Organització territorial de l'Iran
La divisió administrativa de l'Iran consisteix en 31 províncies (en persa: استان, ostān, i en plural استانها ostānhā). La capital provincial (markaz) sol ser la ciutat més gran de la província. L'autoritat provincial és exercida per un governador general (ostāndār),[1] nomenat pel ministre de l'Interior amb el vistiplau del govern de l'Iran.
Història moderna
[modifica]Segons l'Encyclopædia Britannica,[2] el 1908 Pèrsia es dividia en 26 províncies i 9 dependències:
- Províncies: 1. Arabistan i Bakhtiari, 2. Astarabad i Gurgan, 3. Azerbaijan, 4. Fars, 5. Gerrus, 6. Gilan i Talish, 7. Hamada[n], 8. Irak, Gulpaigan, Khunsar, [Kezzaz, Ferakan i Tusirkhan], 9. Isfahan, 10. Kashan, 11. Kazvin, 12. Kerman i Balutxistan, 13. Kermanshah, 14. Kamseh, 15. Khar, 16. Khorasan, 17. Kum, 18. Kurdistan, 19. Luristan i Burujird, 20. Mazandaran, 21. Nehavend, Malayir i Kamereh, 22. Savah, 23. Samnan i Damghan, 24. Shahrud i Bostam, 25. Teheran, 26. Zerend i Bagdadi Shahsevens.
- Dependències: 1. Asadabad, 2. Demavend, 3. Firuzkuh, 4. Josehekan, 5. Kangaver, 6. Natanz, 7. [], 8. Tarom Ulia, 9. Kharakan.
Fins al 1950, Iran es dividia en 12 províncies: Ardalan, Azerbaijan, Balutxistan, Fars, Gilan, Araq-e Ajam, Khorasan, Khuzestan, Kerman, Larestan, Lorestan i Mazandaran.[3]
El 1950, Iran fou reorganitzat en 10 províncies subdividides en governacions: Gilan, Mazandaran, Azerbaijan Oriental, Azerbaijan Occidental, Kermanshah, Khuzestan, Fars, Kerman, Khorasan i Isfahan.[3]
Entre el 1960 i el 1981, les governacions van anar sent elevades d'una en una a l'estatus provincial. Des d'aleshores, s'han creat diverses províncies noves. Els casos més recents foren el 2004, amb la divisió de l'antiga província de Khorasan en tres,[4] i el 2010, que es va segregar la nova província d'Alborz de la de Teheran.
Províncies actuals
[modifica]L'Iran està dividit en trenta-una províncies (ostan), cada una sota la responsabilitat d'un governador (استاندار, ostāndār). Les províncies se subdivideixen en comtats (xahrestan), i aquests en districtes (bakhsh) i subdistrictes (dehestān).
Informació sobre les províncies
[modifica]-
Diagrama de població per províncies.[5]
-
Diagrama de contribució al PIB per províncies.
Llista de províncies
[modifica]Província | Capital | Superfície | Densitat (hab./km²) |
Shahrestans (comtats) | Notes | Mapa | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Alborz | Karaj | 5.833 km² | 2.412.568 | 410 hab./km² | 4 | Fins al 2010, Alborz formava part de la província de Tehran. | |
Ardabil | Ardabil | 17.800 km² | 1.257.624 | 70,7 hab./km² | 9 | Fins al 1993, Ardabil formava part de l'Azerbaidjan Oriental.[6] | |
Azerbaidjan Oriental | Tabriz | 45.650 km² | 3.620.183 | 76,7 hab./km² | 19 | ||
Azerbaidjan Occidental | Urmia | 37.437 km² | 2.949.426 | 78,8 hab./km² | 14 | Sota la dinastia Pahlavi, Urmia s'anomenava Rezaiyeh.[7] | |
Buixehr | Buixehr | 22.743 km² | 1.032.949 | 45 hab./km² | 9 | Originalment, era part de la província de Fars. Fins al 1977, aquesta província s'anomenava Khalij-e Fars (Golf Pèrsic).[3] | |
Chahar Mahall i Bakhtiari | Xahrekord | 16.332 km² | 857.910 | 53 hab./km² | 6 | Fins al 1973, formava part de la província d'Isfahan.[8] | |
Fars | Xiraz | 122.608 km² | 4.385.869 | 35,8 hab./km² | 23 | ||
Gilan | Rasht | 14.042 km² | 2.410.523 | 171,7 hab./km² | 16 | ||
Golestan | Gorgan | 20.195 km² | 1.637.063 | 81,1 hab./km² | 11 | El 1997, els shahrestans d'Aliabad, Gonbad-e-kavus, Gorgan, Kordkuy, Minudasht i Torkaman foren segregats de la província de Mazandaran per constituir la de Golestan. La ciutat de Gorgan es va dir Esteraba o Astarabad fins al 1937.[3] | |
Hamadan | Hamadan | 19.368 km² | 1.790.770 | 91 hab./km² | 8 | Abans formava part de la província de Kermanxah.[3] | |
Hormozgan | Bandar Abbas | 70.669 km² | 1.410.667 | 18,6 hab./km² | 11 | Abans formava part de la província de Kerman.[3] Fins al 1977, la província s'anomenava Banader va Jazayer-e Bahr-e Oman (Ports i Illes del Mar d'Oman).[3] | |
Ilam | Ilam | 20.133 km² | 545.093 | 27,1 hab./km² | 7 | Abans formava part de la província de Kermanshah.[3] | |
Isfahan | Isfahan | 107.029 km² | 4.590.595 | 41,6 hab./km² | 21 | El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.[3] | |
Kerman | Kerman | 180.836 km² | 2.660.927 | 13,5 hab./km² | 14 | ||
Kermanxah | Kermanxah | 24.998 km² | 1.938.060 | 77,5 hab./km² | 13 | Del 1950 al 1979, tant la ciutat com la província de Kermanxah s'anomenaven Kermanxahan, i entre el 1979 i el 1995, Bakhtaran.[3] | |
Khorasan Septentrional | Budjnurd | 28.434 km² | 820.918 | 27,7 hab./km² | 6 | El 2004, Khorasan fou dividit en tres províncies: Khorasan Septentrional, Khorasan Razavi i Khorasan Meridional.[4] | |
Razavi Khorasan | Mashad | 144.681 km² | 5.620.770 | 36 hab./km² | 19 | El 2004, Khorasan fou dividit en tres províncies: Khorasan Septentrional, Khorasan Razavi i Khorasan Meridional.[4] | |
Khorasan Sud | Birjand | 69.555 km² | 640.218 | 7,3 hab./km² | 8 | El 2004, Khorasan fou dividit en tres províncies: Khorasan Septentrional, Khorasan Razavi i Khorasan Meridional.[4] | |
Khuzestan | Ahvaz | 64.055 km² | 4.345.607 | 67,8 hab./km² | 18 | ||
Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad | Yasuj | 15.504 km² | 695.099 | 44,8 hab./km² | 5 | Abans formava part de la província de Khuzestan. Fins al 1990, la província s'anomenava Bovir Ahmadi i Kohkiluyeh.[3] | |
Kurdistan | Sanandaj | 29.137 km² | 1.574.118 | 54 hab./km² | 9 | Abans formava part de la província de Gilan.[3] | |
Luristan | Khurramabad | 28.294 km² | 1.758.628 | 62,2 hab./km² | 9 | Abans formava part de la província de Khuzestan.[3] | |
Markazi | Arak | 29.130 km² | 1.361.394 | 46,7 hab./km² | 10 | Abans formava part de la província de Mazandaran.[3] El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.[3] | |
Mazanderan | Sari | 23.701 km² | 2.940.831 | 118,9 hab./km² | 15 | ||
Qazvin | Qazvin | 15.549 km² | 1.166.861 | 75 hab./km² | 5 | El 1996, els xahrestans de Qazvin i Takestan foren segregats de Zanjan per crear la província de Qazvin.[3] | |
Qom | Qom | 11.526 km² | 1.064.456 | 92,4 hab./km² | 1 | Fins al 1995, Qom era un shahrestan de la província de Tehran.[3] | |
Semnan | Semnan | 97.491 km² | 590.512 | 6 hab./km² | 4 | Abans formava part de la província de Mazandaran.[3] El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.[3] | |
Sistan i Balutxistan | Zahedan | 181.785 km² | 2.410.076 | 12,6 hab./km² | 8 | Fins al 1986, la província s'anomenava Balutxistan i Sistan.[3] | |
Teheran | Teheran | 18.814 km² | 13.530.742 | 645,8 hab./km² | 13 | Fins al 1986, Teheran formava part de la província de Markazi. | |
Yazd | Yazd | 129.285 km² | 992.318 | 7,4 hab./km² | 10 | Abans formava part de la província d'Isfahan.[8] El 1986, part de la província de Kerman fou cedida a la de Yazd. El 2002, el xahrestan de Tabas (55.344 km²) fou transferit de la província de Khorasan a la de Yazd.[3] | |
Zanjan | Zanjan | 21.773 km² | 970.946 | 44,6 hab./km² | 7 | Abans formava part de la província de Gilan. El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.[3] | |
Iran (Total) | Teheran | 1.628.554 km² | 71.767.413 | 44 hab./km² | 332 |
Referències
[modifica]- ↑ IRNA, Online Edition. «Paris for further cultural cooperation with Iran». [Consulta: 21 octubre 2007]. (anglès)
- ↑ Entrada de Pèrsia a l'Encyclopaedia Britannica (anglès)
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 Gwillim Law, Statoids website. «Provinces of Iran». [Consulta: 30 abril 2006]. (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Online edition, Al-Jazeera Satellite Network. «Iran breaks up largest province». [Consulta: 30 abril 2006]. (anglès)
- ↑ [1]
- ↑ Chamber Society, Iranian. «Ardabil Province». [Consulta: 23 juliol 2008]. (anglès)
- ↑ «Urmia». [Consulta: 23 juliol 2008].
- ↑ 8,0 8,1 Chahar Mahaal and Bakhtiari Province, Ostandarie. «Chahar Mahaal and Bakhtiari Province». Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 23 juliol 2008].(anglès)