Domenico Cortopassi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 octubre 1875  Sarzana (Itàlia) |
| Mort | 15 octubre 1961 (86 anys) La Spezia (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, professor |
| Família | |
| Fills | Marcello Cortopassi |
| |
Domenico Cortopassi (Sarzana, 8 d'octubre de 1875 - La Spezia, 15 d'octubre de 1961) fou un compositor i director d'orquestra italià.
Va estudiar inicialment amb el seu pare, Alemanno Cortopassi (1838-1909), i després a l'Institut Musical Boccherini de Lucca, realitzant estudis de perfeccionament a Milà.
Com a director d'orquestra, va exercir a Suècia i, de tornada a Itàlia, va desenvolupar la seva carrera sobretot a Toscana i Ligúria. Va dirigir també a l'Àfrica del Nord, a Tunis i Trípoli. En aquesta darrera ciutat va inaugurar el Politeama dirigint el melodrama La fanciulla del West de Giacomo Puccini.
Obres
[modifica]Va ser un compositor d'obres líriques, operetes, música sacra, per a banda i de cambra. Va compondre també obres per a documentals i pel·lícules.
Va ser també director de banda, director de diverses societats filharmòniques, mestre de capella de la Catedral de Borgo S. Lorenzo, organista i mestre de capella de l'església abadal de La Spezia i de la Catedral de Sarzana, així com director de diversos cors i instituts musicals.
La seva òpera més important va ser Santa Poesia,[2] sobre llibret d'Augusto Novelli i Giovacchino Forzano, ambientada durant els anomenats Cinc Dies de Milà, estrenada al Politeama Duc de Gènova de La Spezia el 2 de desembre de 1909, i més tard representada a Lucca,[3] Liorna, Sarzana i Milà.
Va ser autor l'any 1919 d'una famosa marxa dels Camises Negres, anomenada Rusticanella ("Quando passan le Legion..."),[4] també del primer fox-trot italià, anomenat Marion del 1917 (1924), que va tenir un notable èxit a l'Argentina, i de la cançó Romantico slow, cantada pel Tenor Tito Schipa en la pel·lícula Vivere! (1936).[5] Va guanyar el primer premi del Carnaval de Viareggio en el 1925 amb la cançó Baccanale scapigliato, a Pistoia en 1939 amb la cançó Vien dei baci la stagion i a Venècia, en el 1952, amb la cançó Tose Veneziane; va guanyar el primer premi a Trieste amb l'opereta Bombardella Tiritera.
Moltes ciutats italianes li han dedicat un carrer, en record de les seves melodies: La Spezia, Viareggio, Roma, Prato, Latina, Trapani, Trieste...
El seu fill, Marcello Cortopassi,[1] va esdevenir un apreciat compositor, principalment de cançons.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Domenico Cortopassi, l'arte sul pentagramma» (en italià). Il Giornale d'Italia.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Santa Poesia». Libretti d'Opera.
- ↑ «Il Teatro del Giglio» (en italià). Lucca Città.net.
- ↑ «Quando passan le Legion» (en italià). lorien.it. Arxivat de l'original el 2016-07-13. [Consulta: 3 maig 2017].
- ↑ Chiti, Roberto; Poppi, Roberto. I film: Tutti i film italiani dal 1930 al 1944. Gremese Editore, p. 412. ISBN 88-8440-351-0.
- ↑ «Cortopassi, Marcello» (en italià). Internet Culturale.[Enllaç no actiu]
Bibliografia
[modifica]- Massimo Cortopassi, La marcia delle marce. Il mio libro
- Bianca Maria Antolini, «CORTOPASSI, Domenico». En: Dizionario Biografico degli Italiani, Volum 29, Roma: Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1983
- Andrea Sessa, Il melodramma italiano (1861 – 1900) Olschki, Florència 2003, pp. 137-138.
- Massimo Cortopassi. La storia di Santa Poesia. Il mio libro