Dones en l'agricultura de l'Afganistan
Les dones en l'agricultura de l'Afganistan representen aproximadament la mitat de la mà d'obra,[1] sent la seua situació fortament determinades per factors culturals.[2]
Història
[modifica]Tradicionalment, els homes dominaven les tasques agrícoles a l'Afganistan i mentre les dones ocasionalment solien ajudar amb la feina del camp o s'ocupaven del ramat, no rebien cap benefici monetari per la seua feina.[2] La producció de llavors també ha sigut feina feta principalment per homes al país afganès.[3]
Les dones tenen pocs drets sobre les terres al territori afganès, malgrat que la Constitució de l'Afganistan pot ser interpretada que permet les dones ser propietàries de terres i la Xaria té disposicions per a les vídues i les fillees perquè hereten una part de la terra.[4] les dones qui són propietaries o gestores de terres no poden vendre-les, canviant de propietari mitjançant l'herència.[5] Les dones també han sigut restringides en els seus moviments i solen no tindre permés viatjar fora dels seus pobles.[6]
Agricultura avui en dia
[modifica]Actualment, les dones suposen quasi la mitat de la mà d'obra agrícola, encara que en moltes zones rurals estan encara marginades.[1] Les contribucions fetes per les dones a l'agricultura del país solen ser "exiguament recompensades."[7] Les dones tenen una altra taxa de contribució a l'opi, el ramaderia i làctics, però rarament reben una paga.[8] Malgrat que la participació de les dones en l'agricultura sol ser considerada "clau, no solament per assegurar l'increment de la producció agrícola, però també per millorar la seguretat en l'aliment i la nutrició."[9] Les dones són "una força per a l'estabilitat de les seues comunitats."[10] També són vistes com a agents de canvi a les seues famílies.[11]
Les dones han sigut instrumentals en l'organització de sindicats agrícoles de pobles xicotets de l'Afganistan durant la dècada del 2010.[12] La feina de les dones en els sindicats agrícoles també ha augmentat el seu estatus a les àrees on viuen, on no són conegudes ja com a esposes o mares d'homes, sinó pels seus papers als sindicats.[12] A més, les dones han ajudat en la introducció de nous tipus de cultius a les àrees que treballen com són la col, la coliflr, la tomaca i mongeta les quals competeixen millor al mercat.[12]
A la Província de Parwan, les dones han tingut l'oportunitat de estar involucrades en la producció de llavors i han crear "empreses de llavors desenvolupades en pobles".[3] Fora de Kabul, els programes de formació agrícola per a dones han sigut implementades des del 2009.[13] Aquests programes permeten a les dones que guanyen el seu propi salari i aconseguisquen independència financera.[13]
Organitzacions no governmentals, com Global Partnership for Afghanistan (GPFA), han ajudat les dones a estar més involucrades en l'agricultura.[14] Tals iniciatives han ajudat a revitalitzar horts, constructuir instal·lacions per a mantindre el fred i proveir recursos educatius.[7] Altre programa que ha ajudat a dones amb els seus negocis agrícoles és el Programa de Solidaritat Nacional (PSN), desenvolupat pel Ministeri de Rehabilitació i Desenvolupament Rural del país afganès el 2003.[2] El PSN proveix recursos agriculturals a les dones, els quals poden incloure una dotació de gallines, exempcions tributàries i marketing per als seus negocis.[2]
Discriminació basada en el gènere
[modifica]Algunes dones afganes pateixen dificultats a l'hora de vendre els seus productes agrícoles a causa del seu gènere. Una dona va descriure la seua experiència: "M'irrita molt quan conec comerciants amb els que parle de vendre les meues fruites i em diuen 'Ves i envia un home de la teua família perquè tu eres una dona'."[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Increased Women's Participation in Field Days in Afghanistan». ICARDA, 04-10-2015. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 12 novembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mohammadai, Arzo. «Afghan Women Take on Farming». Global Voices, 23-06-2016. [Consulta: 12 novembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Lala-Pritchard, Tana. «Women Farmers in Afghanistan Score Success With Village Seed Enterprise». CGIAR, 09-03-2016. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2016. [Consulta: 12 novembre 2016].
- ↑ Afghanistan: Land Ownership and Agricultural Laws Handbook. 1. International Business Publications, 2011, p. 47-78. ISBN 1438758448.[Enllaç no actiu]
- ↑ Grace, 2004, p. 5.
- ↑ Grace, 2004, p. 16.
- ↑ 7,0 7,1 Thompson, Suzanne. «Planting Seeds in Afghanistan». International Museum of Women. Global Fund for Women. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2015. [Consulta: 12 novembre 2016].
- ↑ Skaine, Rosemarie. Women of Afghanistan in the Post-Taliban Era: How Lives Have Changed and Where They Stand Today. McFarland & Company, Inc., 2008, p. 94. ISBN 9780786437924.
- ↑ «Afghanistan: Launch of National Strategy on Women in Agriculture Development». Food and Agriculture Organization of the United Nations. Arxivat de l'original el 12 de març 2016. [Consulta: 12 novembre 2016].
- ↑ Epatko, Larisa «Helping Afghan Farmers Regrow the Economy». PBS Newshour, 04-12-2014 [Consulta: 12 novembre 2016].
- ↑ Deveraux, Taryn. «Strengthening Agricultural Extension for Female Afghan Farmers». YPARD. Arxivat de l'original el 17 de març 2016. [Consulta: 12 novembre 2016].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Mashal, Mujib «In Afghanistan's Farm Belt, Women Lead Unions and Find New Status». The New York Times, 31-08-2016 [Consulta: 12 novembre 2016].
- ↑ 13,0 13,1 «How This Farming Project Helps Afghan Women Grow Financial Independence». PBS Newshour, 29-09-2016 [Consulta: 12 novembre 2016].
- ↑ Fischer, Yael Julie «Amid Afghanistan's Turmoil, Farmers Learn And Thrive». The Huffington Post, 25-05-2011 [Consulta: 12 novembre 2016].
Bibliografia
[modifica]- Grace, Jo. Gender Roles in Agriculture: Case Studies of Five Villages in Northern Afghanistan (
PDF), març 2004 [Consulta: 12 novembre 2016].
