Drac de na Coca
El Drac de na Coca és un cocodril dissecat que forma part de les col·leccions del Museu d'Art Sacre de Mallorca, on s'exposa juntament amb una reproducció de plàstic per a fer-lo més accessible a les persones invidents.[1]
.jpg)
Segons la llegenda, l'animal arribà en un vaixell mercant al segle xvii a la ciutat de Mallorca i es passejava a les nits atemorint els seus habitants; el governador d'Alcúdia, Bartomeu Coc, el matà, i la família en dissecà i conservà el cos. Al segle xix, la família Rosselló, propietària de l'animal dissecat, l'exposava al portal de casa seva cada any el 31 de desembre.
Es tracta d'una llegenda molt popular, nascuda el segle xix i popularitzada el segle xx per nombrosos escriptors i artistes.[2]
Llegenda
[modifica]La llegenda conta que cap al segle xvii va arribar a Mallorca un cocodril en un vaixell mercant. El cocodril sobrevisqué per les clavegueres de la ciutat atemorint la població, que l'arribà a qualificar de drac. Un dia, l'any 1776, mentre Bartomeu Coc s'anava a trobar amb la seva parella, Catalina Rosselló, al carrer de la Portella, va aparèixer el drac; el cavaller, per defensar la dama, va treure l'espasa i el va matar allà mateix. Aleshores, el cavaller Coc el va oferir a la seva parella, na Coca ('esposa d'en Coc'), com a prova del seu amor.[3]
Història
[modifica]En aquell temps, el cocodril era considerat un animal exòtic, sovint confós amb el drac, i apreciat com a objecte de col·leccionisme, essent habitual als gabinets de curiositats (com el que existí a Can Formiguera de Palma) o també a les esglésies (Claustre dels Llangardaixos a Montserrat: Porta del Llangardaix a la catedral de Sevilla).
L'animal dissecat va romandre a la casa de la família Rosselló, que l'exposava als visitants dia 31 de desembre de cada any,[2] fins que al segle xx va ser donat al Museu Diocesà de Mallorca, antecedent de l'actual Museu d'Art Sacre de Mallorca.
Els primers testimonis de la llegenda són una poesia de Bartomeu Ferrà de la dècada de 1860, el poema La Colcada de Pere Penya de 1863 i una narració d'Elvir Sans de 1930, intitulada «Mort l'ha en Coch».[4]
El Drac de na Coca en la cultura popular
[modifica]Hi ha diversos contes inspirats en el Drac de na Coca tals com El drac de na Coca de Gabriel Sabrafin (2006)[5] o El secret del drac de na Coca de Vera Frau (2019)[6]
Maria del Mar Bonet li va dedicar una cançó, amb lletra de Gabriel Janer Manila, inclosa al seu àlbum Bon viatge faci la cadernera (1990)[7]
L'any 2011 la figura del Drac de na Coca es va incorporar al bestiari popular de Palma i participa en els correfocs de les festes de Sant Sebastià o Sant Joan[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Drac de na Coca - 3D model by Museu d'Art Sacre de Mallorca (@MASMvirtual)» (en anglès). [Consulta: 20 agost 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Quintana Torres, Antoni. La memòria que es perd: el Drac de na Coca. Palma: El Tall, 1992, p. 17.
- ↑ Caldentey Salvà, Maria «Còpia arxivada». Éssers fantàstics a les Illes Balears: descripció i catalogació, 2019. Arxivat de l'original el 2022-09-28 [Consulta: 20 agost 2022].
- ↑ Quintana Torres, Antoni. La memòria que es perd: el Drac de na Coca. Palma: El Tall, 1992, p. 24.
- ↑ Sabrafín, Gabriel; Perelló, Aina. El drac de na Coca [Texto impreso]. 1ª ed. Pollença (Mallorca): El Gall, 2006. ISBN 978-84-96608-01-6.
- ↑ Frau, Vera. El secret del drac de na Coca. Primera edició: abril de 2019. Barcelona]: Saïm Edicions, 2019. ISBN 978-84-949342-3-0.
- ↑ «Bon viatge faci la cadernera – Maria del Mar Bonet». [Consulta: 20 agost 2022].
- ↑ «Drac de na Coca :: Federaciodimonisdiablesbestiesdefocdeillesbalears» (en castellà), 14-10-2020. [Consulta: 20 agost 2022].