Girls Around the World (en anglès). Lanham: Rowman & Littlefield Publishers,, 1998. ISBN 0-8476-9136-5. 
  22. «948 personas transgénero lograron que su identidad de género fuese reconocida en Japón en 2019» (en castellà). Nippon.com, 26-01-2021. [Consulta: 10 novembre 2021].
  23. Ihara, Kensaku; Lee, Justina. «LGBT progress in Asia met with conservative pushback». Nikkei Asian Review, 07-08-2018.