República de la Xina

República de la Xina

中華民國 (zh-tw) Tiong-hoâ Bîn-kok (nan-latn-pehoeji) Chûng-fà Mìn-koet (hak) taiwan (pwn) Tiong-huâ-bîn-kok (nan-latn-tailo) 中華民國 (nan-hant) 臺灣 (zh-tw) 台灣 (nan-hant) Tâi-oân (nan-latn-pehoeji)
Bandera Escut d'armes
(2014)
Tipus	estat insular, república democràtica, país, estat sobirà i estat amb reconeixement limitat
Himne	Himne Nacional de la República de la Xina (1928)
Localització
24° N, 121° E
Territori reivindicat per	República Popular de la Xina (1949–)
Capital	Taipei (1949–)
Conté la subdivisió	Fujian (1912–) Kaohsiung (1979–) Nova Taipei (2010–) Taichung (2010–) Tainan (2010–) Taipei (1967–) Taoyuan (2014–) província de Taiwan (1945–)
Població humana
Població	23.412.899 (2024) (646,89 hab./km²)
Llars	9.309.862 (2024)
Gentilici	taiwanès, taiwanesa
Idioma oficial	guoyu hakka taiwanès taiwanès amis paiwan kinmen o-ku-uā matsu llengua de signes taiwanesa saisiyat puyuma atayal tsou bunun rukai truku seediq sakizaya yami kavalan kanakanabu saaroa
Religió	budisme, taoisme i Religió tradicional xinesa
Geografia
Part de	Àsia oriental
Superfície	36.193 km²
Aigua	10,3 %
Banyat per	mar de la Xina Oriental, estret de Taiwan, canal de Bashi, oceà Pacífic, mar de la Xina Meridional i mar de les Filipines
Punt més alt	Yushan (3.952 m)
Limita amb	Japó Filipines República Popular de la Xina
Dades històriques
Anterior	República de la Xina, Taiwan sota el domini japonès i Dinastia Qing
Creació	1r gener 1912
Esdeveniment clau 10 octubre 1911 Revolució Xinhai 29 desembre 1926 Northeast Flag Replacement (en) 2 setembre 1945 Segona Guerra Mundial 31 març 1946 Guerra civil xinesa 28 febrer 1947 Incident 228 4 juliol 1947 Period of mobilization for the suppression of Communist rebellion (en) 19 maig 1949 Terror Blanc
Organització política
Forma de govern	sistema semipresidencial democràcia (1996–) república constitucional
Òrgan executiu	Yuan Executiu
Òrgan legislatiu	Yuan Legislatiu Circumscripció: 73, (Escó: 113)
• Cap d'estat	Lai Ching-te (2024–)
• Primer ministre	Cho Jung-tai (2024–)
Màxima autoritat judicial	Tribunal Suprem de la República de la Xina
Membre de	Comissió de Pesca del Pacífic Occidental i Central Comissió per a la Conservació de la Tonyina Roja del Sud Comissió Interamericana de la Tonyina Tropical Consell de Seguretat de les Nacions Unides (1945–1971) Organització de les Nacions Unides (1945–1971) Banc Asiàtic de Desenvolupament (1966–) Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic (1991–) Banc Centreamericà d'Integració Econòmica (1992–) Organització Mundial del Comerç (2002–) Visa Waiver Program (2012–)
Moneda	nou dòlar de Taiwan
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+08:00 Àsia/Taipei hora de Taiwan
Domini de primer nivell	.tw
Prefix telefònic	+886
Telèfon d'emergències	119, 110 i 112
Codi país	TW
Lloc web	gov.tw

La República de la Xina (xinès tradicional: 中華民國, pinyin: Zhōnghuá Mínguó), també coneguda pel nom de l'illa principal, Taiwan (xinès tradicional: 臺灣, xinès simplificat: 台灣, pinyin: Táiwān), antigament Formosa (nom que li donaren els portuguesos), és un estat de l'Àsia oriental. El país limita amb la República Popular de la Xina (RPX) al nord-oest, amb el Japó al nord-est i amb les illes Filipines al sud. L'illa principal de Taiwan té una superficie total de 35.808 km², una mica més gran que Catalunya (31.895 km²), amb serralades que dominen les dues quartes parts del territori oriental i amb planes que ocupen el restant occident, el qual es troba densament urbanitzat i poblat. Taipei és la capital provincial de iure i nacional de facto, tot i que el municipi més populós és Nova Taipei. Altres municipis importants són Taitxung, Kaohsiung, Taoyuan i Tainan. Amb 23,7 milions d'habitants, la república de la Xina és un dels estats amb més densitat de població del món, és populós i econòmicament poderós, però sense presència a l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

Els pobles indígenes taiwanesos han poblat l'illa de Taiwan des de fa vora 6.000 anys. El segle xvii, la colonització parcial de l'illa per part dels Països Baixos va obrir la porta a la immigració de l'ètnia han. Després del breu període del regne de Tungning, el qual ocupà una xicoteta porció al sud-oest de l'illa, Taiwan fou annexionada l'any 1683 a l'Imperi xinès, sent posteriorment cedida a l'Imperi del Japó l'any 1895. Després de la derrota del Japó l'any 1945, la república de la Xina, estat successor de l'imperi xinés, va prendre el control de l'illa amb el beneplàcit dels aliats de la segona guerra mundial. Amb la represa de la Guerra Civil xinesa, la república va perdre el territori continental, el qual va passar a estar sota control del Partit Comunista de la Xina, que va fundar la República Popular de la Xina, mentres que el govern legitim d'aleshores va fugir a Taiwan l'any 1949. Tot i que la república de la Xina continua declarant-se com la representant legitima de la Xina, des de 1950 el seu control efectiu es limita només a l'illa de Taiwan i les xicotetes illes del seu voltant.

A principis de la dècada de 1960, Taiwan va entrar en un període d'industrialització i creixement econòmic ràpid anomenat el "miracle taiwanès". A finals de la dècada de 1980 i principis de la dècada de 1990, el país va viure una transició entre una dictadura militar de partit únic a una democràcia semipresidencialista amb multiples partits. L'economia industrial taiwanesa, industrial i amb un fort mercat exterior, és la 21a del món, amb sectors claus com la metalurgia, la maquinària, l'electrònica i la producció de químics. Taiwan és un país desenvolupat, sent el 15é per PIB. Té altes valoracions internacionals en matèries com les llibertats civils i polítiques, l'educació, la sanitat i el desenvolupament humà.

L'estatus polític de Taiwan encara roman incert. La república de la Xina va deixar de ser membre de l'ONU en ser expulsada i reemplaçada per la delegació comunista l'any 1971. La República Popular de la Xina reclama l'illa de Taiwan com a part integrant del seu territori, alhora que rebutja qualsevol tracte diplomàtic amb països que reconeguen la república de la Xina. Taiwan manté relacions diplomàtiques oficials amb 14 dels 193 països membres de l'ONU i també amb el Vaticà. Les organitzacions internacionals on la RPX participa també rebutgen la participació de Taiwan o només li ho permeten com a organisme sub-nacional. Taiwan es un estat membre de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic (APEC) i del Banc Asiàtic de Desenvolupament sota diferents denominacions. Els països propers i amb importants lligams econòmics mantenen relacions diplomàtiques de manera no oficial mitjançant oficines de representació i altres institucions que funcionen com a ambaixades i consulats de facto. Nacionalment, la principal matèria de divisió social i política és la qüestió de la reunificació de les dues Xines, defensada pel Kuomingtang, o la independència de Taiwan, defensada pel Partit Progressista Democràtic, així com la promoció del nacionalisme xinès o el nacionalisme taiwanès.

Geografia

Tot i que la constitució de la República de la Xina menciona un territori de més d'11.000.000 km², ja que inclou tot el territori de la Xina continental (sota administració de la República Popular de la Xina), el territori sota jurisdicció real del govern de la República de la Xina inclou l'illa de Taiwan, l'arxipèlag de les illes Pescadors i els arxipèlags de Matsu i Kinmen, a pocs quilòmetres de la costa de la Xina continental.

Geografia de Taiwan

Article principal: Província de Taiwan

Nominalment, Taiwan és una província més de la república de la Xina. L'1 de juliol de 2018, el govern del Partit Progressista Democràtic, de tendència independentista, va suprimir la província amb totes les seues institucions, càrrecs electes i funcionaris.

#	Municipis especials		Capital
	Català	Xinés	Català	Xinés
1	Nova Taipei	新北市	Pantxiao	板橋區
2	Taipei	臺北市	Xinyi	信義區
3	Taoyuan	桃園市	Taoyuan	桃園區
4	Taitxung	臺中市	Xitun	西屯區
5	Tainan	臺南市	Anping	安平區
6	Kaohsiung	高雄市	Lingya	苓雅區
#	Comarques		Capital
1	Txanghua	彰化縣	Txanghua	彰化市
2	Txiayi	嘉義縣	Taibao	太保市
3	Xintxu	新竹縣	Tjubei	竹北市
4	Hualien	花蓮縣	Hualien	花蓮市
5	Kinmen	金門縣	Kincheng	金城鎮
6	Lientxiang	連江縣	Nangan	南竿鄉
7	Miaoli	苗栗縣	Miaoli	苗栗市
8	Nantou	南投縣	Nantou	南投市
9	Penghu	澎湖縣	Magong	馬公市
10	Pingtung	屏東縣	Pingtung	屏東市
11	Taitung	臺東縣	Taitung	臺東市
12	Ilan	宜蘭縣	Ilan	宜蘭市
13	Yunlin	雲林縣	Touliu	斗六市
#	Ciutats provincials		Capital
1	Txiayi	嘉義市	Tong	東區
2	Xintxu	新竹市	Pei	北區
3	Keelung	基隆市	Tjongtjeng	中正區

Història

Història de la Xina Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 aC
Dinastia Shang 1600–1046 aC
Dinastia Zhou 1045–256 aC
Zhou Occidental
Zhou Oriental
Primaveres i Tardors
Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC
Dinastia Han 206 aEC–220 EC
Han Occidental
Dinastia Xin
Han Oriental
Tres Regnes 220–280
Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
Jin Occidental	16 Regnes 304–439
Jin Oriental
D. Meridionals i Septentrionals 420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties & 10 Regnes 907–960	Dinastia Liao 907–1125
Dinastia Song 960–1279
Song del Nord		Xia Occ.
Song del Sud	Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular de la Xina Des del 1949	República de la Xina (Taiwan) Des del 1945

Article principal: Història de la República de la Xina

La història de la República de la Xina (Xinès tradicional: 中華民國, Xinès simplificat: 中华民国, pinyin: Zhōnghuá Mínguó) comença amb la Revolució Xinhai que, enderrocant la dinastia Qing, al poder des de 1644, va posar fi a gairebé més de dos mil anys d'Imperi.

Des dels seus inicis, però, la història de la Xina republicana fou turbulenta; durant els primers anys de la República, la Xina va patir el desordre dels senyors de la guerra i, igual com en els darrers temps de l'Imperi, el domini dels poders colonials europeus. El 1928, la Xina fou unificada, si més no nominalment, pel poder del Kuomintang (KMT), cosa que li va permetre iniciar un procés d'industrialització i de modernització; ara bé, aviat va començar una nova era de conflictes motivada per l'enfrontament del Partit Comunista Xinès contra el govern del Kuomintang, per les accions dels darrers senyors de la guerra i, sobretot, per la lluita contra l'imperialisme japonès, la qual va dur a l'esclat de la Segona Guerra Sinojaponesa (1937-1945).

El 1949, el triomf del Partit Comunista en la Guerra Civil van obligar el govern del Kuomingtang a refugiar-se a l'illa de Taiwan, on va continuar l'existència de la República de la Xina, enfrontada a la República Popular de la Xina proclamada per Mao Zedong a la Xina continental. Des de 1949, els dos estats xinesos han pugnat per aconseguir ser reconeguts com l'únic i legítim govern de la Xina.

En un principi, a Taiwan, la República de la Xina va continuar sent un sistema de partit únic dominat pel Kuomingtang, fins que, el 1987, es va evolucionar cap a la democràcia i el multipartidisme.

Les dues Xines

Un cop acabada la Guerra Civil Xinesa,els comunistes s'apoderessin de tota la Xina continental, i les forces del Kuomintang, dirigides per Chian Kai-shek, es retiressin a l'illa de Taiwan, hi ha dos estats, la República Popular de la Xina, proclamada per Mao Zedong el 1949, i la República de la Xina, continuada a Taiwan per Chiang i els seus successors, que lluiten per ser reconeguts com a l'únic i legítim govern de la Xina, un país únic i indivisible del qual, com és obvi, Taiwan també en forma part. Lògicament, cadascun dels dos estats xinesos veu l'altre com una entitat espúria que, sense tenir-hi cap dret, li usurpa el nom i una part del territori.

La continuïtat del règim del Kuomintang a Taiwan fou possible, principalment, gràcies a la intervenció dels Estats Units que protegiren l'illa d'una invasió per part de la Xina continental, sobretot d'ençà de l'esclat de la Guerra de Corea on Mao hi donà suport al partit comunista.

En el llenguatge polític de la dècada de 1950, es parlava de l'existència d'una Xina comunista i d'una Xina nacionalista dita també Xina lliure malgrat el caràcter dictatorial del govern de Taiwan.

En un principi, els governs que reconeixien la República Popular de la Xina eren només la Unió Soviètica, el Bloc de l'Est, el Moviment de Països No Alineats i, a partir de 1950, el Regne Unit, mentre que els Estats Units i els països occidentals mantenien relacions amb la República de la Xina. Tanmateix, durant el decenni de 1960, va produir-se la Ruptura Sinosoviètica en què s'arribà a un enfrontament cada cop més fort entre la República Popular de la Xina i l'URSS. Per això, el president dels Estats Units Richard Nixon va decidir aprofitar l'enemistat entre els dos grans règims comunistes, que va arribar al seu nivell més alt vers 1970, amb fets com ara l'Incident de l'illa de Zhenbao, per iniciar una política d'apropament a la Xina popular amb la idea de trobar així un important aliat contra l'URSS. El resultat d'aquest apropament a Pequín fou que, el 1971, l'Assemblea General de l'ONU va decidir reconèixer com a representants de la Xina els delegats de la República Popular, fins aleshores exclosos de l'organisme internacional, i expulsar els delegats de la República de la Xina, reconeguts fins aleshores.

Situació actual

Avui dia, tant la República Popular de la Xina com la República de la Xina continuen sense reconèixer-se oficialment com a estats sobirans perquè tant a Pequín com a Taipei es considera que només hi ha una sola Xina.

La República Popular de la Xina no accepta de cap manera que, a nivell internacional, la República de la Xina rebi el tractament de país independent. Per això, qui vulgui establir relacions diplomàtiques amb Pequín ha de trencar qualsevol relació amb Taipei, com també Pequín usa la seva influència diplomàtica per evitar que la República de la Xina pugui participar oficialment en esdeveniments mundials com ara els Jocs Olímpics. Seguint en aquesta línia, la premsa de la Xina continental mai no parla de la República de la Xina sinó de la "província xinesa de Taiwan" o de l'"autoritat de Taiwan". A més, legalment, la República Popular de la Xina té l'objectiu de reunificar la Xina, és a dir, de recuperar Taiwan.

Al seu torn, en teoria, la República de la Xina també reivindica la sobirania sobre tot el país, és a dir, també sobre les províncies continentals; ara bé, a la pràctica, no fa res per assolir aquest objectiu, mentre que, de manera no oficial, proposa admetre l'existència de dues Xines o, fins i tot, de dos països diferents: Taiwan i la Xina.

Democratització

Després de la mort del president Chiang Ching-kuo (1988), el seu successor Lee Teng-hui va continuar el procés de democratització i de cessió del poder als nadius de Taiwan. El 1991, va arribar la democràcia quan l'Antiga Assemblea Nacional, amb els seus diputats perpetus de les províncies continentals, fou dissolta i se'n convocà una de nova elegida lliurement pels ciutadans de Taiwan; a més, el 1994 també s'establí l'elecció popular pels taiwanesos del President la República de la Xina, tal com s'ha fet des de 1996.

Per altra banda, el president Lee va començar un procés de recuperació de la identitat pròpia de Taiwan deixant de banda el discurs nacional xinès, així, s'aboliren les restriccions a l'ús del taiwanès als mitjans de comunicació i a l'escola.

Tanmateix, la democratització de Taiwan va tenir alguns problemes, com ara que, en els primers moments, sent encara il·legals els partits de l'oposició, els seus dirigents podien presentar-s'hi manifestant que rebutjaven tant el comunisme com la independència de Taiwan com també sense finançar-se la campanya mitjançant el partit, la qual cosa va dur alguns polítics a demanar préstecs a grups de poder o, fins i tot, a màfies, i així es va originar una greu corrupció.

L'independentisme taiwanès

Bandera de la República de la Xina (1912-1928).

Després que, el 1945, el domini sobre Taiwan passés del Japó a la Xina, molts taiwanesos van trobar la nova administració xinesa, caracteritzada per la seva ineficàcia i corrupció, tan opressiva com abans ho havia estat la japonesa i, per tant, consideraven l'annexió a la Xina no pas com un alliberament sinó com un simple canvi d'amo.

Les tensions entre els taiwanesos i el govern xinès van manifestar-se el 28 de febrer de 1947, és a dir, quan la República de la Xina encara dominava el continent, en l'esclat de l'Incident 228 (xinès: 二二八事件; pinyin: èr èr bā shìjiàn, Peh-ōe-jī:Jī-jī-pat sū-kiāⁿ), un alçament antigovernamental a Taiwan que les autoritats del Kuomintang van reprimir amb extraordinària duresa amb tropes enviades des del continent; després, va venir un règim de terror amb el resultat de molts taiwanesos, bastants d'ells vinculats a les elits polítiques, socials, intel·lectuals i econòmiques de l'illa, empresonats, morts o "desapareguts"; aquesta brutal repressió va acarnissar-se també amb els continentals sospitosos de simpaties amb el comunisme. Per altra banda, fins a les reformes democràtiques de la dècada de 1990, el poder de l'estat era en gran part monopolitzat pels continentals fugits a l'illa el 1949 i els seus descendents.

Mentre va estar vigent la llei marcial, és a dir, fins a 1987, plantejar la possibilitar de proclamar la independència de Taiwan estava prohibit, ja que això entrava en contradicció amb la doctrina oficial que l'objectiu de la República de la Xina era assolir la reunificació nacional recuperant el domini de les províncies continentals; per això, els independentistes taiwanesos, representants d'un dels principals moviments polítics de l'oposició democràtica al règim del Kuomintang, havien de triar entre la clandestinitat o l'exili, principalment als Estats Units o al Japó.

Després de la democratització, la causa de la independència de Taiwan va poder passar a ser defensada obertament dins de l'illa, i foren molt importants els èxits electorals del Partit Demòcrata Progressista, defensor de l'independentisme.

El principal obstacle per proclamar la independència de Taiwan, que, òbviament, duria a la desaparició de la República de la Xina que es quedaria sense cap territori on governar, no es troba pas en els xinesos de l'illa, sinó en l'actitud de la República Popular de la Xina que, considerant Taiwan com un territori xinès més, no està disposada a acceptar de cap manera que l'illa esdevingui un país diferent de la Xina.

Així, el 1996, davant la possibilitat de la reelecció a Taiwan com a president de Lee Teng-hui, defensor de la independència de l'illa malgrat ser aleshores un dirigent del Kuomintang, la República Popular de la Xina va començar a dur a terme unes maniobres militars a l'estret de Taiwan, exhibint-hi els seus míssils balístics, cosa que es va interpretar com una coacció als ciutadans taiwanesos convocats a les urnes. En resposta, el president dels Estats Units Bill Clinton van enviar una força operativa a la zona que va obligar els xinesos a posar fi a les maniobres. I, segurament com a gest de rebuig a la coacció xinesa, Lee Teng-hui va guanyar les eleccions per àmplia majoria.

Així doncs, com que una possible independència de Taiwan podria dur a una intervenció xinesa a l'illa en la qual també s'hi podrien veure implicats d'altres països com ara els Estats Units i el Japó, l'actitud de la comunitat internacional consisteix a defensar la continuïtat de l'actual estat de coses.

El 2022 es va anunciar que s'allargaria el servei militar obligatori de quatre mesos a un any, davant l'amenaça de la Xina continental.

Demografia

El país comptava el juny del 2009 amb 23.063.027 habitants, que en una àrea de 35.980 km², el converteix en el quinzè país més dens del món amb 635 habitants per km². Segons les estadístiques oficials del govern, el 98% de la població de Taiwan es compon de xinesos de l'ètnia Han, mentre que el 2% són aborígens taiwanesos. Pel que respecta a la religió, un 35,1% són budistes, un 33% taoistes, un 14% ateus, un 3,9% cristians i un 3,5% pertany a altres religions.

Evolució de la població:

• 1842: 3 milions.
• 1905: 3.040.000 ha.(cens)
• 1915: 3.480.000 ha.(cens)
• 1925: 3.994.900 ha.(cens)
• 1930: 4.679.100 ha.(cens)
• 1935: 5.212.400 ha.(cens)
• 1940: 5.872.100 ha.(cens)
• 1949: 7,7 milions
• 1959: 10,2 milions
• 1969: 14,1 milions
• 1979: 17,5 milions
• 1989: 20,2 milions
• 1999: 22,1 milions

Bibliografia addicional

• «2008 White Paper on Taiwan Industrial Technology». Department of Industrial Technology, 2008. Arxivat de l'original el 29. 4. 2011.
• Bird, Michael I; Hope, Geoffrey; Taylor, David «Populating PEP II: the dispersal of humans and agriculture through Austral-Asia and Oceania». Quaternary International, 118–119, 2004, pàg. 145–163. Arxivat de l'original el 12. 2. 2014. Bibcode: 2004QuInt.118..145B. DOI: 10.1016/s1040-6182(03)00135-6 [Consulta: 31 març 2007].
• Chang, Maukuei. Palgrave Macmillan. Cultural, Ethnic, and Political Nationalism in Contemporary Taiwan: Bentuhua, 2005. ISBN 978-1-4039-7020-6. 
• Davidson, James W. Macmillan. The Island of Formosa, Past and Present: history, people, resources, and commercial prospects: tea, camphor, sugar, gold, coal, sulphur, economical plants, and other productions, 1903. 
• Executive Yuan, R.O.C.. The Republic of China Yearbook 2014, 2014. ISBN 978-986-04-2302-0.  Arxivat 2017-08-20 a Wayback Machine.
• Fenby, Jonathan. Penguin Books. The Penguin History of Modern China: The Fall and Rise of a Great Power, 1850–2009, 2009. ISBN 978-0-7139-9832-0. 
• Fung, Edmund S. K.. Cambridge University Press. In search of Chinese democracy: civil opposition in Nationalist China, 1929–1949, 2000. ISBN 978-0-521-77124-5. 
• Hsiau, A-Chin. Palgrave Macmillan. Cultural, Ethnic, and Political Nationalism in Contemporary Taiwan: Bentuhua, 2005. ISBN 978-1-4039-7020-6. 
• Cambria Press. The Neolithic of southeast China: cultural transformation and regional interaction on the coast, 2007. ISBN 978-1-934043-16-5. 
• Makinen, Gail E.; Woodward, G. Thomas «The Taiwanese hyperinflation and stabilization of 1945–1952». Journal of Money, Credit and Banking, 21, 1989, pàg. 90–105. DOI: 10.2307/1992580. JSTOR: 1992580.
• Makeham, John. Palgrave Macmillan. Cultural, Ethnic, and Political Nationalism in Contemporary Taiwan: Bentuhua, 2005. ISBN 978-1-4039-7020-6. 
• Hill, Catherine; Soares, Pedro; Mormina, Maru; Oppenheimer, Stephen; Richards, Martin «A Mitochondrial Stratigraphy for Island Southeast Asia». The American Journal of Human Genetics, 80, јануар 2007, pàg. 29–43. DOI: 10.1086/510412. PMC: 1876738. PMID: 17160892.
• «The earliest eyewitness accounts of the Formosan aborigines». Monumenta Serica, 23, 1964, pàg. 163–204. DOI: 10.1080/02549948.1964.11731044. JSTOR: 40726116.
• Valentijn, François. Kegan Paul. Formosa under the Dutch: described from contemporary records, with explanatory notes and a bibliography of the island, 1903, p. 25–75. OCLC 644323041. 
• Yip, De juny de. Duke University Press. Envisioning Taiwan: Fiction, Cinema and the Nation in the Cultural Imaginary, 2004. ISBN 978-0-8223-3357-9. 
• «Taiwan Flashpoint». BBC News, 2005. Arxivat de l'original el 2017-09-03 [Consulta: 30 maig 2024].
• Bush, R. Wiley. A War Like No Other: The Truth About China's Challenge to America, 2007. ISBN 978-0-471-98677-5. 
• Bush, R. Brookings Institution Press. Untying the Knot: Making Peace in the Taiwan Strait, 2006. ISBN 978-0-8157-1290-9. 
• Carpenter, T. Palgrave Macmillan. America's Coming War with China: A Collision Course over Taiwan, 2006. ISBN 978-1-4039-6841-8. 
• Clark, Cal; Tan, Alexander C. Lynne Rienner Publishers. Taiwan's Political Economy: Meeting Challenges, Pursuing Progress, 2012. ISBN 978-1-58826-806-8. 
• Cole, B. Routledge. Taiwan's Security: History and Prospects, 2006. ISBN 978-0-415-36581-9. 
• Copper, J. Praeger Security International General Interest. Playing with Fire: The Looming War with China over Taiwan, 2006. ISBN 978-0-275-98888-3. 
• Copper, John F. ed. Historical dictionary of Taiwan (1993) online
• Federation of American Scientists. «Chinese Nuclear Forces and US Nuclear War Planning», 2006. Arxivat de l'original el 2019-08-03. [Consulta: 30 maig 2024].
• Feuerwerker, Albert. Ann Arbor: University of Michigan Press. The Chinese Economy, 1912–1949, 1968. 
• Fravel, M. Taylor (2002) "Towards Civilian Supremacy: Civil-military Relations in Taiwan's Democratization", Armed Forces & Society 29, no. 1: 57–84
• Gill, B. Brookings Institution Press. Rising Star: China's New Security Diplomacy, 2007. ISBN 978-0-8157-3146-7. 
• Shirk, S. Oxford University Press. China: Fragile Superpower: How China's Internal Politics Could Derail Its Peaceful Rise, 2007. ISBN 978-0-19-530609-5. 
• Tsang, S. Routledge. If China Attacks Taiwan: Military Strategy, Politics and Economics, 2006. ISBN 978-0-415-40785-4. 
• Tucker, N.B.. Columbia University Press. Dangerous Strait: the US-Taiwan-China Crisis, 2005. ISBN 978-0-231-13564-1. 

Vegeu també

• Economia de la República de la Xina
• Història de la República de la Xina
• Exèrcit de la República de la Xina
• Armada de la República de la Xina
• Força Aèria de la República de la Xina