Dora Richter
| |||
| Nom original | (de) Dora Rudolfine Richter (cs) Dora Rudolfa Richterová  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (de) Rudolf Richter 16 abril 1892 Ryžovna (Txèquia) (en)  | ||
| Mort | 26 abril 1966 (74 anys) Allersberg (Alemanya) | ||
| Residència | Allersberg (1946–1966) Karlovy Vary (1892–) Ryžovna (en) Motzstraße 76 (en) | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Berlín Ryžovna (en) | ||
| Ocupació | flower seller (en) (valor desconegut–), treballadora domèstica, cuinera, cambrera, bobbin lace maker (en) | ||
| Ocupador | Berta Kolitsch (en) | ||
| Família | |||
| Pares | Josef Richter i Antonia Richter | ||
| Germans | Josef Florian Richter Francisca Rosa Richter Florian Richter Hermann Emil Richter Anna Richter Ida Stefanie Richter Albert Richter | ||
| Cronologia | |||
| juny 1931 | vaginoplàstia | ||
| 1931 | cirurgia de reassignació de sexe d'home a dona | ||
| 1931 | penectomia | ||
| 1922 | Orquiectomia | ||
| 17 abril 1892 | baptisme | ||
| empresonament Causat per: transfemení, transformisme masculí a femení
| |||
 | |||
Dora Richter (16 d'abril de 1891 - 1933?) va ser la primera persona coneguda a sotmetre's a una cirurgia completa de reassignació de gènere d'home a dona.[1]
Va ser una de les nombroses persones transgènere sota el càrrec del pioner de la investigació sexual Magnus Hirschfeld a l'Institut d'Investigació Sexual de Berlín durant la dècada de 1920 i principis dels 1930. Va ser sotmesa a una extirpació quirúrgica dels testicles el 1922, seguida el 1931 de l'extirpació del penis i la vaginoplàstia.[2]
Biografia
[modifica]Richter va néixer com la filla gran de sis anys en una família de camperols pobres[3] a la regió de les Muntanyes Metal·líferes de Bohemia el 1891.[4] Prompte durant la seua infància, Richter va mostrar una "tendència a actuar d'una manera femenina".[5] Segons els registres mèdics, als 6 anys, va intentar extirpar-se el penis amb un torniquet.[6]
L'any 1909, després d'un aprenentatge en una pastisseria, va deixar el seu petit poble i es va traslladar a un altre més gran, on va continuar vestint-se de dona en el seu temps lliure. Es va unir a una companyia de teatre errant i va arribar a Leipzig, on va estar dos anys. El 1916 va ser reclutada a l'exèrcit, però va ser descartada en només dues setmanes.[4]
De Leipzig va tornar a la seva ciutat natal, on va ser animada per un amic a anar al consultori de Hirschfeld a Berlín. Des del maig de 1923,[4] Richter va treballar amb altres persones transgènere com a empleada domèstica a l'Institut d'Investigació Sexual, un dels pocs llocs on es podia contractar una persona trans, on era coneguda afectuosament com a Dorchen.[7] El 1922 se li va sotmetre a una orquiectomia. El 1931 Felix Abraham, un psiquiatra que treballava a l'institut, va publicar un article sobre les cirurgies de confirmació de gènere de Richter (i Toni Ebel) com a estudi de cas a Zeitschrift für Sexualwissenschaft und Sexualpolitik: "La seva castració va tenir l'efecte – encara que no molt extens – de fer que el seu cos es torni més ple, restringint el creixement de la seva barba, fent visibles els primers signes del desenvolupament dels pits i donant al coixinet de greix pèlvic... una forma més femenina".[8][9]
A principis de 1931, el metge de l'institut Ludwig Levy-Lenz li va fer una penectomia a Richter, i el juny d'aquell any el cirurgià berlinès Erwin Gohrbandt va empeltar una vagina artificial,[8][7] convertint-la en la primera dona transgènere de la qual encara queden registres a sotmetre's a una vaginoplàstia. A finals de 1931 treballava com a cuinera al Restaurant Kempinski (actual Hotel Bristol) al Kurfürstendamm 27.[4]
El 1933, imatges de Dora i altres dos pacients trans de Hirschfeld, Toni Ebel i Charlotte Charlaque (tots anònims/no acreditats) es van utilitzar com a segment documental en una pel·lícula austríaca Mysterium des Geschlechtes (Misteri del sexe) sobre sexologia contemporània.[4]
El maig de 1933, amb la creixent influència nazi a Alemanya (Hirschfeld havia fugit del país), una multitud d'estudiants va atacar l'institut i les autoritats estatals van cremar els seus registres. El destí de Richter després d'aquest atac no es coneix. Actualment es creu que va morir en l'atac o que va ser detinguda i va morir a presó.[6][10] No obstant això, el 1955, Charlotte Charlaque, que va fugir d'Alemanya a Karlsbad el 1933, va escriure en un article pseudònim sobre pacients de "canvi de sexe" de Hirschfeld, que Dora Richter, "[...] nascuda a Karlsbad, Bohèmia[...] es va convertir en propietària d'un petit restaurant a la ciutat del seu naixement".[4][11]
Referències
[modifica]- ↑ «Magnus Hirschfeld - The Father of Transgenderism». [Consulta: 13 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-14 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-14. [Consulta: 17 juliol 2022].
- ↑ «Magnus Hirschfeld and the Quest for Sexual Freedom: A History of the First International Sexual Freedom Movement». , 08-11-2010 [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ Ball, Edward. Peninsula of Lies: A True Story of Mysterious Birth and Taboo Love. Simon and Schuster, 2010, p. 89. ISBN 9781451603712.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Wolfert, Raimund. Charlotte Charlaque : Transfrau, Laienschauspielerin, "Königin der Brooklyn Heights Promenade" (en alemany). 1. Auflage, 2021. ISBN 978-3-95565-475-7. OCLC 1286534661.
- ↑ Rimmele, Harald. «Rudolph R./Dorchen». [Consulta: 13 octubre 2017].
- ↑ 6,0 6,1 «Dorchen's Day – Providentia». , 05-12-2010 [Consulta: 3 febrer 2016].
- ↑ 7,0 7,1 Rimmele, Harald. «Rudolph R./Dorchen». [Consulta: 13 octubre 2017].
- ↑ 8,0 8,1 «A Trans Timeline – Trans Media Watch». [Consulta: 3 febrer 2016]. Arxivat 26 de desembre 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-12-18. [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ Abraham, Felix. «Genital Reassignment on Two Male Transvestites». The International Journal of Transgenderism, 1997. Arxivat de l'original el 2007-05-02.
- ↑ «The incredible story of the first known trans woman to undergo gender confirmation surgery». Attitude, 16-11-2021 [Consulta: 31 gener 2022].
- ↑ Baronin von Curtius, Carlotta. «Reflections on the Christine Jorgenson Case». ONE, #27-28, 01-03-1955. Arxivat de l'original el 2019-06-03. [Consulta: 28 març 2022].