Domici Alexandre
| |||
| Nom original | (la) Lucius Domitius Alexander  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | segle III Regió de Frígia (Turquia) | ||
| Mort | 311 Àfrica (Antiga Roma) | ||
| Causa de mort | pena de mort | ||
| Governador romà | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar | ||
| Període | Imperi Romà | ||
Domici Alexandre o Alexandre I va ser un general romà d'origen pannoni o frigi.
Va ser nomenat vicarius d'Àfrica per Maxenci. Era d'avançada edat i molt tímid i va ser nomenat probablement el 307 o 308.
La descripció més completa, però molt confusa la dona Zòsim. Diu que Maxenci va enviar el seu retrat a Àfrica per ser reconegut com a emperador, però les tropes no el volien reconèixer per la seva lleialtat a Galeri. Maxenci li va exigir que enviés el seu fill a Roma com a ostatge per a assegurar la seva lleialtat, però Alexandre s'hi va negar, i probablement va ser en aquell moment quan es va sublevar i es proclamar emperador al voltant de l'any 309 a Cartago.[1] L'incident es devia produir durant el conflicte entre Maxenci i el seu pare Maximià, i se suposa que Zòsim es va confondre.
A més de la província d'Àfrica, Alexandre també controlava Sardenya. Sembla que Alexandre s'havia aliat amb Constantí per fer front a Maxenci. Maxenci va enviar tropes contra ell dirigides pel pretor Rufus Volusianus que va dominar la revolta sense dificultats. Alexandre va ser fet presoner i executat, probablement l'any 311. Cartago va ser teatre de la lluita i va patir considerables destruccions. Maxenci va confiscar tots els béns d'Alexandre i dels seus partidaris.
Es conserven algunes medalles amb les següents inscripcions: "IMP. ALEXANDER. P. F. AUG." (anvers) i (revers) un símbol de la victòria i "VICTORIA ALEXANDRI AUG. N. P.".[2]
Referències
[modifica]- ↑ Paschoud, Francois (ed.). Zosime: Histoire Nouvelle. París: Les Belles Lettres, 2003, p. 213 i seg.. ISBN 9782251003498.
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 126.
