Dugesia subtentaculata
 Espècimen asexual de Dugesia subtentaculata  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Platyhelminthes |
| Ordre | Tricladida |
| Família | Planariidae |
| Gènere | Dugesia |
| Espècie | Dugesia subtentaculata Drap., 1801 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Dugesia subtentaculata és una espècie de triclàdide dugèsid que habita a l'aigua dolça del sud de França, diversos punts de la península Ibèrica (incloent Catalunya), Mallorca, Marroc[4] i Algèria.[5]
L'any 1986 De Vries va designar un neotip per D. subtentaculata, ja que el material tipus original s'havia perdut. També va sinonimitzar l'espècie D. iberica, descrita de Mallorca i la península Ibèrica, amb D. subtentaculata. Tant el neotip com l'holotip procedeixen de la rodalia de Montpeller, d'una localitat en la que conviuen espècimens asexuals de D. subtentaculata amb espècimens sexuals de D. gonocephala.[4]
Descripció
[modifica]D. subtentaculata té una forma general del cos allargada i aplanada dorso-ventralment. El cap presenta una forma triangular no gaire pronunciada. Normalment presenta dos ulls, tot i que també es donen casos d'ulls supernumeraris. Els ulls tenen la típica estructura del de dugèsids, constituïts per una copa multicel·lular de pigment que abraça nombroses cèl·lules retinals. Darrere els ulls, als laterals del cos, es troben els solcs auriculars o òrgans sensorials de les aurícules, que no presenten pigment. Al marge anterior del cos hi ha entre sis i vuit fosses sensorials. La superfície ventral del cos és més clara que la dorsal.[4]
La faringe està desproveïda d'una capa longitudinal de més en la musculatura externa.[4]
Aparell copulador
[modifica]D. subtentaculata presenta un bulb penià poc muscular i una papil·la peniana curta i esmussada. El conducte ejaculador és central i queda separat de la vesícula seminal per un diafragma. Hi ha nombroses glàndules penianes que rodegen la vesícula seminal, el diafragma i el conducte ejaculador. En individus madurs es dona un anell parenquimàtic anular a la base de la papil·la peniana. L'atri no està dividit.[4]
Els espècimens ex-fissípars presenten ovaris hiperplàsics, ovaris engrandits que contenen nombrosos grups de petits oòcits i que ocupen bona part de la part anterior del cos. Els oviductes emergeixen d'aproximadament la meitat dels ovaris, i s'estenen per la part ventral del cos fins a una posició una mica posterior a l'aparell copulador. Després es corben cap a la part dorsal i desemboquen per separat al canal de la bursa, a l'àrea de la vagina, per sobre de les glàndules de la closca.[4]
Reproducció
[modifica]Existeixen poblacions de D. subtentaculata de reproducció sexual i altres de reproducció asexual. Els espècimens asexuals que es reprodueixen per fissió no tenen òrgan copulador. Aquests es parteixen en dos i posteriorment regeneren les meitats que els manquen gràcies a l'activitat dels neoblasts, un tipus de cèl·lula mare. Tanmateix, els espècimens asexuals fissípars poden esdevenir sexualment madurs en captivitat en un període de 3 a 6 mesos, a aquests individus se'ls coneix amb el nom d'ex-fissípars. Es creu que en condicions naturals es pot donar el mateix procés de sexualització. La maduració sexual d'un individu ex-fissípar comença amb la formació d'ovaris hiperplàsics i segueix amb el desenvolupament de l'òrgan copulador.[4]
Filogènia
[modifica]D. subtentaculata està emparentada amb altres espècies de Dugesia europees. Tanmateix, la posició filogenètica exacta no està clara.[6]
Arbre filogenètic obtingut per Lázaro i col·laboradors l'any 2009:[6]
| Dugesia |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Draparnaud, Jacques Philippe Raymond. Tableau des mollusques terrestres et fluviatiles de la France (en francès), 1801.
- ↑ Beauchamp, Paul de «Sur une collection de Turbellariés d'eau douce (Triclades) du Maroc, rassemblée par Roberth Ph. Dollfus» (en francès). Bulletin de la Société des Sciences Naturelles [et Physiques] du Maroc, 12, 1932, pàg. 221-222.
- ↑ Gourbault, Nicole; Benazzi, Mario «Une nouvelle espèce ibérique du 'groupe Dugesia gonocephala (Turbellariés, Triclades)» (en francès). Bulletin du Muséum national d'histoire naturelle (Zoologie), 2, 1979, pàg. 329-337.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 De Vries, Elizabeth J «On the taxonomic status of Dugesia gonocephala and Dugesia subtentaculata (Turbellaria, Tricladida, Paludicola)» (en anglès). Journal of Zoology, 209, 1, 1986, pàg. 43-59. DOI: 10.1111/j.1469-7998.1986.tb03565.x.
- ↑ De Vries, Elizabeth J «A synopsis of the nominal species of the subgenus Dugesia (Platyhelminthes: Tricladida: Paludicola) from Africa and Madagascar» (en anglès). Zoological Journal of the Linnean Society, 92, 1988, pàg. 345-382. DOI: 10.1111/j.1096-3642.1988.tb01729.x.
- ↑ 6,0 6,1 Lázaro, Eva Maria; Sluys, Ronald; Pala, Maria; Stocchino, Giacinta Angela; Baguñà, Jaume; Riutort, Marta «Molecular barcoding and phylogeography of sexual and asexual freshwater planarians of the genus Dugesia in the Western Mediterranean (Platyhelminthes, Tricladida, Dugesiidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 52, 3, 2009, pàg. 835-845. DOI: 10.1016/j.ympev.2009.04.022.
