Dolors Masferrer i Bosch
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 juny 1857  Barcelona | ||
| Mort | 11 febrer 1905 (47 anys) Barcelona | ||
Dolors Masferrer i Bosch (Barcelona, 8 de juny de 1857 - Barcelona, 14 de febrer de 1905) va ser una persona rellevant de Barcelona que va donar el terreny per construir les primeres escoles municipals de les Corts de Sarrià;[1] va ser la primera escola pública per a infants i l'única que va existir a les Corts fins al 1934.[2]
Biografia
[modifica]Era filla de Joaquim Masferrer i Bosch i de Dolors Bosch i Busquets.[3] Es va casar, l'1 de març de 1875, amb Josep Comas i Masferrer, industrial i polític dirigent del partit liberal que va ser president de la Diputació, diputat a Corts i senador, a més de destacat cacic local. Van tenir dos fills, Enric i Montserrat.
Dolors Masferrer va heretar de la seva mare la meitat de Can Sol de Dalt i de la seva bestia Mònica Busquets, l`altra meitat. El 19 de juliol de 1883 l'Ajuntament va concedir-li permís per urbanitzar la finca, i l'arquitecte Camil Oliveras es va encarregar de la urbanització, que es va parcel·lar i s'hi van construir cases de planta baixa i primer pis, en la majoria dels casos.[4] L'any següent, el 14 de febrer de 1884, Masferrer va establir en emfiteusi a l'Ajuntament un terreny de forma triangular amb un front de 27,50 m per a la urbanització de la plaça de Comas i la construcció de la Casa de la Vila, projectada el 1886 per l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Rabassa. L'any 1897, Dolors Masferrer va regalar les campanes de la torre del rellotge de les Corts.
Durant la dècada de 1890 i abans de morir, Masferrer va fer les últimes donacions a l'Ajuntament. El 13 de novembre de 1892 va cedir a l'Ajuntament una altra porció dels terrenys de Can Sol de Dalt amb la condició que s'hi construís una escola que, com el consistori, va ser dissenyada per l'arquitecte Rovira i Rabassa.[1][5] Dolors Masferrer va heretar la finca del seu marit i després de la mort d'ella, la propietat va passar a la seva filla Montserrat, casada amb Lluís Marsans i Peix, la qual havia sobreviscut al seu germà Enric.
Dolors Masferrer i Bosch va morir a Barcelona el 14 de febrer de 1905 en el seu domicili del carrer Canuda 13 principal. Va ser enterrada al cementeri antic de Barcelona situat al barri del Poblenou.
La finca de Can Sol de Dalt era originàriament propietat del matrimoni Oms, Pere Oms i la seva esposa Mònica. A la mort d'Oms, la seva vídua, com a única propietària, va nomenar hereves, a parts iguals, les seves filles Antonia i Mònica Busquets i Montserrat, filles del seu primer matrimoni. El 1862 va fer donació a la seva neta, Dolors Masferrer i Bosch d'una casa a la Rambla de Barcelona, a més de 4000 duros i va nomenar hereva universal la seva filla Dolorsque, en cas de mort, havia de ser substituïda per la seva neta. Els fills i hereus de Montserrat Comas i Masferrer, Josep Lluís, Enric i Dolors Marsans i Comas, van disgregar la propietat, que va ser repartida i finalment el mas va ser enderrocat i en el seu lloc es van bastir blocs d'habitatges. En un d'aquests habitatges, en el número 12-14 del carrer de les Corts, es conserva encara com a element decoratiu una mola del trull del mas.[6]
Actualment, a les Corts hi ha un carrer dedicat a la memòria de Dolors Masferrer.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «L'obra constructiva de l'Ajuntament» (pdf). Gaseta Municipal de Barcelona, 4, 01-02-1932, pàg. 62 [Consulta: 28 juny 2022].
- ↑ Segura Soriano, 2010, p. 15-16.
- ↑ Portabella, Jesús. Dones de Les Corts (en catala). Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Segura Soriano, 2010, p. 16-17.
- ↑ Segura, 2010, p. 16.
- ↑
- ↑ «Nomenclàtor». Ajuntament de Barcelona.
Bibliografia
[modifica]- Segura Soriano, Isabel. Dones de les Corts : itineraris històrics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona : Arxiu Municipal, Districte de Les Corts : Centre d'Informació i Recursos de la Dona, 2010. ISBN 9788498502190.