Dones a flor de pell
Aparença
Ainsi soient-elles ![]() | |
---|---|
![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Patrick Alessandrin i Lisa Azuelos ![]() |
Protagonistes | Amira Casar Antoine Basler Florence Thomassin Foued Nassah Geneviève Mnich Jean-Philippe Écoffey Marc de Jonge Marine Delterme Natacha Lindinger Stéphane Boucher Thomas Kretschmann Vincent Cassel Àlex Casanovas Louis-Do de Lencquesaing Manuel de Blas Marie Laforêt Mapi Galán Mónica Pont Arnaud Viard Patrick Alessandrin Lisa Azuelos ![]() |
Guió | Patrick Alessandrin i Lisa Azuelos ![]() |
Música | Dele Shekoni ![]() |
Fotografia | Javier Aguirresarobe ![]() |
Muntatge | Michèle Hollander i Pablo Blanco Somoza ![]() |
Productora | Odessa Films, M6 Group, Bioskop Film (en) ![]() ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | França, Espanya i Alemanya ![]() |
Estrena | 1995 ![]() |
Durada | 106 min ![]() |
Idioma original | francès ![]() |
Versió en català | ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | comèdia ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Dones a flor de pell (títol original: Ainsi soient-elles) és una pel·lícula francesa de 1995 dirigida per Patrick Alessandrin i Lisa Azuelos (amb el pseudònim Lisa Alessandrin). Ha estat doblada al català [1]
Argument[modifica]
1994, tres amigues: Alice qui somnia un gran amor, Marie que ja no hi creu i practica una sexualitat útil, i Jeanne, casada, que creu conjugar bé amor i sexe però se sent abandonada. Un bonic dia, la màquina es bloqueja: Alice perd les seves certeses, Marie queda tocada en ple cor, i Jeanne decideix rebutjar els límits...[2]
Repartiment[modifica]
- Marina Delterme: Marie
- Amira Casar: Alice
- Florence Thomassin: Jeanne
- Vincent Cassel: Éric
- Geneviève Mnich: La mare d' Éric
- Marie Laforêt: La mare de Marie
- Marc de Jonge: Jean
- Jules Nassah: Rémi
- Natacha Lindinger: La jove a la terrassa
- Stéphane Boucher: El conductor del R.E.R.
- Thomas Kretschmann: Franck
- Jean-Philippe Écoffey: Marco
- Foued Nassah: (no surt als crèdits)
- Antoine Basler: (no surt als crèdits)
Crítica[modifica]
"Drama de fotografia acurada i diàlegs solts, que va rebre a França el qualificatiu de segona pel·lícula més gorrina de l'any"[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Dones a flor de pell». esadir.cat.
- ↑ «Ainsi soient-elles». Allociné.
- ↑ Martínez, Luis «Ainsi soient-elles». El País.