Vés al contingut

Nectabeu II

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNectabeu II

La deessa Isis i Nectabeu II representats en un baix relleu, procedent del Serapeum de Saqqara.
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Mort343 aC Modifica el valor a Wikidata
  Faraó d'Egipte
359 – 343 aC.
Teos
Titulatura dels faraons
Activitat
Ocupacióestadista Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix imperi d'Egipte i Dinastia XXX d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFaraó Modifica el valor a Wikidata
Famíliadinastia XXX
PareTjahapimu Modifica el valor a Wikidata
Llista

Nectabeu II (nom hel·lenitzat), Senedyemibra - Najthorhabet, va ser l'últim faraó de la dinastia XXX d'Egipte, la darrera de reis egipcis indígenes, governant de 359 a 343 aC.

Manetó l'anomena «Nectanebo», i comenta que va regnar 18 anys, segons Juli Africà, o 8 anys segons Eusebi de Cesàrea i la versió armènia.

La Crònica Demòtica narra: «hom li permetrà de governar durant 18 anys. El primer rei que vindrà després serà dels Medes... estrangers».

Biografia

[modifica]

Nectabeu va pujar al tron egipci gràcies al rei espartà Agesilau II, qui el va ajudar a enderrocar Teos. El 350 aC una expedició persa contra Egipte fracassa a causa de l'epidèmia de pesta que va assolar l'exèrcit persa.

El 343 aC,[1] un poderós exèrcit de 300.000 soldats perses, dirigit per Artaxerxes III de Pèrsia, va derrotar els egipcis. Nectabeu va fugir a Memfis primer, després a Núbia, on va quedar-s'hi un temps, finalment va desaparèixer sense deixar cap empremta. Egipte va ser altre cop sotmès per un sàtrapa de l'Imperi Persa.

Construccions i testimonis de la seva època

[modifica]
Obelisc de Nectabeu II.

El seu nom es troba inscrit als següents llocs:


Precedit per:
Teos
Faraó
Dinastia XXX

359 aC – 343 aC
Succeït per:
Artaxerxes III de Pèrsia

Referències

[modifica]
  1. Dandamaev, M. A.. A Political History of the Achaemenid Empire (en anglès). Brill, 1989, p. 311. ISBN 9004091726. 

Bibliografia

[modifica]
  • Dieter Arnold. 1999. Temples of the Last Pharaos. New York/Oxford