Dora Moutot
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 maig 1987  (37 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, comentarista, bloguera, activista, periodista | ||
| Moviment | Feminisme crític de gènere | ||
  
| |||
.png)
Dora Moutot (23 de maig de 1987), és una escriptora, bloguera, influenciadora, polemista i activista feminista francesa que defensa un enfocament biològic essencialista, basat en la capacitat de procrear de la definició "dona".
Aquestes posicions, que ella descriu com "femenines", li van fer guanyar forta oposició per part d'activistes trans i altres feministes, que la van vincular al moviment TERF (feministes radicals amb exclusió de les persones trans).
Biografia
[modifica]Formació
[modifica]Es va graduar en Periodisme de Moda a la Central Saint Martins College of Art and Design.[1]
Carrera en mitjans de comunicació: blogs i periodisme
[modifica]La Gaseta del mal gust
[modifica]L'any 2009,[2] Dora Moutot va crear el blog La Gazette du mauvais goût,[3] on enumerà «tot el que és estrany, excèntric, insòlit, traspàs, marginal, folklòric». A Libération, explicà la seva motivació: «M'agraden les coses que no van juntes, com l'esgarrifosa i la super princesa Disney. M'agrada el kitsch, l'encaix rosa... Així, quan estudiava disseny de moda, la gent em deia que tenia mal gust».[4]
Projecte de càmera web Tears
[modifica]El febrer de 2012 va crear el bloc i el projecte artístic Webcam Tears,[5][6] recopilant vídeos de persones filmant-se plorant amb la seva càmera web.[7][8] El projecte artístic fou criticat al llibre de Zoe Alderton, The Aesthetics of Self-Harm: The Visual Rhetoric of Online Self-Harm Communities ("L'estètica de l'autolesió: la retòrica visual de les comunitats d'autolesió en línia).[9] A New York Magazine, parlà d'aquest projecte en aquests termes: «En una època en què mostrar genitals a Internet ja no és ofensiu, les llàgrimes són una nova forma de pornografia».[10]
Altres activitats
[modifica]El juny de 2013, va guanyar el premi Google-Le Monde pel seu bloc allotjat a la plataforma de blocs a Le Monde.[7][11] El desembre del mateix any va ser nominada a la cerimònia satírica de Gérard de la Télévision per la seva participació com a columnista al programa Comment ça va bien!.[12]
El 2014, va cofundar amb Sophie Pinchetti el webzine The Other, dedicat les subcultures i cultures alternatives.[7]
Ha escrit per a diversos mitjans de comunicació en línia com Vice i ha estat redactora adjunta de Konbini.[7][13]
La sexualitat femenina a les xarxes socials
[modifica]El 23 d'agost de 2018, Dora Moutot va crear el compte d'Instagram "Has gaudit?», dedicat a educar sobre la sexualitat femenina. El relat transmetia testimonis de dones que criticaven el rendiment sexual de les seves parelles masculines.[13] El compte gaudí d'un cert èxit a les xarxes socials, amb un total de prop de 600.000 subscriptores l'agost de 2021, i esdevingué un aparador per a les crítiques a les relacions heterosexuals tradicionals.[14] Encara sobre el tema de la sexualitat femenina i la dominació masculina en les relacions sexuals heterosexuals, l'any 2021 va publicar el llibre Mâle-baisés.[15]
Escissió progressiva respecte al feminisme contemporani
[modifica]Feminisme essencialista
[modifica]A partir de la dècada del 2020, Dora Moutot ha anat adoptant progressivament posicions cada cop més iconoclastes envers els moviments feministes contemporanis. El seu principal greuge és la primacia, segons ella, de la "teoria de gènere". Així, es defineix com “crítica al gènere" i al "femellisme",[16] terme que utilitza per descriure el moviment feminista essencialista, del qual és membre. Segons ella, la idea principal a defensar és que les dones tenen necessitats específiques basades en la seva biologia, que permet que les dones transgènere siguin fora del grup social de les dones, sobretot per l'absència d'òrgans reproductors femenins i cicles hormonals femenins. Critica a més la noció d'identitat de gènere, afirmant que la genètica i la biologia constitueixen criteris suficients i que les autodefinicions i les afirmacions d'identitat no haurien de ser objecte de reconeixement social i polític.[17][18]
A poc a poc va adoptant reserves cap als principals èxits de la segona onada feminista: l'abril de 2022, es qualificà de la següent manera — sense oposar-se - anticoncepció de «excisió psíquica» per a dones.[17]
Segons Constance Lefebvre, del col·lectiu Tous des femmes, Dora Moutot desenvolupà «afinitats amb les teories que promouen els rols de gènere tradicionals dins la parella. És un discurs molt essencialista, que coqueteja realment amb el masclisme». El juliol de 2022, després que el polemista masclista canadenc Jordan Peterson negués l'existència del patriarcat i demanés als homes a "endurir-se" per lluitar contra la «feminització». Dora Moutot rebutja la qualificació de masclista que li atribuïen les feministes: això seria, segons ella, un «una etiqueta estúpida per desqualificar-lo sense ni tan sols mirar realment el que està fent». Ella afirmà que Peterson era «un dels únics nois que explicava als homes com tenir valors».[17]
Polèmica i postures contra la transidentitat
[modifica]El febrer de 2020, va ser coautora d'un article titulat «Trans: n'hi ha prou de proclamar-se dona per poder exigir ser considerada com a tal?», oposant-se a la inclusió de persones transgènere dins del moviment feminista. La columna, publicada per primera vegada a HuffPost, va quedar inèdita abans de ser republicada al lloc web de Marianne.[19]
El seu compromís contra el reconeixement social i legal de la transidentitat implicaria, sobretot, un activisme entre càrrecs electes. El 6 de desembre de 2021, Dora Moutot animava així els seus subscriptors d'Instagram a liderar una campanya de pressió amb el Senat per eliminar la menció de la identitat de gènere d'una llei destinada a prohibir les teràpies de conversió. Aquesta convocatòria va comportar l'enviament de més d'un centenar de còpies del mateix correu electrònic estàndard als senadors que examinaven la llei. El dia abans de la votació, afirmava haver estat rebuda amb Anissia Docaigne-Makhroff per la ministra Marlène Schiappa per presentar un expedient de «Recursos sobre qüestions d'ideologia de la identitat de gènere».[20]
L'agost de 2022, Dora Moutot i Marguerite Stern, una altra reivindicada representant del feminisme, van signar una columna[21] adreçada a la primera ministra, Élisabeth Borne, i publicada a Marianne, en la qual s'oposaven a un cartell de planificació familiar que representava un home embarassat, que segons elles mostrava «un vocabulari utilitzat pels activistes transactivistes».[22] Segons Mediapart, el text d'aquesta columna fou «retransmesa de manera aclaparadora per activistes, mitjans de premsa o personalitats d'extrema dreta».[23] Arran del rebombori, Stern i Moutot foren rebudes per les diputades liberals de Renaixement Caroline Yadan i Aurore Bergé. Altres càrrecs electes de LREM estaven indignats per aquestes invitacions, com Pierre Karleskind i Raphaël Gérard.[22]
L'octubre de 2022, Dora Moutot publicà un manifest "femenílista"[16] que segons ella significava «oposar-se a la legislació que esborri el sexe a favor de la noció d'identitat de gènere».[24] Va llançar, amb Marguerite Stern, una plataforma en línia destinada a apropar «les veus de les dones que no s'atreveixen a oposar-se a la transgènere en el debat públic».[24] Reafirmaven que el que descriuen com «ideologia transgènere» era «perillós per als joves perquè negava les realitats biològiques».[24]
El juliol de 2023, es va oposar a l'esmena de La França Insubmisa que proposava que una dona transgènere pogués ser empresonada en una presó de dones.[25][26]
Conspiració i crítica de "lobby trans»
[modifica]Entre les seves nombroses posicions amb relació a la transidentitat, Dora Moutot afirmà repetidament que «multimilionaris transhumanistes finançaven el vestíbul trans», compartint especialment les tesis de la bloguera nord-americana Jennifer Bilek, que denunciava multimilionaris que s'haurien «infiltrat en la comunitat gai» per tal de «convèncer les persones cisgènere que han de fer una transició, amb l'objectiu final de […] esclavitzar la humanitat fusionant l'home i la màquina».[17]
Conseqüències
[modifica]Per les seves posicions considerades transfòbiques i la seva suposada proximitat amb figures de l'extrema dreta, Dora Moutot ha declarat ser víctima d'assetjament massiu. Diverses marques també estan acabant amb els compromisos comercials que tenien amb ella.[27]
El maig de 2024, va denunciar una «petició d'assassinar-la» de la qual hauria estat objecte durant una manifestació a Estrasburg. L'autora de Harry Potter, J. K. Rowling, les posicions de la qual en temes de gènere també li havien valgut acusacions de transfòbia, van suposar-lo mostres de suport "suport".
Sensibilitzar sobre el CBCG i la naturopatia
[modifica]Dora Moutot pateix colonització bacteriana crònica de l'intestí prim (CBCG) des del 2009 i està duent a terme diversos projectes per conscienciar sobre aquesta malaltia. Ella tracta els seus símptomes amb una dieta naturista.[28]
El juny de 2019 va publicar el llibre À fleur de pet, on relata la seva experiència amb el CBCG.[28] També té un compte d'Instagram dedicat a les malalties intestinals.[29] El novembre de 2020, va llançar la sèrie web How I Hacked My Intestines, centrada en CBCG. Aquesta sèrie s'emet a Arte.tv, TV5 Monde i France.tv Slash.[30] Segons L'Express, Dora Moutot promou però tractaments no convencionals per aquests trastorns.[31]
Polèmiques i crítiques
[modifica]Polèmica per la broma d'Estat Islàmic
[modifica]L'any 2020, Dora Moutot publicà una broma a Instagram sobre Estat Islàmic i la pandèmia de la Covid-19 en què es preguntava si els membres de l'ISIS agraïen l'ús de mascaretes, equiparant-les al hijab.
Els internautes l'acusaren d'islamofòbia i de feminisme blanc, i fins i tot l'assetjaren cibernèticament. En resposta a l'onada d'assetjament, va presentar una denúncia per ciberassetjament i difamació. Llavors va rebre el suport del moviment feminista Femen.[32]
Acusacions de transfòbia
[modifica]El seu compte d'Instagram «Has gaudit?» fou criticat pels activistes transgènere que l'acusaren de no incloure les persones transgènere o l'acusaren de transfòbia.[32] En resposta a aquestes crítiques, ella respongué que les dones cisgènere «no són la mateixa biologia i, per tant, no és la mateixa experiència, ni els mateixos problemes que les persones trans» i criticà el «terrorisme d'esquerres» i el «pensament correcte» significatiu dins del feminisme.[33]
El setembre de 2021, set autores es van retirar d'una fira del llibre feminista, després de saber de la presència de Dora Moutot i Marguerite Stern en aquesta fira, i pels comentaris d'aquestes que consideraven transfòbics.[34]
El 15 d'octubre de 2022, a l'espectacle Quelle époque! , a France 2, descrigué la periodista Hanneli Escurier com "dona transidentificada" i la política Marie Cau, primera alcaldessa transgènere de França, d'«home transfemení», negant-li la condició de dona i afirmant: «Per a mi, Marie Cau és un home». Marie Cau l'acusà, a canvi, de transfòbica, seguida de Jérémy Ferrari, que l'acusà d'utilitzar discursos d'odi.[35] Durant aquest mateix espectacle, afirmà que les dones trans serien perilloses per a altres dones dins dels establiments penitenciaris, sobretot en casos de dones violades. 20 Minutes considerà que fou «una generalització infundada al voltant de notícies que es van produir en altres països» i descrigué aquests comentaris com a transfòbics.[36] La seva invitació a France 2 va ser criticada pel lloc web Madmoizelle.[16]
Arran d'una petició de l'Ajuntament de París, JCDecaux va retirar el 2024 un anunci del seu llibre Transmania, escrit amb Marguerite Stern i considerat transfòbic pel primer diputat de l'ajuntament Emmanuel Grégoire.[37][38]
Conseqüències legals
[modifica]El febrer de 2023, arran dels comentaris de Dora Moutot de 2022 sobre Hanneli Escurier i Marie Cau, les dues persones afectades així com les associacions LGBT Mousse i STOP Homophobia van presentar una denúncia contra l'activista per «insults públics cap a una persona a causa de la seva identitat de gènere i incitació pública a l'odi o a la violència contra un grup».[39]
Dora Moutot organitzà un premi a la plataforma Leetchi per contribuir a les seves despeses legals. Les donacions van assolir l'objectiu de 15.000 € en vint-i-quatre hores, fet que va portar a Dora Moutot a augmentar l'import dues vegades (20.000 € i després 25.000 €). Després que moltes persones es posessin en contacte amb Leetchi per sol·licitar la cancel·lació del premi acumulat, la plataforma va respondre que no podia fer-ho fins que es dictés una sentència contra Moutot.[40]
El 20 d'abril de 2024, SOS Homophobia va anunciar que presentava una queixa contra Dora Moutot i Marguerite Stern pel seu llibre Transmania. L'associació acusava el treball d'«odi a les persones trans».[41]
Proximitat a l'extrema dreta
[modifica]Arran de la columna publicada el febrer de 2020 a Marianne, mitjans com Mediapart (segons el qual la columna era «retransmesa de manera aclaparadora per activistes, òrgans de premsa o personalitats d'extrema dreta»[23] ), Libération [18] o Arrest sur images[17] consideraren que hi havia una proximitat entre Dora Moutot i l'extrema dreta — fins i tot sense voler, segons especificà Stop on Images.[17] Entre d'altres, Libération cità la seva aparició en mitjans com Sud Radio o L'Incorrect i el seu acostament amb Thierry Casasnovas, figura del conspiracionisme francès,[42][43][44] i l'antiavortament.[18]
Foment de les pseudociències
[modifica]Segons L'Express, Dora Moutot promou tractaments no convencionals per al CBCG.[31] L'agost de 2022, Moutot donà suport per exemple al naturista Thierry Casasnovas, sent supervisa també per Miviludes.[17]
Publicacions
[modifica]- À fleur de pêt. Guy Trédaniel Éditeur, 2019, p. 356. ISBN 2813219819.
- Mâle-baisées. Guy Trédaniel Éditeur, 2021, p. 442. ISBN 978-2-8132-2537-5.
- avec Marguerite Stern, Transmania: Enquête sur les dérives de l'idéologie transgenre, Magnus, 2024.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ Sevin Rey-Sahin «En polémiste antitrans, Dora Moutot vire à droite toute». Le Monde, 30-05-2024..
- ↑ «Dora Moutot, la reine du mauvais goût». Neon, 16-07-2014..
- ↑ «Hématomes, Nirvana et mélancolie pastel : l’esthétique du « pale » sur Tumblr, c’est quoi?». Les Inrockuptibles, 20-11-2013..
- ↑ «Tous les goûts sont-ils permis ?». liberation.fr, 27 juillet 2015..
- ↑ «The Radical Potential Of A Woman Crying In Public» (en anglès). huffpost.com, 03-12-2015..
- ↑ «Here’s Why The Webcam Tears Project Collects Videos Of People Crying On Camera» (en anglès). graziadaily.co.uk, 01-12-2015..
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Dora Moutot, la reine du mauvais goût» (en francès). Neon, 16-07-2014. [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ «Dora Moutot lance Webcam Tears, les larmes qui s’exposent sur la toile» (en francès). Madmoizelle, 20-02-2012. [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ Zoe Alderton. The Aesthetics of Self-Harm: The Visual Rhetoric of Online Self-Harm Communities (en anglès), 2018, p. 97..
- ↑ «Crying Into a Webcam Is a ‘New Form of Pornography,’ Artist Claims» (en anglès). nymag.com, 2 décembre 2015..
- ↑ «Seize des 68 participants au Monde Académie récompensés» (en francès). Le Monde.fr, 07-06-2013 [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ «Sophia Aram : grande favorite des Gérard de la télévision» (en francès). Gala.fr, 16-12-2013. [Consulta: 3 setembre 2022]..
- ↑ 13,0 13,1 Marie-Pierre Genecand «Plaisir féminin, le raz-de-marée de "T’as joui ?"» (en francès). Le Temps, 31-08-2018. ISSN: 1423-3967 [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ Léa Iribarnegaray «Sur Instagram, la nouvelle génération de l’éducation sexuelle» (en francès). Le Monde.fr, 31-08-2021 [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ «"Si un homme dit tu es mal baisée, il admet qu'un certain nombre d'hommes sont mal baiseurs" : Dora Moutot, créatrice du compte T'as joui, dénonce le patriarcat sous les draps» (en francès). Tribunal Du Net, 24-02-2022. [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ 16,0 16,1 16,2 «Débattre de la transidentité avec Dora Moutot : le pari osé et foireux de France 2» (en francès). Madmoizelle, 17-10-2022. [Consulta: 18 octubre 2022]..
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 Pauline Bock. «Planning familial : les anti-trans, "cautions progressistes" des réacs» (en francès). Arrêt sur images, 05-09-2022. [Consulta: 5 setembre 2022]..
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Maxime Macé, Pierre Plottu et Johanna Luyssen. «Entre féministes Terf et extrême droite, des passerelles idéologiques pour un même combat antitrans». Libération, 12-09-2022. [Consulta: 23 novembre 2022]..
- ↑ Marie Zafimehy. «Pourquoi une tribune féministe est-elle accusée de transphobie ?» (en francès). rtl.fr, 19-02-2020. [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ Alison Terrien. «"Thérapies de conversion" : le Sénat ne cède pas aux sirènes d'une prétendue idéologie du genre» (en francès). Causette, 09-12-2021. [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ Marguerite Stern et Dora Moutot. «"Mme Élisabeth Borne, féministes, nous nous inquiétons de ce que devient le Planning familial"» (en francès).
- ↑ 22,0 22,1 «Grosses tensions entre élus LREM sur fond de transphobie» (en francès). Libération, 31-08-2022. [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ 23,0 23,1 «Affiche du Planning familial : "Ce n’est pas une question de genre, c’est une question de droit"» (en francès). Mediapart, 24-08-2022. [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ 24,0 24,1 24,2 « Dora Moutot - Marguerite Stern: "Dans les cours de récréation, la dysphorie de genre est devenue une mode" », lefigaro.fr', Plantilla:Date-.
- ↑ Dora Moutot et Marguerite Stern. «La France insoumie veut rendre les prisons "mixtes"» (en francès). L'Express, 07-07-2023. [Consulta: 27 juliol 2023]..
- ↑ «Quand LFI défend le droit des trans en prison» (en francès). Le Point, 13-07-2023. [Consulta: 13 agost 2023].
- ↑ «Les guerres de chapelle font rage au sein de l’activisme féministe» (en francès). Le Point, 08-12-2021. [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ 28,0 28,1 Charlotte Anglade. «"Je vivais un cauchemar éveillé" : elle raconte son combat contre le SIBO, la maladie méconnue des hyperballonnés» (en francès). TF1 Info, 25-06-2019. [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ «Après T'as joui, Dora Moutot hacke nos intestins» (en francès). Elle.be, 05-07-2019. [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ Alexandra Klinnik. «“Comment j’ai hacké mes intestins”, une websérie qui prend aux tripes» (en francès). Télérama, 08-11-2020. [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ 31,0 31,1 «Sibo, nouvelle lubie des naturopathes» (en francès). Le Point, 03-09-2022. [Consulta: 15 setembre 2022]..
- ↑ 32,0 32,1 «Harcelée sur les réseaux sociaux pour une blague sur Daech» (en francès). Charlie Hebdo, 23-07-2020. [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ «Enquête - Quand les féministes et les activistes trans s’affrontent sur les réseaux sociaux» (en francès). Charlie Hebdo, 31-01-2020. [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ Anna Cuxac. «Salon du livre féministe : annulations en cascade sur fond de tensions entre féministes radicales et alliées à la cause trans» (en francès). Causette, 20-09-2021. [Consulta: 1r setembre 2022]..
- ↑ «"Que de la haine" : Cette militante féministe recadrée après une sortie jugée "transphobe"» (en francès). Le HuffPost, 16-10-2022. [Consulta: 16 octubre 2022]..
- ↑ Lina Fourneau. «Non Dora Moutot, les femmes trans ne violent pas leurs codétenues en prison» (en francès). 20minutes.fr, 20-10-2022. [Consulta: 3 novembre 2022]..
- ↑ Nicolas Scheffer «Publicité d'un livre transphobe et complotiste : JCDecaux retire les affiches». Têtu, 17-04-2024.
- ↑ Juliette Moreau Alvarez «"La transphobie est un délit": la mairie de Paris demande le retrait d'une publicité». BFM TV, 17-04-2024.
- ↑ Leray, Cassandre. «Des associations LGBT+ poursuivent Dora Moutot pour «injures et appel à la haine transphobes»» (en francès). Libération, 15-02-2023. [Consulta: 5 gener 2025].
- ↑ Fabien Randanne «Leetchi dit ne pas pouvoir refuser la cagnotte de Dora Moutot poursuivie pour "appel à la haine transphobe"» (en francès). 20 Minutes, 01-03-2023..
- ↑ «« Transmania »: SOS Homophobie annonce porter plainte contre Dora Moutot et Marguerite Stern pour leur livre» (en francès). Le Figaro, 22-04-2024 [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ «Les relais du conspirationnisme: « Hold-up » sur une contre-culture» (en francès). Mediapart, 02-12-2020. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ «Covid-19 : pourquoi il faut prendre au sérieux les charlatans» (en francès). L'Express, 27-01-2021. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ «Guérir des maladies à coup de "jus frais" ou de "jeûne" : qui est Thierry Casasnovas, ce gourou du crudivorisme accusé d'exercice illégal de la médecine ?» (en francès). TF1 INFO, 29-07-2020. [Consulta: 26 abril 2024].