Dolores López Resina
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 febrer 1951 (73 anys) Sierro (Província d'Almeria) |
| Altres noms | Lola |
| |
Dolores López Resina (Sierro, 20 de febrer de 1951), més coneguda com a Lola, és una militant i presa política catalana.[1][2] Acumula condemnes de centenars d'anys de presó per segrest, participació en atemptats, dipòsit d'armes, tinença d'explosius, integració i col·laboració amb banda armada.[3][4] Actualment és la dona presa de més edat de tot l'Estat espanyol i la presa política que porta més anys privada de llibertat.[5]
Trajectòria
[modifica]De ben petita va anar a viure a Granollers (Vallès Oriental). Va cursar estudis universitaris fins que l'any 1971 va començar a treballar en una fàbrica tèxtil i, posteriorment, va ingressar a les files del Partit Comunista Internacional (PCE(i)). Es va iniciar en la lluita clandestina contra la dictadura franquista el 1972 a través del PCE(i).[6]
El 1978, arran d'un impacte de pilota de goma en una manifestació, passà tres dies entre la vida i la mort i, més endavant, va ser detinguda el 1980 acusada de col·locar un artefacte explosiu al Monument als caiguts situat a l'Avinguda Diagonal davant del Palau Reial de Pedralbes.[7] Va ser detinguda a la comissaria de Via Laietana, on va estar incomunicada durant dotze dies i va patir tortures.[8] Va ser empresonada per aquest motiu del 1980 al 1988 a la presó de Yeserías després de no reconèixer la legitimitat del tribunal que la va jutjar i de cantar Els segadors i La Internacional, acabant expulsada de la mateixa sala del judici i condemnada a tretze anys de presó.[6]
A la presó va entrar en contacte amb militants basques d'Euskadi Ta Askatasuna i va fer campanya per Herri Batasuna a les eleccions al Parlament Europeu de 1989.[8] Després de l'assassinat de Joan Carles Monteagudo i Juan Félix Erezuma el 1991, va passar a l'Estat francès i va integrar-se a l'estructura de l'organització armada desenvolupant diverses funcions, entre elles la de logística del comando Barcelona,[9] motiu pel qual va ser perseguida novament, va passar a la clandestinitat i es va refugiar a França on seria detinguda a Dacs el 23 de setembre de 2001 i empresonada en diverses presons franceses. El gener del 2018 va ser extraditada a presons de l'Estat espanyol, encadenant llavors més de 20 anys privada de llibertat, que se sumen als 8 anteriors.[3] Des de llavors ha seguit participant en actes de suport a l'emancipació de la classe obrera, la lluita independentista basca, el socialisme i la independència dels Països Catalans, així com en actes de record a Salvador Puig Antich.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Demanen la llibertat de la granollerina membre d'ETA Lola López», 05-05-2023. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Campaña por la libertad de Lola López Resina tras 30 años de cárcel acumulados» (en castellà). Naiz, 15-06-2022. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Bou, David. «Extradeixen la presa catalana 'Lola' López a l'Estat espanyol». Directa, 27-01-2018. [Consulta: 20 febrer 2023].
- ↑ «Una mujer se convierte en el primer miembro de ETA en lanzar proclamas en catalán a favor de la banda» (en castellà), 15-02-2008. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ Lasheras, Àgata. «Lola López: 'No deixem que ens prenguin les conquestes guanyades'», 20-06-2022. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Lola López, presa independentista amb més de 20 anys de presó». Llibertat.cat, 17-03-2022. [Consulta: 20 febrer 2023].
- ↑ «11. Monument Caigut, antic monument a Los Caídos». Ruta de la Memòria Històrica de les Corts, 07-09-2012. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ 8,0 8,1 Basterra, Juanjo. «Con 73 años cumplidos, Lola López Resina es la presa política del Estado español con más edad» (en castellà). Rebelión.org, 17-06-2024. [Consulta: 24 juny 2024].
- ↑ «Trayectoria del 'comando Barcelona', uno de los más activos de ETA», 24-08-2001. [Consulta: 2 gener 2024].