Dolabra
  | |
| Tipus | família d'armes |
|---|---|
Dolabra[a] és una paraula llatina que designa una mena de pic o tallantó usat pels legionaris romans.[1]
Té un mànec llarg de fusta on s'acobla perpendicularment un cap doble de ferro, que acaba per un costat en una fulla esmolada paral·lela al mànec, i a l'altre costat un pic normalment corbat.[2] S'utilitzava per tallar la fusta,[3] per a trencar la terra de les vinyes i per la poda quan la podadora no era prou forta,[4] per fer estacades de defensa,[5] i per enderrocar muralles[6][7] Els autors coincideixen en què era una eina usada pels soldats romans.
També s'usava per excavar o trencar la terra[8], però aquesta dolabra tenia la part del pic més recta. Els paletes, segons Isidor de Sevilla,[9] l'usaven per a la construcció. També s'anomenava dolabra (dolabra pontificalis) la destral que feien servir els sacerdots als sacrificis[10][1]
Notes[modifica]
- ↑ Segons el Diccionari llatí-català, pàg. 446 deriva de dolo, que significa tallar, colpejar
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Dolabra». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 28 juny 2024].
- ↑ Properci. Elegies, IV, 2
- ↑ Quint Curci Ruf, Història d'Alexandre el Gran, VIII, 4, 11
- ↑ Columel·la. De Arboribus, X, 2
- ↑ Juvenal. Sàtires, VIII, 248
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 37; XXI, 11
- ↑ Tàcit. Historiarum libri, III, 20
- ↑ Pal·ladi. De re rustica, II, 1; III, 21
- ↑ Isidor de Sevilla. Etymologiae, XIX, 19, 11
- ↑ Sext Pompeu Fest. De Verborum Significatione, 318
