Dragó de bec occidental
Rhynchoedura ornata | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 102683628 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Reptilia |
Ordre | Squamata |
Família | Diplodactylidae |
Gènere | Rhynchoedura |
Espècie | Rhynchoedura ornata Günther, 1867 |
Distribució | |
Endèmic de |
El dragó de bec occidental (Rhynchoedura ornata) és una espècie de dragó que habita a l'interior d'Austràlia.[1]
Taxonomia
[modifica]Va ser descrit per primera vegada per Albert Günther el 1867.[2] És del gènere Rhynchoedura, que és endèmic a tota Australàsia. Aquest grup comparteix característiques amb diverses espècies de Diplodactylus, per aquest motiu, Glen Storr va suggerir que aquestes espècies podrien ser transferides a aquest gènere.[1] Els sinònims d'aquesta espècie inclouen Diplodactylus paraornatus[3] i Rhynchoedura ormsbyi[4] publicats per Wells & Wellington.
La investigació sobre les relacions filogenètiques de Diplodactylus ha identificat dos clades i s'ha proposat la resurrecció de Lucasium.[5]
Descripció
[modifica]És un dragó petit i nocturn que pot arribar a fer 95 mil·límetres, amb una llargada del musell a la cloaca de fins a 50 mm. El musell és estret i semblant a un bec. Es pot trobar sota els arbustos, però sovint s'aixopluga als caus abandonats d'aranyes i altres llangardaixos. És de color marró vermellós a vermell a la part superior, amb petites taques grogues, marrons i blanques. El cap és de color marró clar o gris. Una franja cremosa o blanca s'estén des de sota dels ulls, la superfície inferior del cos és blanca. Les seves preses preferides són els tèrmits.[6][7][8]
Els seus dits són prims i tenen urpes. La petita estructura del bec està formada per les projeccions dels escuts rostrals i mentals. Els porus preanals estan presents.ref name="Cogger" /> Aquest dragó regula la seva temperatura movent-se a posicions més càlides o més fresques. La femella sovint és més gran i madura a una edat primerenca, menys d'1 any, la qual cosa permet un major desenvolupament dels seus ous per augmentar la viabilitat de la seva descendència.[8] Ponen de dos a tres ous per posta.[7]
Hàbitat
[modifica]El dragó de bec occidental està molt estès i és comú a Austràlia, principalment al seu interior. Es troba a les regions àrides i semiàrides del país, en una gran varietat d'hàbitats i tipus de sòls. La seva distribució cobreix Nova Gal·les del Sud, Territori del Nord, Queensland, Austràlia Meridional, Victòria i Austràlia Occidental. No es troba a les regions costaneres del sud ni al nord tropical.[1]
La distribució a l'oest d'Austràlia es troba a les parts del nord-est i sud-oest d'Austràlia, estenent-se a les costes nord i nord-oest.[7] La seva ubicació tipus és badia Nickol.[1]
L'hàbitat pot ser turons o planes de sorra, sovint associats a la Triodia. Solen romandre tota la seva vida en una zona petita que pot fer no més de 30 metres.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Rhynchoedura ornata Günther, 1867». Reptiles Database. J. Craig Venter Institute. [Consulta: 26 gener 2009].
- ↑ Günther, Albert C. L. G. «Additions to the knowledge of Australian reptiles and fishes». The Annals and Magazine of Natural History; Zoology, Botany, and Geology, vol. 20, 115, 1867, pàg. 45–57 [51]. DOI: 10.1080/00222936708562716.
- ↑ Wells, R W; Wellington, C R «A synopsis of the class Reptilia in Australia». Australian Journal of Herpetology, vol. 1, 3–4, 1984, pàg. 73–129.
- ↑ Wells, R. W.; Wellington, C. R. «A classification of the Amphibia and Reptilia of Australia». Australian Journal of Herpetology, Supplemental Series, vol. 1, 1985, pàg. 1–61.
- ↑ Oliver, P. M. «Phylogenetic relationships in the lizard genus Diplodactylus Gray and resurrection of Lucasium Wermuth(Gekkota, Diplodactylidae).». Australian Journal of Zoology, vol. 55, 3, 2007, pàg. 197–210. DOI: 10.1071/zo07008.
- ↑ Cogger, Harold G. Reptiles and Amphibians of Australia.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Browne-Cooper, Robert. Reptiles and Frogs in the Bush: Southwestern Australia. University of Western Australia Press, 2007, p. 123. ISBN 978-1-920694-74-6.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Parker, Bob. «Rhynchoedura ornata». James Cook University, 2001. Arxivat de l'original el 2012-02-14. [Consulta: 26 gener 2009].