Dokà Umàrov
Nom original | (ce) Ӏумаров Хьамади кӀант Докка |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 13 abril 1964 Kharsenoi (Unió Soviètica) |
Mort | 7 setembre 2013 (49 anys) Caucas |
Causa de mort | ferida per arma de foc |
1r Monarca emirat del Caucas | |
31 octubre 2007 – 7 setembre 2013 ← cap valor – Ali Abu Muhammad (en) → | |
5è President de la República Txetxena d'Itxkèria | |
17 juny 2006 – 31 octubre 2007 ← Abdul-Khalim Sadulàiev – Supressió del càrrec → | |
Dades personals | |
Religió | Islam, wahhabisme i salafisme |
Formació | Universitat Tècnica Petroliera Estatal de Grozni |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Carrera militar | |
Lleialtat | República Txetxena d'Itxkèria i emirat del Caucas |
Rang militar | general de brigada general de divisió |
Conflicte | primera guerra de Txetxènia batalla de Grozni de març de 1996 batalla de Grozni d'agost de 1996 crisi d'entreguerres d'Itxkèria segona guerra de Txetxènia batalla de Grozni (1999-2000) 2004 Nazran raid (en) 2004 Grozny raid (en) Insurgència al Caucas del Nord |
Premis | |
Dokà Khamàtovitx Umàrov (Доку Хаматович Умаров) va ser un militar txetxè que va néixer a Kharsenoi Districte de Xatoiski, a l'aleshores (RSSA de Txetxènia-Ingúixia) el 1964, dins el teip Mulkoi, del que eren membres també el famós comandant independentista Arbi Baraiev i l'ex ministre d'afers exteriors de Txetxènia Ilyas Akhmadov.
Abans de la guerra va viure a la regió de Tiumén on segons els russos va participar en activitat criminals però mai no fou acusat i molt menys condemnat. El 1994, durant la invasió russa, es va unir a la resistència a les files del general Ruslan Gelaiev, i després de la mort d'aquest a Daguestan va ser nomenat cap del front sud-est de la resistència. Durant el govern d'Aslan Maskhadov (reconegut per l'OSCE 1997-1999, a la resistència a les zones muntanyoses després de la invasió russa, 1999-2005) va ser cap del consell de Seguretat de Txetxènia, però por poc temps. Les seves unitats es van dividir en petits grups de 10 a 20 homes que operen al districte de Shatoysk, al d'Itum-Kalinsky districte, al d'Urus-Martanovsky i al d'Achkhoy-Martanovsky. El 2000 fou greument ferit durant la segona guerra quan era assetjat a Grozni, i altre cop el 2005 quan va trepitjar una mina antipersones; de forma lleu ha estat ferit diverses vegades. Ha participat en gairebé totes les accions militars rellevants, però en cap acte contra civils. Alguns dels seus familiars foren fets ostatges per les forces d'ocupació que li van exigir de rendir-se; Umàrov es va negar i el seu germà roman des 2004 en situació de detingut desaparegut. Altres familiars va romandre detinguts algun temps a la base de Khankala però finalment foren alliberats. El 2005 la seva dona i el seu fill de sis mesos, i el seu pare (molt vell) foren detinguts per l'exèrcit, i si bé la dona i el fill foren alliberats, el pare també va passar a la situació de desaparegut. La seva germana va ser detinguda al desembre del 2005 però fou alliberada després d'una manifestació de la ciutadania.
El juny del 2005, d'acord amb la constitució txetxena fou nomenat vicepresident, i el 19 de juny de 2006, després de la mort del president de la zona independentista Abdul-Khalim Sadulàiev va assolir la presidència del país. Va morir el 7 de setembre de 2013,[1] i el va succeir Aliaskhab Kebekov.
Referències
[modifica]- ↑ «Mor Umàrov, el cap suprem de la guerrilla txetxena». El Periódico, 19-03-2014 [Consulta: 16 abril 2020].