Vés al contingut

Drill

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Drill (EP)».
Infotaula de gènere musicalDrill
OrigenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Creació2010 Modifica el valor a Wikidata
Part derap i US bass music (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La música drill (també: drill, drill scene, drill-trap),[1] és un estil de música Trap que es va originar als barris del sud de Chicago (South Side) a principis dels anys 2010. Es defineix pel seu contingut líric fosc, violent, nihilista i per les seves percussions palesament influïdes pel trap. El drill es va escampar per les xarxes d'Amèrica del Nord a mitjan 2012 després de l'èxit de rapers i productors com Chief Keef, King Von, Lil Durk, Fredo Santana, SD Lil Reese i Young Chop, que tenien molts fans locals i una presència important a Internet. A continuació, els mitjans de comunicació la van guaitar i els músics de drill van signar amb discogràfiques importants. Artistes del gènere han destacat pel seu estil de lirisme i per la seva associació amb la delinqüència a Chicago.

Un subgènere regional, el drill britànic, va sorgir a Londres, particularment al districte de Brixton, a partir del 2012. El drill del Regne Unit va assolir protagonisme a mitjans dels anys 2010 i ha influït en la creació d'altres escenes regionals, com ara el drill australià i irlandès.[2][3]

Característiques

Chief Keef (foto de gener de 2020) ha estat el raper que ha fet el drill internacional gràcies a l'èxit de cançons com ara I Don't Like i Love Sosa, del 2012

La lletra del drill se centra en la dura vida a Chicago cada dia. Lucy Stehlik (The Guardian), explica «El Drill nihilista reflecteix la vida actual, on els seus homòlegs del hip hop han fracassat».[4] Les lletres del drill divergeixen fortament de les primeres rapers de Chicago, com Common i Twista, més inclinats cap al rap polític o rap conscient.[5] i el popular hip-hop contemporani, que amb l'ascens del drill semblaria glorificar i celebrar un guany en riquesa musical.[6] Les lletres del drill reflecteixen normalment la llei del carrer i se centren en temes foscos, nihilistes, realistes i violents. Els rapers drill usen la tecnologia Auto-Tune.[7][8] Els rapers originaris d'Atlanta: Gucci Mane i Waka Flocka Flame influïren significativament en la música drill.[9] Compartint algunes similituds amb la música Trap, el ritme del Drill és més lent i va acompanyat d'un ritme moderat, oscil·lant entre 130 i 150 BPM.[10][11] Els drillers són habitualment joves; la majoria de músics d'aquesta escena criden l'atenció mentre encara són adolescents.[12] Un d'aquests músics, Chief Keef, només tenia 16 anys quan va signar un contracte de 6 milions de dòlars amb Interscope.[13] El driller Lil Wayne va fer una versió d'una cançó de Lil Mouse, raper de Chigago Sud, que començà a cantar amb dotze anys.[14] Artistes femenines com ara Sasha Go Hard aconsegueixen debutar en l'escena de Chicago.[15][16]

Drill del Regne Unit

L'anomenat UK Drill o Hip Hop britànic[17][18][19] és un subgènere de drill i road rap que es va originar al districte sud-londinenc de Brixton des del 2012 en endavant.[20]

Influits per l'estil de la música drill de Chicago, els artistes del Regne Unit sovint versen sobre estils de vida criminals violents i hedonistes.[17][21] Típicament, els que creen aquest estil de música estan afiliats a bandes de carrer o provenen de barris deprimits socioeconòmicament on la criminalitat és una forma de vida per a molts.[17] La música drill britànica està fortament relacionada amb el rap road,[19][17] [18][19][22] un estil britànic de gangsta rap que es va popularitzar en els anys anteriors a l'existència del drill. Musicalment, el drill del Regne Unit sovint presenta un llenguatge violent,[23] una varietat de descàrregues lingüístiques i de les ferotges rivalitats que desperten.[22] Entre els pioners destacats s'inclouen les colles 150 i 67 (codis postals amb seu a Brixton o a l'entorn) i 86.[17] Des del 2016, han sorgit grups més moderns com 814, Silwood Nation, Block 6, Y.ACG, Zone 2, BSide, Moscow17, CGM (Antigament 1011), 12World, SMG, OFB, NPK i els Spartans de Harlem. Els grups de drill del Regne Unit es basaven en plataformes d'Internet per distribuir la seva música, sobretot a YouTube, on plataformes com Link-Up TV, GRM Daily, SB.TV, Mixtape Madness, PacMan TV i PressPlay Media han ajudat diversos grups a reunir milers, a vegades milions, de visualitzacions.[17][22][24] El drill del Regne Unit ha desenvolupat un estil de producció diferent al de Chicago, prenent influència de gèneres britànics anteriors com el grime i el garatge del Regne Unit, tant que ha estat anomenat New Grime [25] i el productor de drill Carns Hill ha comentat que necessita un nou nom. Tot i això, Mazza, productor de drill britànic, no estava d'acord amb l'etiqueta nou grime, mantenint que tot i que el drill i el grime comparteixen la mateixa energia, cruesa i es van originar d'una manera similar, els dos gèneres són diferents en la seva forma musical.[25][26][27][28] Sengles gèneres utilitzen un tempos d'aproximadament 140 bpm.[17][19] El drill del Regne Unit és generalment més ràpid que el seu homòleg de Chicago. Els instrumentals solen tenir un baix lliscant, cops de puny i melodies fosques. AXL Beats va explicar que els 808 i els snares (caixa-tambor) de ritme ràpid són derivats de la música grime.

Els grups de drill britànic sovint s'enganxen en disputes entre ells, de vegades violentes, dedicant-se múltiples cançons insultants. Notables disputes han estat Zone 2 versus Moscow 17,[19] 150 versus 67[19] OFB/NPK versus WG/N9 and SMG versus 814 (un membre de 814, Showkey, fou apunyalat fins a la mort en 2016 en un incident aïllat).[29]

Debat sobre el tractament explícit dels temes

Les lletres de les cançons, les imatges dels vídeos i a vegades l'actitud personal, carregada de violència, consum de drogues i sexe, sense censura han obert el debat en Gran Bretanya sobre la tolerància a aquest gènere musical. L'accepció en anglès del verb «to drill» indica matar algú a trets, cosa que reforça l'associació del gènere musical amb la violència i les bregues entre bandes. La policia britànica ha demanat a la plataforma Youtube que elimine tots els vídeos possibles d'aquesta variant del trap, ja que asseguren que tots ells estan relacionats amb l'auge de la criminalitat.[30]

El drill a França

Durant una època se li va criticar al rap francès un excés d'imitació al rap nord-americà. Però amb els anys, l'adopció de nous estils com el reggeton i el trap, fusionats amb estils propis i músiques electròniques van acabar donant-li personalitat pròpia als rapers. En un principi hi hagué una adaptació directa d'un so americà en voga (el trap a la francesa de 2013-2015). Les especificitats franceses han demostrat la seva efectivitat (Reggaeton, Afrotrap, etc.). El drill francès ha tingut uns inicis: Decimo (Mantes la Jolie), 1Pliké140, Gazo, Ziak, Negrito, o membres de col·lectius més grans com ara CZ8, Chivas Gang, Lyonzon o els 667, i Kekra.[31] Posteriorment, aparegueren Rim’K, Sch, Hamza, Ninho, Lacrim, Bosh i Kalash Criminel, Flem, Ziak, Ashe 22, Freeze Corleone, Gazo.[32]

El drill a Catalunya

El grup de Trap PAWN Gang té algunes cançons que ells mateixos qualifiquen de drill. Han estat referent d'algun altre grup o cantant.[33] Dos cantants, GB01 i GhettoBoy apareixen en actuacions en directe qualificats com a drillers.[34] Com a figura femenina, hom troba Somadamantina.[35] Algunes persones també consideren drillers alguns rapers com l'hospitalenc Morad.

Referències

  1. ; Mangum, Ade«King L Reigns Over Chicago's Drill Scene With Drilluminati». MTV.com, 03-12-2012. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2014. [Consulta: 11 juliol 2020].
  2. Fazal, Mahmood «Behind The Scenes With OneFour: Australia's First Drill Rappers». Vice Australia, 01-08-2019 [Consulta: 11 juny 2020].
  3. Dunn, Frankie; Gannon, Colin. «could irish drill music be the next big thing?» (en anglès), 21-11-2018. Arxivat de l'original el 2019-07-15. [Consulta: 11 juliol 2020].
  4. Stehlik, Lucy. «Chief Keef takes Chicago's drill sound overground» (en anglès). The Guardian, 26-11-2012. [Consulta: 11 juliol 2020].
  5. «The battle for the soul of Chicago hip hop» (en anglès), 25-09-2012. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2013. [Consulta: 11 juliol 2020].
  6. «Chicago Hip-Hop’s Raw Burst of Change» (en anglès), 04-10-2012. [Consulta: 21 juny 2013].
  7. «Katie Got Bandz, "Ridin Round and We Drillin" MP3» (en anglès), 04-05-2012. [Consulta: 11 juliol 2020].
  8. «Lil Durk: Life Ain't No Joke» (en anglès), 04-05-2012. [Consulta: 21 juny 2013].
  9. «Chicago Rap Blazes Up From the Streets» (en anglès), 25-06-2012. [Consulta: 23 juny 2013].
  10. «What is Trap Music? Trap Music Explained» (en anglès). [Consulta: 11 juliol 2020].
  11. SherronShabazz. «Young Chop Says, I Don't Even Know What Drill Music Is» (en anglès). [Consulta: 29 gener 2015].
  12. «Drum Majors: Four Producers to Watch: Paris Beuller» (en anglès), 12-12-2012. [Consulta: 11 juliol 2020].
  13. Markman, Rob. «Recording contract also includes partnership with 'I Don't Like' rapper's Glory Boyz Entertainment label» (en anglès). MTV-News, 23-01-2013. Arxivat de l'original el 28-1-2020. [Consulta: 11 juliol 2020].
  14. «Lil Wayne - Get Smoked ft. Lil Mouse (Dedication 4)» (en anglès). Monoye Crew Officiel-Youtube, 2012. [Consulta: 11 juliol 2020].
  15. Raymer, Miles. «Sasha Go Hard-Round 3: The Knockout» (en anglès). Pitchfork, 13-02-2013. Arxivat de l'original el https://pitchfork.com/reviews/albums/17747-round-3-the-knockout/.+[Consulta: 11 juliol 2020].
  16. «Sasha Go Hard: Round 3: The Knockout» (en anglès), 13-02-2013. [Consulta: 21 juny 2013].
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 «Get Familiar With UK Drill, the New Sound Exploding on the Streets of London» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-06-11. [Consulta: 11 juny 2019].
  18. 18,0 18,1 Dazed «Inside UK Drill, London's Hyper-Local DIY Sound» (en anglès). Dazed, 25-04-2017 [Consulta: 19 març 2018].
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 «From Chicago to Brixton: The Surprising Rise of UK Drill» (en anglès). FACT Magazine: Music News, New Music., 27-04-2017 [Consulta: 19 març 2018].
  20. «From Chicago to Brixton: The Surprising Rise of UK Drill» (en anglès). FACT Magazine: Music News, New Music., 27-04-2017 [Consulta: 19 març 2018].
  21. Dazed «Inside UK Drill, London's Hyper-Local DIY Sound» (en anglès). Dazed, 25-04-2017 [Consulta: 19 març 2018].
  22. 22,0 22,1 22,2 «Don't Call It Road Rap: When Drill, UK Accents and Street Life Collide» (en anglès). Noisey, 14-06-2017 [Consulta: 19 març 2018].
  23. «67 Interview: 'This Is Not a Gang. This Is a Brand'» (en anglès). London Evening Standard [Consulta: 19 març 2018].
  24. «The sound of UK drill will turn a rave into a mosh pit in seconds». Mixmag [Consulta: 19 març 2018].
  25. 25,0 25,1 «Meet Mazza : The Producer Taking Drill To A New Level» (en anglès). , 25-07-2016 [Consulta: 19 març 2018].
  26. «UK Drill: Should the rap genre change its name?» (en anglès). [Consulta: 15 abril 2020].
  27. «How Drake Ended Up Rapping on a Drill Beat: An Interview With "War" Producer AXL Beats» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-12-26. [Consulta: 26 desembre 2019].
  28. «These are the most exciting UK drill producers right now», 01-04-2020. [Consulta: 1r maig 2020].
  29. «Teenager arrested after 16-year-old stabbed to death» (en anglès). Evening Standard [Consulta: 19 març 2018].
  30. «El drill: el fenómeno musical que ha prohibido YouTube» (en castellà). El Mundo Deportivo. [Consulta: 15 juliol 2020].
  31. «La drill vient secouer le rap français» (en francès). Mouv-Radio France, 29-01-2020. [Consulta: 15 juny 2020].
  32. Vaillant, Arthus. «5 artistes qui font la drill en France» (en francès). Tsugi, 25-06-2020. [Consulta: 15 juliol 2020].
  33. «P.A.W.N. Gang ens presenten el disc "Oli d'uliba" i ens canten "Puff, el drac drogat"». CCMA, 11-02-2020. [Consulta: 16 juliol 2020].
  34. «MisDigest 010: Razzmatazz grime y Spanish drill - Locales de noche, Clubs» (en castellà). Time Out Barcelona, 29-01-2020. [Consulta: 16 juliol 2020].
  35. «Biblioteca - Inici- Recursos- Somadamantina». Universitat Oberta de Catalunya. [Consulta: 16 juliol 2020].