Dolors Prats i Respall
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 novembre 1862  el Pla del Penedès (Alt Penedès) |
| Mort | 8 febrer 1934 (71 anys) Barcelona |
| Altres noms | Prats de Presas |
| Activitat | |
| Ocupació | professora, pintora |
Dolors Prats i Respall –o Prats de Presas– (El Pla del Penedès, 28 de novembre de 1861- Barcelona, 8 de febrer de 1934) fou una mestra i pintora penedesenca.[1]
Biografia
[modifica]Era filla de mestres, Ferran Prats Batella, de Porrera, i Rosa Respall Cardús, d’Igualada, i tenia dos germans. Ella mateixa estudià la carrera de Magisteri i s’hi dedicà professionalment.[1]
Es casà amb Julio Presas Novelle, de qui enviudaria al 1931, i tingué una filla, Matilde Presas Prats.[1][2]
Activitat professional
[modifica]L’any 1882 es traslladà a viure, juntament amb la seva família, a Vilafranca del Penedès. Entre els anys 1891 i 1892 anà a viure a Barcelona, on treballà de mestra i fou codirectora del Col·legi Isabel la Catòlica. Des de 1899 també exercí com a docent de francès a l’Escola Normal de Mestres de Barcelona i des de l’any 1905 també impartí classes com a professora de dibuix en una acadèmia del carrer de València, a Barcelona. Poc després deixà la seva activitat professional com a mestra i es dedicà plenament a la pintura.[1]
Obra artística
[modifica]La seva obra pictòrica inclou sobretot paisatges, marines i natures mortes, i les tècniques que hi fa servir són les de de la pintura a l’oli i l’aquarel·la i, ocasionalment, la sanguina.[1]
Participà en diverses exposicions col·lectives i una d’individual. La primera mostra fou al 1907, en la I'Exposició de Belles Arts d’Artistes Independents, celebrada al Círcol de Propietaris de Gràcia a Barcelona, amb Creu de terme, apunte i Estudio de primavera, i amb l’aquarel·la Cabeza de estudio. Al 1911 participà en la VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona amb l’obra a l’oli El hall de Casa Rosas. Al març de 1914 exposà individualment una cinquantena d’obres als Salons Reig del Passeig de Gràcia[3][4] i amb aquest motiu la revista Feminal li dedicà un article a dues pàgines.[5] Més endavant participà en la I i III Exposició d’Art del Penedès, els anys 1926 i 1929, i a finals de l’any 1930, en l’exposició Barcelona vista pels seus artistes, organitzada pel Reial Cercle Artístic de Barcelona i celebrada al Palau de les Arts Decoratives, on aportà la seva obra més coneguda: Xalet Llorach, carrer de Muntaner.[1][6]
La seva implicació en el món de l’art i la pintura va fer que contribuís activament, com a membre de la Junta, en l’organització de l’homenatge a Pepita Teixidor que havia de tenir lloc l’any 1917.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Abellan, Judith; Alcaraz, Joan Pol; Ballester, Marina; Sellarés, Montserat «Dolors Prats de Presas (o Dolors Prats i Respall): La vida inèdita d’una mestra i pintora penedesenca del segle XX». Del Penedès, num. 35, 2019, pàg. 83-102.
- ↑ «Esquela de Julio Presas». La Vanguardia, 12-04-1931. [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «Noves» p. 3. Acció, núm. 248, 15-03-1914. [Consulta: 17 desembre 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Crònica. Exposició Prats de Presas». La Veu de Catalunya, núm. 5332, 12-03-1914, pàg. 5.[Enllaç no actiu]
- ↑ Feminal: Núm. 084. L'art i la dona. Barcelona: Ilustració catalana, 1914-03-29, p. 182-183.
- ↑ «Dolors Prats de Preses o (Dolors Prats i Respall)» (en castellà). Fernando Alcolea. [Consulta: desembre 2023].
- ↑ Romeu, Joana «Per la memòria de l'artista Pepita Teixidor». Feminal, Núm. 100, 25-07-1915.[Enllaç no actiu]
.