Organització territorial de l'Iran

La divisió administrativa de l'Iran consisteix en 31 províncies (en persa: استان, ostān, i en plural استان‌ها ostānhā). La capital provincial (markaz) sol ser la ciutat més gran de la província. L'autoritat provincial és exercida per un governador general (ostāndār),^[1] nomenat pel ministre de l'Interior amb el vistiplau del govern de l'Iran.

Història moderna

Segons l'Encyclopædia Britannica,^[2] el 1908 Pèrsia es dividia en 26 províncies i 9 dependències:

Províncies: 1. Arabistan i Bakhtiari, 2. Astarabad i Gurgan, 3. Azerbaijan, 4. Fars, 5. Gerrus, 6. Gilan i Talish, 7. Hamada[n], 8. Irak, Gulpaigan, Khunsar, [Kezzaz, Ferakan i Tusirkhan], 9. Isfahan, 10. Kashan, 11. Kazvin, 12. Kerman i Balutxistan, 13. Kermanshah, 14. Kamseh, 15. Khar, 16. Khorasan, 17. Kum, 18. Kurdistan, 19. Luristan i Burujird, 20. Mazandaran, 21. Nehavend, Malayir i Kamereh, 22. Savah, 23. Samnan i Damghan, 24. Shahrud i Bostam, 25. Teheran, 26. Zerend i Bagdadi Shahsevens.
Dependències: 1. Asadabad, 2. Demavend, 3. Firuzkuh, 4. Josehekan, 5. Kangaver, 6. Natanz, 7. [], 8. Tarom Ulia, 9. Kharakan.

Fins al 1950, Iran es dividia en 12 províncies: Ardalan, Azerbaijan, Balutxistan, Fars, Gilan, Araq-e Ajam, Khorasan, Khuzestan, Kerman, Larestan, Lorestan i Mazandaran.^[3]

El 1950, Iran fou reorganitzat en 10 províncies subdividides en governacions: Gilan, Mazandaran, Azerbaijan Oriental, Azerbaijan Occidental, Kermanshah, Khuzestan, Fars, Kerman, Khorasan i Isfahan.^[3]

Entre el 1960 i el 1981, les governacions van anar sent elevades d'una en una a l'estatus provincial. Des d'aleshores, s'han creat diverses províncies noves. Els casos més recents foren el 2004, amb la divisió de l'antiga província de Khorasan en tres,^[4] i el 2010, que es va segregar la nova província d'Alborz de la de Teheran.

Províncies actuals

L'Iran està dividit en trenta-una províncies (ostan), cada una sota la responsabilitat d'un governador (استاندار, ostāndār). Les províncies se subdivideixen en comtats (xahrestan), i aquests en districtes (bakhsh) i subdistrictes (dehestān).

Informació sobre les províncies

Diagrama de població per províncies.^[5]
Diagrama de contribució al PIB per províncies.

Llista de províncies


Província	Capital	Superfície	Densitat (hab./km²)	Shahrestans (comtats)	Notes	Mapa
Alborz	Karaj	5.833 km²	2.412.568	410 hab./km²	4	Fins al 2010, Alborz formava part de la província de Tehran.
Ardabil	Ardabil	17.800 km²	1.257.624	70,7 hab./km²	9	Fins al 1993, Ardabil formava part de l'Azerbaidjan Oriental.^[6]
Azerbaidjan Oriental	Tabriz	45.650 km²	3.620.183	76,7 hab./km²	19
Azerbaidjan Occidental	Urmia	37.437 km²	2.949.426	78,8 hab./km²	14	Sota la dinastia Pahlavi, Urmia s'anomenava Rezaiyeh.^[7]
Buixehr	Buixehr	22.743 km²	1.032.949	45 hab./km²	9	Originalment, era part de la província de Fars. Fins al 1977, aquesta província s'anomenava Khalij-e Fars (Golf Pèrsic).^[3]
Chahar Mahall i Bakhtiari	Xahrekord	16.332 km²	857.910	53 hab./km²	6	Fins al 1973, formava part de la província d'Isfahan.^[8]
Fars	Xiraz	122.608 km²	4.385.869	35,8 hab./km²	23
Gilan	Rasht	14.042 km²	2.410.523	171,7 hab./km²	16
Golestan	Gorgan	20.195 km²	1.637.063	81,1 hab./km²	11	El 1997, els shahrestans d'Aliabad, Gonbad-e-kavus, Gorgan, Kordkuy, Minudasht i Torkaman foren segregats de la província de Mazandaran per constituir la de Golestan. La ciutat de Gorgan es va dir Esteraba o Astarabad fins al 1937.^[3]
Hamadan	Hamadan	19.368 km²	1.790.770	91 hab./km²	8	Abans formava part de la província de Kermanxah.^[3]
Hormozgan	Bandar Abbas	70.669 km²	1.410.667	18,6 hab./km²	11	Abans formava part de la província de Kerman.^[3] Fins al 1977, la província s'anomenava Banader va Jazayer-e Bahr-e Oman (Ports i Illes del Mar d'Oman).^[3]
Ilam	Ilam	20.133 km²	545.093	27,1 hab./km²	7	Abans formava part de la província de Kermanshah.^[3]
Isfahan	Isfahan	107.029 km²	4.590.595	41,6 hab./km²	21	El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.^[3]
Kerman	Kerman	180.836 km²	2.660.927	13,5 hab./km²	14
Kermanxah	Kermanxah	24.998 km²	1.938.060	77,5 hab./km²	13	Del 1950 al 1979, tant la ciutat com la província de Kermanxah s'anomenaven Kermanxahan, i entre el 1979 i el 1995, Bakhtaran.^[3]
Khorasan Septentrional	Budjnurd	28.434 km²	820.918	27,7 hab./km²	6	El 2004, Khorasan fou dividit en tres províncies: Khorasan Septentrional, Khorasan Razavi i Khorasan Meridional.^[4]
Razavi Khorasan	Mashad	144.681 km²	5.620.770	36 hab./km²	19	El 2004, Khorasan fou dividit en tres províncies: Khorasan Septentrional, Khorasan Razavi i Khorasan Meridional.^[4]
Khorasan Sud	Birjand	69.555 km²	640.218	7,3 hab./km²	8	El 2004, Khorasan fou dividit en tres províncies: Khorasan Septentrional, Khorasan Razavi i Khorasan Meridional.^[4]
Khuzestan	Ahvaz	64.055 km²	4.345.607	67,8 hab./km²	18
Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad	Yasuj	15.504 km²	695.099	44,8 hab./km²	5	Abans formava part de la província de Khuzestan. Fins al 1990, la província s'anomenava Bovir Ahmadi i Kohkiluyeh.^[3]
Kurdistan	Sanandaj	29.137 km²	1.574.118	54 hab./km²	9	Abans formava part de la província de Gilan.^[3]
Luristan	Khurramabad	28.294 km²	1.758.628	62,2 hab./km²	9	Abans formava part de la província de Khuzestan.^[3]
Markazi	Arak	29.130 km²	1.361.394	46,7 hab./km²	10	Abans formava part de la província de Mazandaran.^[3] El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.^[3]
Mazanderan	Sari	23.701 km²	2.940.831	118,9 hab./km²	15
Qazvin	Qazvin	15.549 km²	1.166.861	75 hab./km²	5	El 1996, els xahrestans de Qazvin i Takestan foren segregats de Zanjan per crear la província de Qazvin.^[3]
Qom	Qom	11.526 km²	1.064.456	92,4 hab./km²	1	Fins al 1995, Qom era un shahrestan de la província de Tehran.^[3]
Semnan	Semnan	97.491 km²	590.512	6 hab./km²	4	Abans formava part de la província de Mazandaran.^[3] El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.^[3]
Sistan i Balutxistan	Zahedan	181.785 km²	2.410.076	12,6 hab./km²	8	Fins al 1986, la província s'anomenava Balutxistan i Sistan.^[3]
Teheran	Teheran	18.814 km²	13.530.742	645,8 hab./km²	13	Fins al 1986, Teheran formava part de la província de Markazi.
Yazd	Yazd	129.285 km²	992.318	7,4 hab./km²	10	Abans formava part de la província d'Isfahan.^[8] El 1986, part de la província de Kerman fou cedida a la de Yazd. El 2002, el xahrestan de Tabas (55.344 km²) fou transferit de la província de Khorasan a la de Yazd.^[3]
Zanjan	Zanjan	21.773 km²	970.946	44,6 hab./km²	7	Abans formava part de la província de Gilan. El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.^[3]
Iran (Total)	Teheran	1.628.554 km²	71.767.413	44 hab./km²	332

Referències

↑ IRNA, Online Edition. «Paris for further cultural cooperation with Iran». [Consulta: 21 octubre 2007]. (anglès)
↑ Entrada de Pèrsia a l'Encyclopaedia Britannica (anglès)
↑ ^3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 ^3,10 ^3,11 ^3,12 ^3,13 ^3,14 ^3,15 ^3,16 ^3,17 ^3,18 ^3,19 ^3,20 ^3,21 Gwillim Law, Statoids website. «Provinces of Iran». [Consulta: 30 abril 2006]. (anglès)
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Online edition, Al-Jazeera Satellite Network. «Iran breaks up largest province». [Consulta: 30 abril 2006]. (anglès)
↑ [1]
↑ Chamber Society, Iranian. «Ardabil Province». [Consulta: 23 juliol 2008]. (anglès)
↑ «Urmia». [Consulta: 23 juliol 2008].
↑ ^8,0 ^8,1 Chahar Mahaal and Bakhtiari Province, Ostandarie. «Chahar Mahaal and Bakhtiari Province». Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 23 juliol 2008].(anglès)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització territorial de l'Iran

Oficina Estadística, Govern de l'Iran

[govgen-1] IRNA, Online Edition. «Paris for further cultural cooperation with Iran». [Consulta: 21 octubre 2007]. (anglès)

[britannica-2] Entrada de Pèrsia a l'Encyclopaedia Britannica (anglès)

[statoid-3] 3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 ^3,10 ^3,11 ^3,12 ^3,13 ^3,14 ^3,15 ^3,16 ^3,17 ^3,18 ^3,19 ^3,20 ^3,21 Gwillim Law, Statoids website. «Provinces of Iran». [Consulta: 30 abril 2006]. (anglès)

[jazeera-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Online edition, Al-Jazeera Satellite Network. «Iran breaks up largest province». [Consulta: 30 abril 2006]. (anglès)

[5] [1]

[ICS-6] Chamber Society, Iranian. «Ardabil Province». [Consulta: 23 juliol 2008]. (anglès)

[InfoPlease-7] «Urmia». [Consulta: 23 juliol 2008].

[CMB-8] 8,0 ^8,1 Chahar Mahaal and Bakhtiari Province, Ostandarie. «Chahar Mahaal and Bakhtiari Province». Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 23 juliol 2008].(anglès)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]