Dolmen del Coll de les Portes
| ||||
| Tipus | Galeria catalana | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Banyuls de la Marenda (Rosselló)  | |||
| Localització | Coll de les Portes | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 458,3 m | |||
| Història | ||||
| Cronologia | Neolític final. Edat de bronze | |||
El Dolmen del Coll de les Portes, és un dolmen del terme comunal de Banyuls de la Marenda, a tocar del límit amb el de Cervera de la Marenda, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
Està situat[1] al sud del terme, a prop i al nord del Coll de les Portes, termenal amb Cervera de la Marenda. És en el vessant nord del Puig de Querroig, on hi ha el Castell de Querroig.
És un sepulcre[2] de corredor antic, de cambra trapezoïdal, com set dels dòlmens del vessant nord de l'Albera, que són pràcticament idèntics que els seus veïns de la banda sud: a més del de l'article present, hi ha el del puig de les Saleres o de Sant Pere de Laners (la Clusa, al Vallespir); Coll del Brau (Banyuls de la Marenda), Coma Estapera (Cervera de la Marenda), del Coll de la Creu o de Gratallops (Banyuls de la Marenda), de la Cova de l'Alarb (Banyuls de la Marenda / Cervera de la Marenda), Cova de l'Alarb del Rimbau (Cotlliure).
Referències
[modifica]- ↑ «El Dolmen del Coll de les Portes en els ortofotomapes de l'IGN». Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 16 maig 2016].
- ↑ Carreras i Tarrús, 2013.
Bibliografia
[modifica]- Abélanet, Jean. Itinéraires mégalithiques : dolmens et rites funéraires en Roussillon et Pyrénées nord-catalanes (en (francès)). Canet: Trabucaire, 2011. ISBN 9782849741245.
- Becat, Joan. «12 - Banyuls de la Marenda». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Carreras Vigorós, Enric; Tarrús Galter, Josep. «181 anys de recerca megalítica a la Catalunya Nord (1832-2012)». A: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 54. Girona: Institut d'Estudis Gironins, 2013, p. 31-184. Llegir-lo en línia