Djaili Amadou Amal

Djaili Amadou Amal
	; (2021)
Nom original	(fr) Djaïli Amadou Amal
Biografia
Naixement	Djaili Amadou Amal; 1975 (48/49 anys); Maroua (Camerun)
Nacionalitat	Camerunesa
Activitat
Camp de treball	Feminisme, activitat literària i ficció literària
Ocupació	novel·lista, escriptora, activista pels drets de les dones, feminista
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2010) Walaandé, l’art de partager un mari (fr) ; (2013) Mistiriijo, la mangeuse d'âmes (fr) ; (2017) Munyal, les larmes de la patience (fr) ; (2020) Les Impatientes (fr) ; (2022) Coeur du Sahel (fr) ;
Família
Cònjuge	Badiadji Horretowdo
Premis
	(2022) honorary doctor of the Sorbonne Nouvelle University (en) ; (2020) Premi Goncourt des Lycéens, per l'obra Les Impatientes (fr) ; (2019) prix Orange du Livre en Afrique (fr) , per l'obra Les Impatientes (fr) ;

Djaili Amadou Amal (Diamaré, 1975), és una escriptora camerunesa.

Pertany a la cultura fulbe, nadiua de Diamaré a l'extrem nord de Camerun, i va créixer a la principal ciutat de la zona, Maroua. Escriu sobre la cultura fulbe i tracta els problemes de les dones en la societat fulbe, així com els problemes socials a la seua zona, el Sahel, sobretot la discriminació contra les dones. Una de les seues novel·les Walaande, que és una paraula de l'idioma fulbe per referir-se a la unitat conjugal, aborda el tema de la poligàmia entre els fulbes, que comunament practiquen.^[1] Walaande explica la història de quatre esposes que s'han lliurat a l'"art de compartir un marit".^[2]

Dues de les seues altres novel·les són Mistiriijo i La Mangeuse d'âmes. Escriu majoritàriament en francés.

Referències

↑ Louabalbé, Prospère. «Djaili Amadou Amal, la voix des femmes sans voix» (en francés). Le Septentrion. Arxivat de l'original el l'1 de febrer de 2014. [Consulta: 27 gener 2014].
↑ Thierry, Raphaël. «Walaande, l'art de partager un mari» (en francés). Africultures. [Consulta: 27 gener 2014].

[Louabalbe-1] Louabalbé, Prospère. «Djaili Amadou Amal, la voix des femmes sans voix» (en francés). Le Septentrion. Arxivat de l'original el l'1 de febrer de 2014. [Consulta: 27 gener 2014].

[Thierry-2] Thierry, Raphaël. «Walaande, l'art de partager un mari» (en francés). Africultures. [Consulta: 27 gener 2014].

[1]

[2]