Dinastia XII d'Egipte
 |
| Dinasties de faraons a l'antic Egipte (Entre parèntesis any aproximat d'inici, sempre aC) |
| Període predinàstic |
| Període protodinàstic |
| Període arcaic |
| I (3100) - II (2890) |
| Regne Antic |
| III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345) |
| Primer Període Intermedi |
| VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes) |
| Regne Mitjà |
| XI (Tot Egipte) |
| XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633) |
| Segon Període Intermedi |
| XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650) |
| Regne Nou |
| XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200) |
| Tercer Període Intermedi |
| XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664) |
| Primer període persa (525) |
| Baix imperi |
| XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380) |
| Segon període persa (343) |
| Període hel·lenístic |
| Alexandre el Gran (332) |
| Dinastia ptolemaica (323) |
| Província romana (30) |
| Conquesta àrab |
| Conquesta otomana |
La dinastia XII és una divisió tradicional de la història de l'antic Egipte. La dinastia correspon a l'anomenat Imperi mitjà o Regne mitjà, que va entre el primer i el segon períodes intermedis. Va durar uns dos-cents anys i es va obrir amb un cop d'estat que va posar fi a la dinastia XI, que havia establert les bases per al nou període amb la reunificació d'Egipte. La cronologia màxima situa el començament de la dinastia vers el 2050 aC i la mínima vers el 2000 aC. El seu acabament fou vers el 1800 aC/1780 aC. La dinastia XIII fou, en realitat, una continuació dinàstica quan es va obrir un període confús amb la presència dels hicsos a la zona del delta del Nil.
Els reis d'aquesta dinastia estan ben documentats. Tots ells han deixat importants monuments i restes, i només al final s'entra en un temps conflictiu. Durant la dinastia, s'estableix fermament el domini egipci a Núbia, sobretot amb Senusret III i Amenemhet III, quan s'estén des Buhen a Semna del sud, entremig de la segona i la tercera cascades del Nil. S'incrementen els contactes amb la regió de Palestina, Fenícia i Síria, on alguns petits regnes o ciutats foren, d'alguna manera, tributaris egipcis; també es comproven intercanvis comercials fluids amb el món mediterrani, el Wadj-wer ('Gran verd') com l'anomenaven els egipcis, especialment la zona de la mar Egea.
La capital, inicialment a Tebes, es va traslladar a Ity-tawi, ciutat no localitzada a la zona de Lisht. L'oasi del Faium fou la zona més afavorida per aquests farons, alguns dels quals van fer importants obres agrícoles a la regió, assecant maresmes i posant en cultiu grans àrees de terra.
Els faraons d'aquesta dinastia foren:
- Amenemhet I
- Senusret I
- Amenemhet II
- Senusret II
- Senusret III
- Amenemhet III
- Amenemhet IV
- Sobekneferu (reina)
Cronologia
[modifica]
Genealogia
[modifica]Dades incompletes i incertes; les relacions dubtoses en línies de punts. Els faraons porten la corona i les dones estan en itàlica.
| Sesostris | Neferet | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| A partir de la línia de punts : 'Dinastia XII d'Egipte' | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Amenemhet I | Neferitatjenen | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Kaÿt | Sesostris I | Neferu | Neferusheryt[1] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Amenemhet II | Senet | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Khenemet-nefer-hedjet ouret[2] | Sesostris II | Neferet II | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Senouseret-Seneb[3] | Itkayet[4] | Neferet[4] | Sathathor-Iounet[4] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sesostris III | Khenemet-nefer-hedjet khered[5] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Khnumit | Menet | Mereret | Senetsenebes | Sathathor | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aat | Amenemhet III | Hetepti | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Neferouptah[6] | Amenemhet IV[7] | Neferusobek | Hathorhetepet[6] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Després d'aquesta línia de punts: Dinastia XIII d'Egipte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Notes
[modifica]- ↑ Neferu la petita o la menor
- ↑ Uret = l'antiga
- ↑ El fill reial de Sesostris-Seneb és esmentat junt amb les princeses Itkayet i Neferet, al papir d'El-Lahoun.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 L'arbre per aquestes princeses és dubtós; une o més d'una podrien ser també filles de Sesostris III en lloc de Sesostris II.
- ↑ Khered = la jove
- ↑ 6,0 6,1 La localització de les seves piràmides o d'objectes funeraris fan d'aquestes princeses probables filles d'Amenemhet III.
- ↑ Amenemhet IV és potser el fill del rei amb la reina Hetepti, però vista la durada del regnat d'Amenemhat III, podria ser també el seu net o el seu nebot, ja que cap indici permet aclarir els llaços de parentiu.
Bibliografia
[modifica]- Pierre Tallet. Flammarion. Sésostris III et la fin de la XIIe dynastie, 2005. ISBN 2-87504-851-3.
