Dolores Medio (escultura)
Tipus | obra escultòrica | |||
---|---|---|---|---|
Dedicat a | Dolores Medio | |||
Material | bronze | |||
Localització | ||||
Col·lecció | ||||
Municipi | Oviedo (Astúries) | |||
|
L'escultura urbana coneguda pel nom de Dolores Medio, ubicada a la plaça de Dolores Medio (barri de La Argañosa), a la ciutat d'Oviedo, Principat d'Astúries, Espanya, és una de les més d'un centenar que adornen els carrers de l'esmentada ciutat espanyola.[1][2]
El paisatge urbà d'aquesta ciutat, es veu adornat per obres escultòriques, generalment monuments commemoratius dedicats a personatges d'especial rellevància en un primer moment, i més purament artístiques des de finals del segle xx.[3]
L'escultura, feta de bronze, és obra de Javier Morrás, i està datada l'any 2003.[2]
Es tracta d'un bust, de dimensions més grans que les naturals, de l'escriptora d'Oviedo Dolores Medio (1911-1996). En realitat el bust és una rèplica, en bronze i molt més gran, d'un altre bust, l'original, d'escaiola, que es va dur a terme Madrid per l'autor, Morrás, durant els anys 50, per ser instal·lat a l'escola de la Lluna, el qual porta el nom de l'escriptora, ja que ella havia estudiat Magisteri i va arribar a exercir com a mestra. Dolores Medio guanyar el Premi Nadal el 1952 amb la novel·la «Nosotros, los Rivero», algunes de les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes, destacant també en la seva producció: «El milagro de la noche de Reyes», 1948; «Compás de espera», 1954; «Mañana», 1954; «Funcionario público», 1956; «Diario de una maestra», 1961; «La otra circunstancia» y «Farsa de Verano», 1972.[1][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 iluzziona.com. «Dolores Medio». [Consulta: 4 desembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «Escultura pública en Oviedo». Arxivat de l'original el 2014-07-17. [Consulta: 4 desembre 2018].
- ↑ «Viajes Nº:08 La que apenas duerme la siesta». [Consulta: 4 desembre 2018].
- ↑ «Dolores Medio en escritoras.com» (en espanyol europeu). [Consulta: 4 desembre 2018].