Domènec Michiel
| |||
| Nom original | (it) Domenico Michiel  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | segle XI | ||
| Mort | 1129 Venècia (Itàlia) | ||
| Sepultura | Basílica de San Giorgio Maggiore | ||
| 35è Dux de Venècia | |||
| 1117 (Gregorià) – 1129 (Gregorià) ← Ordelafo Faliero (en)  – Pietro Polani → | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Venècia | ||
| Ocupació | polític | ||
| Família | |||
| Família | Michiel family (en) | ||
 | |||
Domènec Michiel va ser el 35è dux de Venècia. Va regnar del 1117 al 1130.
Biografia
[modifica]L'agost de 1122 Domènec Michiel va dirigir una flota veneciana de 100 vaixells i uns 15.000 homes per a la campanya a Terra Santa. La flota navegava sota la bandera de Sant Pere, que el Papa havia enviat a Michiel. Durant l'hivern, la flota va assetjar l'illa romana d'Orient de Corfú. El setge es va cancel·lar a la primavera quan va arribar la notícia que el rei Balduí II de Jerusalem havia estat capturat pels artúquides i que el Regne de Jerusalem havia estat posteriorment envaït pels fatimites d'Egipte. La flota veneciana es va dirigir a la defensa de Jerusalem i va derrotar la flota egípcia davant de la costa de Síria. Els venecians van desembarcar llavors a Acre; d'allà Michiel va anar a Jerusalem, on es va signar el Pactum Warmundi que atorgava a Venècia concessions comercials privilegiades, llibertats fiscals i fins i tot la propietat parcial d'algunes ciutats del Regne de Jerusalem.
En el viatge de tornada a Venècia, la flota va saquejar Rodes, va atacar les illes Samos i Lesbos i va destruir la ciutat de Modon al Peloponès. Domènec Michiel va tornar triomfant a Venècia el juny de 1125. Havia ajudat els cristians de Terra Santa i debilitat els grecs hostils. La inscripció a la tomba de Michiel no el descriu com un croat religiós, sinó com un terror Graecorum... et laus Venetorum ("Un horror per als grecs... i elogis dels venecians"). La seva dogaressa era Alícia.