Vés al contingut

Dona amb carta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaDona amb carta

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorPierre-Auguste Renoir Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 1890
Mida65 (alçària) × 54 (amplada) cm
Col·leccióCol·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataHistorial d'exposicions
De Corot à l'art moderne. Souvenirs et variations (fr) Tradueix, Museu de Belles Arts de Reims Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariRF 1960-24 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Dona amb carta (Femme à la lettre) és un quadre de Pierre-Auguste Renoir dels anys 1890-1895 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Història

[modifica]

Una figura com aquesta, posant en una actitud convencional de reflexió, és poc habitual en la pintura de Renoir. Aquest oli sobre tela de 65 × 54 cm entronca amb el tipus tradicional de la figura imaginària, que apareix amb freqüència en la pintura del segle xviii i també, més proper a Renoir, en l'obra de Corot.[1]

La mateixa model posà en diverses composicions que, generalment se solen situar en el període 1890-1895. Aquesta obra figura en un àlbum de reproduccions d'obres de Renoir editat per Vollard el 1918 (per tant, en vida de l'artista), en què apareix datada concretament el 1895.[1]

Descripció

[modifica]

Aquest tipus de figura (en un posat lleugerament rígid) és bastant inusual en l'obra de Renoir. De fet, el pintor preferia pintar els seus models en posicions més naturals. La dona és vista asseguda, amb el cap recolzat a la mà dreta i sembla estar reflexionant sobre el contingut d'una carta que sosté a la mà esquerra.[2]

La carta no és més que un pretext per a Renoir per a representar una dona jove amb l'estil dels models pintats per Jean-Honoré Fragonard (1732-1806), alguns dels quals es conserven al Museu del Louvre. Tot i l'actitud estàtica de la dona i els seus ulls defugint la mirada de l'espectador, la pintura emana alegria i frescor.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 74-75.
  2. 2,0 2,1 Museu de l'Orangerie Arxivat 2016-01-21 a Wayback Machine. (francès) i (anglès)

Enllaços externs

[modifica]