Vés al contingut

Dodecanal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicDodecanal
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular184,183 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₁₂H₂₄O Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CCCCCCCCCCCC=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió12 ℃ Modifica el valor a Wikidata

El dodecanal és un compost orgànic de la classe dels aldehids i que està constituït per una cadena lineal de dotze carbonis amb un grup carbonil en un dels seus extrems. La fórmula molecular és . És un component de diversos olis essencials, destacant l'oli de kesom, extret de l'herba Persicaria minor, que el conté en un 44,1 %.[1]

Estat natural

[modifica]
Persicaria minor.

El dodecanal és el principal component (44,1 %) de l'oli de kesom, extret de l'herba Persicaria minor o Polygonum minus Huds., originària de Malàisia.[2] Altres olis essencials que el contenen en concentracions superiors al 0,1 % són el de les fulles de bètel (Piper betle), fins a un 7,1 %; l'oli de les fulles de coriandre o celiandre (Coriandrum sativum), entre 1,0 i 1,7 %; i de les flors de l'estepa ladanífera (Cistus ladanifer), fins a l'1,1 %.[1] També és present en olis essencials de les agulles de diverses espècies de pins, en les taronges i altres cítrics.[3][4]

Chanel núm. 5.

Propietats

[modifica]

El dodecanal es presenta en forma de líquid incolor o groc molt pàl·lid, o sòlid, amb una forta olor floral. Té un punt de fusió de 44,5 °C i un d'ebullició de 185 °C a 100 mmHg. La seva densitat es troba entre 0,826-0,836 g/cm³ i un índex de refracció entre 1,433-1,439. És soluble en etanol i pràcticament insoluble en aigua (4,65 mg/L a 25 °C).[5]

Usos

[modifica]

La principal aplicació del dodecanal és en perfumeria i és un dels aldehids emprats en la formulació del famós perfum Chanel núm. 5 creat per Ernest Beaux el 1921.[6] Es fa servir per aconseguir fragàncies de pi amb notes grasses i ceroses, en aromes de cítrics en alimentació i altres.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Tisserand, Robert. Essential oil safety : a guide for health care professionals. Second edition, 2014. ISBN 978-0-7020-5434-1. 
  2. Yaacob, K.B. «Kesom Oil—A Natural Source of Aliphatic Aldehydes». Perfumer & Flavorist, 12, Octubre/novembre 1987, pàg. 27.
  3. 3,0 3,1 Bauer, Kurt. Common fragrance and flavor materials : preparation, properties, and uses. 3rd completely rev. ed. Weinheim: Wiley-VCH, 1997. ISBN 978-3-527-61237-6. 
  4. D. L. J. Opdyke. Monographs on fragrance raw materials, 1979. ISBN 978-1-4831-4797-0. 
  5. PubChem. «Dodecanal» (en anglès). [Consulta: 13 desembre 2022].
  6. Ohloff, Günther. Scent and chemistry : the molecular world of odors. Second edition, 2022. ISBN 978-3-527-82998-9.