Doroteu de Tir
|
Per a altres significats, vegeu «Doroteu». |
| |||
| Nom original | (el) Δωρόθεος  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | Δωπόθεος (Dorózeos), Dorotheus 255 (Gregorià) Antioquia (Turquia) | ||
| Mort | 362 (Gregorià) (106/107 anys) Odessus (Varna, Bulgària) | ||
| Bisbe | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot | ||
| bisbe i màrtir | |||
| Celebració | Tota la cristiandat | ||
| Festivitat | 5 de juny (calendari gregorià); 18 de juny (calendari julià) | ||
.jpg)
Doroteu de Tir (grec antic: Δωπόθεος; llatí: Dorotheus) (Antioquia?, ca. 255 - Odessus, actual Varna, Bulgària, 362) va ser un religiós cristià, bisbe. És venerat com a sant per la majoria de confessions cristianes.
Biografia
[modifica]Segons la tradició, Doroteu era un prevere i savi d'Antioquia de l'Orontes, que va ser professor d'Eusebi de Cesarea. No obstant això, modernament es creu que Doroteu de Tir i aquest prevere no són la mateixa persona.
Bisbe de Tir, durant la persecució de Dioclecià va ser desterrat, però més tard va tornar a Tir. Va assistir al Concili de Nicea l'any 325, i després va ser novament desterrat, ara a Odissopolis (avui Varna, Bulgària), a la costa del mar Negre, per Julià l'Apòstata. Tenia 107 anys quan el van detenir, el van martiritzar i el van executar, per la seva oposició a l'emperador.
L'esmenta un escriptor cristià anònim del segle vi, que diu que a la seva mort ja tenia més de 100 anys. Diu que va escriure diverses obres teològiques i se'n conserva una: Synopsis de vita et morte prophetarum, apostolorum et discipulorum Domini. No parla de la seu on era bisbe, però, l'obra explica una sèrie de fets fabulosos i poc relacionats amb les seves funcions eclesiàstiques.[1]