Vés al contingut

Doce lunas de miel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDoce lunas de miel
Fitxa
DireccióLadislao Vajda Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJosé Santugini Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFernando Moraleda Bellver Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMariano Ruiz Capillas
MuntatgePepita Pruna
Angelita Pruna
ProductoraFilalicio Flaquer
Proartis Ibérica S.A
DistribuïdorEnrique Viñals Vicent
Dades i xifres
País d'origenEspanya i Portugal Modifica el valor a Wikidata
Estrena20 gener 1944 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Formatformat acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0035815 FilmAffinity: 281884 Allmovie: v143693 TMDB.org: 1391171 Modifica el valor a Wikidata

Doce lunas de miel és una pel·lícula hispano-portuguesa de comèdia romàntica dirigida per Ladislao Vajda amb un guió de José Santugini basat en la novel·la homònima de Luisa-María Linares. Es tracta de la primera col·laboració entre Vajda i Santugini, que es repetirà durant molts anys. Fou estrenada al Cine Capitol de Madrid el 20 de gener de 1944.[1]

Sinopsi

[modifica]

Jaime és un inventor a qui li acaben de rebutjar un projecte per manca de suports. Julieta és una aspirant a actriu sense expectatives de futur. Ambdós es troben a les escales giratòries d'un hotel amb donya Flora, una dona tres cops vídua i milionària excèntrica que vol regalar 40.000 pessetes a dotze parelles que es casin aquell dia. Convençuts per ella, fingeixen ser parella per poder fer realitat els seus projectes. Tres anys després Julieta ha triomfat a Hollywood, on és pretesa pel guionista Harry i el galà Douglas. Torna a Espanya i descobreix que Jaime no ha tingut sort amb el seu invent i treballa de majordom. Donya Flora organitza una trobada de les dotze parelles tres anys després per veure com els ha anat. Ells mantenen la comèdia i hi van.

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]

Va obtenir el tercer premi als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1944.[2]

Referències

[modifica]
  1. Doce lunas de miel a Cervantes Virtual
  2. Santiago Pozo Arenas La industria del cine en España: legislación y aspectos económicos, 1896-1970, p. 56-57, Universitat de Barcelona, 1984