Dudley Weldon Woodard
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 octubre 1881  Galveston (Texas) |
| Mort | 15 juliol 1965 (83 anys) Cleveland (Ohio) |
| Sepultura | Lake View Cemetery, Sec: 50; Lot: 58-B-1 41° 31′ 06″ N, 81° 35′ 15″ O / 41.518199°N,81.587609°O |
| Grup ètnic | Negres |
| Formació | Universitat de Pennsilvània - doctor (–1928) Universitat de Chicago (1904–1907) Universitat de Wilberforce (–1903) |
| Tesi acadèmica | On two-dimensional analysis situs with special reference to the Jordan curve-theorem (1928 ) |
| Director de tesi | John Robert Kline |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat Howard (1920–1945) Universitat de Wilberforce (1914–1920) Institut de Tuskegee (1907–1914) |
| Alumnes | William Claytor |
| Família | |
| Cònjuge | Gertrude Lee Hadnott |
| Pares | Dudley R Woodard i Geneva Anderson |
Dudley Weldon Woodard (Galveston, 3 d'octubre de 1881 - Cleveland, 15 de juliol de 1965) va ser un matemàtic negre nord-americà.
Vida i Obra
[modifica]Woodard va estudiar al Wilberforce College d'Ohio (una escola per a negres) fins al 1903 i a la universitat de Chicago en la qual va obtenir el màster el 1907.[1] A partir d'aquesta data es va dedicar a la docència de les matemàtiques, sempre en institucions d'ensenyament per a negres: primer al Institut de Tuskegee, Alabama, des del 1907 fins al 1914, després al Wilberforce College (on ell mateix havia estudiat) des de 1914 fins al 1920,[2] i, finalment, a partir de 1920 a la universitat de Howard, Washington DC, en la qual es va retirar el 1947 i en la qual va ser degà de la facultat d'arts i ciències entre 1920 i 1929 i va establir un programa de màster en matemàtiques.[3] El 1928 va obtenir el doctorat en matemàtiques a la universitat de Pennsilvània amb una tesi de topologia dirigida per John Robert Kline.[4] Va ser el segon doctorat en matemàtiques que s'atorgava a un negre als Estats Units.[5]
L'àrea de recerca del professor Woodard va ser la topologia, havent estat el primer matemàtic negre en haver publicat un article en una revista científica de matemàtiques el 1929.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Hersh i John-Steiner, 2011, p. 382.
- ↑ Farmer i Shepherd-Wynn, 2012, p. 33.
- ↑ Houston, 2018, p. 140.
- ↑ Shakil, 2013, p. 56.
- ↑ Coleman, 2016, p. 29.
- ↑ Shakil, 2013, p. 59.
Bibliografia
[modifica]- Coleman, Adrienne «The Authentic Voice of Gifted and Talented Black Males Regarding Their Motivation to Engage in STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics)» (en anglès). IAGC Journal, 2016, pàg. 26-39.
- Farmer, Vernon L.; Shepherd-Wynn, Evelyn; Brevard, Lisa Pertillar. «In his hands». A: Vernon L. Farmer, Evelyn Shepherd-Wynn (eds.). Voices of Historical and Contemporary Black American Pioneers (en anglès). ABC-CLIO, 2012, p. 3-44. ISBN 978-0-313-39224-5.
- Hersh, Reuben; John-Steiner, Vera. Loving + Hating Mathematics (en anglès). Princeton University Press, 2011. ISBN 978-0-691-14247-0.
- Houston, Johnny L. «Ten African American Pioneers and Mathematicians Who Inspired Me» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 68, Num. 2, 2018, pàg. 139-143. ISSN: 0002-9920.
- Shakil, M. «Dr. Dudley Weldon Woodard, the First African-American Mathematician to Publish a Research Paper in an International Accredited Mathematics Journal – A Historical Introduction» (en anglès). Polygon, Vol. 4, 2013, pàg. 54-77.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Dudley Weldon Woodard» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Williams, Scott W. «Dudley Weldon Woodard». The State University of New York at Buffalo, 2008. [Consulta: 7 abril 2020]. (anglès)
- Maxwell, Rahsaan. «Pioneer African American Mathematicians». Universitat de Pennsilvània, 1999. [Consulta: 7 abril 2020]. (anglès)