Vés al contingut

Dragomirești (Maramureș)

Plantilla:Infotaula geografia políticaDragomirești
Dragomirești (ro)
Dragomérfalva (hu)
Dragomir (de) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipuspoble de Romania Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 47° 40′ 01″ N, 24° 17′ 29″ E / 47.6669°N,24.2914°E / 47.6669; 24.2914
EstatRomania
JudețProvíncia de Maramureș Modifica el valor a Wikidata
CapitalDragomirești (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població3.154 (2021) Modifica el valor a Wikidata (31,2 hab./km²)
Geografia
Superfície101,09 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud228 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Dragomirești (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataVasile Țiplea (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal437140 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webdragomiresti-maramures.ro Modifica el valor a Wikidata


Dragomirești (en hongarès: Dragomérfalva; ídix: דראגאמירעשט) és una ciutat del comtat de Maramureș, Maramureș, Romania. Va ser declarada ciutat el 2004.

Entre els primers jueus que es van establir a Dragomirești hi va haver R. Shemuel Stern de la dinastia hassida kosovar, el 1780. El van seguir altres Hasidim de Galícia que treballaven a les seves fàbriques de fusta. El 1920, hi havia 756 jueus, que representaven el 28% de la població. Després que el Segon Arbitratge de Viena de 1940 va concedir la Transsilvània del Nord a Hongria, els jueus locals de 20 a 40 anys van ser inclosos en batallons de treball a Ucraïna. El 15 d'abril de 1944, 2000 jueus, inclosos de pobles propers, van ser guetitzats. Un mes després, se’ls va fer anar a l'estació de ferrocarril de Vișeu de Sus: homes de 12 a 60 anys a peu; dones, nens i homes grans en vagons. Des de Vișeu, els trens els portaven al camp de concentració d'Auschwitz.[1]

Demografia

[modifica]

Segons el cens del 2011, el 99,5% de la població era romanès d’ètnia i el 0,4% romaní.[2] 94,8% eren ortodoxos romanesos i el 4,9% grec-catòlics.

Referències

[modifica]
  1. Shmuel Spector, Geoffrey Wigoder (eds.), The Encyclopedia of Jewish Life Before and During the Holocaust: A-J, p. 328. NYU Press, 2001, ISBN 978-081-4793-76-3
  2. Populația stabilă după etnie - județe, municipii, orașe, comune Arxivat 2016-01-18 a Wayback Machine., National Institute of Statistics; accessed September 3, 2015