Dominga Ortiz Orzúa
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r novembre 1792  Barinas (Veneçuela) | ||
| Mort | 31 desembre 1875 (83 anys) Caracas (Veneçuela) | ||
| 11a Primera Dama de Veneçuela | |||
| 29 agost 1861 – 15 juny 1863 | |||
| 4a Primera Dama de Veneçuela | |||
| 1r febrer 1839 – 28 gener 1843 | |||
| 1a Primera Dama de Veneçuela | |||
| 13 gener 1830 – 20 gener 1835 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | heroïna | ||
| Família | |||
| Cònjuge | José Antonio Páez Herrera | ||
Dominga Ortiz Orzúa (Canagua, 1 de novembre de 1792 - Caracas, 31 de desembre de 1875), va ser l'esposa del president veneçolà José Antonio Páez.[1][2][3][4]
Biografia
[modifica]Els seus pares eren Francisco de Paula Ortiz, ramader, i Micaela Orzúa. Va quedar òrfena de pare i mare a una edat molt primerenca i va haver de ser criada pels seus oncles materns, els quals van passar a administrar les propietats heretadades dels seus pares.
Es va casar amb José Antonio Páez l'1 de juliol de 1809 al seu poble natal. Els va casar Fra José Simón Archila.[1][2][5] D'aquest matrimoni en van néixer dos fills: Manuel A. Páez i Maria del Rosario Páez de Llamosas.[1]
Després dels successos del 19 d'abril de 1810 a Caracas, el seu marit, José Antonio Páez, es va allistar a les files patriotes. En aquell moment va ser habitual vuere a Dominga Ortiz entre les files, i va començar a ser coneguda per la tropa com la Señora en senyal de respecte.[6] El 1816 va organitzar a un grup de dones a Valle de la Pascua per atendre i curar als ferits de l'exèrcit que lluitaven per l'emancipació, cosaa que li ha valgut ser considerada la primera infermera de l'exèrcit patriota.[7]
Després del triomf en la batalla de Carabobo, Páez es va enamorar de Barbarita Nieves i es va apartar d'Ortiz, que va tornar a Barinas i desaparèixer de la vida pública. Va reaparèixer cap a 1849, quan posen a la presó al general José Antonio Páez. Dominga Ortiz el visitava juntament amb la seva filla Maria al calabós del castell de Cumaná i va començar a realitzar diligències per a obtenir un indult que finalment va aconseguir.[1][2][7]
Arran de la detenció de José Antonio Páez, tots els béns de l'antiga parella va ser confiscats per l'estat. Tot i que Dominga Ortiz va lluitar per recuperar-los, no ho va aconseguir i va morir en la pobresa a la ciutat de Caracas al 31 de desembre de 1875.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Morón, 1980.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hernández, 1998.
- ↑ Urdaneta, 1995.
- ↑ «Primeras Damas de Venezuela» (en castellà). Venciclopedia. Arxivat de l'original el 2011-10-03. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ Cova, 1947.
- ↑ «Doña Dominga Ortiz, esposa del gral. Páez» (en castellà). Venezuela de antaño. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ 7,0 7,1 «DOMINGA ORTIZ DE PÁEZ» (en castellà). Crónicas de Pedraza. [Consulta: 14 març 2021].
Bibliografia
[modifica]- Cova, J.A.. El centauro. Vida del José Antonio Páez caudillo venezolano y Brigadier del ejército argentino (en castellà). Buenos Aires: Editorial Venezuela, 1947.
- Hernández, Serafín. Gran Enciclopedia de Venezuela (en castellà). Caracas: Editorial Globe, 1998. ISBN 980-6427-00-9 i 980-6427-10-6.
- Morón, Guillermo. Los Presidentes de Venezuela 1811-1979 (en castellà). Caracas: Ediciones Meneven, 1980.
- Urdaneta, Ramón. Los presidentes: 1811-1863 (en castellà). Fondo Editorial Venezolano, 1995. ISBN 978-980-07-2471-2.