Dominique Fernandez

Dominique Fernandez

(2009)
Biografia
Naixement	25 agost 1929 (95 anys) Neuilly-sur-Seine (França)
21è Seient 25 de l'Académie française
8 març 2007 – ← Jean Bernard
Dades personals
Formació	École Normale Supérieure
Activitat
Camp de treball	Activitat literària, assaig, prosa, crítica literària, crítica musical i ensenyament de llengua
Ocupació	escriptor, autor, crític literari, crític musical, historiador de l'art, professor d'universitat, explorador, assagista
Activitat	1958 -
Membre de	Acadèmia Francesa (2007–) comité de lecture des éditions Grasset (en) commission du Dictionnaire de l'Académie française (fr)
Gènere	Novel·la
Obra
Obres destacables (1982) Dans la main de l'ange (1994) La magie blanche de Saint-Pétersbourg (en)
Estudiant doctoral	Patrick Barbier
Família
Cònjuge	Diane de Margerie (1961–1971)
Fills	Ramon Fernandez
Pares	Ramon Fernandez   i Liliane Tasca
Parents	Rámon Fernández, avi
Premis
(2014)  prix du roman historique (fr) (2009)  Prix Essai France Télévisions (en) (1982)  premi Goncourt, per l'obra Dans la main de l'ange (1974)  premi Médicis (1962)  Prize Durchon-Louvet (en)  premi Príncep Pere  oficial de l'Orde del Mèrit de Romania  Premi Lambda  Comandant de l'Orde Nacional del Mèrit  comandant de l'orde de la Creu del Sud  Oficial de la Legió d'Honor

Dominique Fernandez (Neuilly-sur-Seine, 25 d'agost de 1929) és un novel·lista, assagista i crític francès. Premi Goncourt de l'any 1982, Membre de l'Acadèmia Francesa.

Biografia

Dominique Fernandez va néixer el 25 d'agost de 1929 a Neuilly sur Seine. Fill de Ramon Fernandez, celebre crític literàri, amic de Marcel Proust i André Gide.

Va estudiar a l'Escola Normal Superior (ENS). Catedràtic d'italià (1955) i professor a l'Institut Francès de Nàpols (1957). Va obtenir el Doctorat en Lletres, amb la tesi "L'échec de Pavese" sobre Cesare Pavese. Va fer de professor d'italià a la Universitat de Rennes (Haute-Bretagne).

A partir del 1958 va començar la seva carrera com a escriptor i crític literàri a " Quinzaine Littéraire", "L'Express" i més tard a "Nouvel Observateur"."

Se'l considera com l'inventor de la "psicobiografia".

Premis i distincions

• 1974: Premi Médicis, per "Porporino ou les Mystères de Naples"
• 1982: Premi Goncourt per "Dans la main de l'ange"
• 2007: Membre de l'Academia Feancesa, amb el sillò de Jean Bernard (num. 25).
• Oficial de la Legió d'Honor (França)
• Comandant de l'Orde nacional del Mèrit (França)
• Comandant de l'Orde de la Creu del Sud (Brasil)
• Oficial de l'Orde nacional del Merit (Romania)

Obres destacades

Dominique Fernandez es autor d'un nombre considerable d'obres, més de cinquanta, entre novel·les, assaig, llibres de viatge (Roma, Sant Petersburg, Sicília, Palerm, Praga, Síria, etc.) i llibres d'art, alguns d'ells amb fotografies de Ferrante Ferranti (Nàpols, Alger, Sibèria, Florència, etc.)

El 1959 va publicar la seva primera novel·la : L'Écorce des pierres i durant molts anys va estar lligat a l'editorial Grasset.

• 1962: L'Aube
• 1968: L'échec de Pavese
• 1969: Lettres à Dora
• 1971: Les Enfants de Gogol
• 1972: L'arbre jusqu’aux racines
• 1974: Porporino ou les Mystères de Naples
• 1978: L'Étoile rose
• 1981: Signor Giovanni
• 1982: Dans la main de l'ange
• 1984: Le Banquet des anges
• 1986: L'Amour
• 1994: Le Dernier des Médicis
• 2001: L'Amour qui ose dire son nom
• 2008: Dictionnaire amoureux de l'Italie
• 2009: Ramon
• 2014: On a sauvé le monde
• 2015: Fragments d'exil
• 2015: Amants d'Apollon - L'homosexualité dans la culture
• 2017: La société du mystère
• 2018: Où les eaux se partagent
• 2018: Stendhal
• 2018: Venise
• 2019: Le peintre abandonné
• 2020: L'Italie Buissonnière
• 2021: L'homme de trop (Grasset, ISBN 9782246822660
• 2022: L'homme de trop,2 (Grasset) ISBN 9782246826804
• 2023: Le roman soviétique, un continent à découvrir (Grasset)
• 2024: Un jeune homme simple (Grasset)