Dulcis in fundo
Dulcis in fundo, és una expressió pseudollatina que, per a un parlant italià, significaria "el dolç, arriba al final del dinar". És considerat com a tal per Giuseppe Fumagalli ("Les postres vénen al fons").
Ara bé, literalmente significa "dolç a la finca" atès que "fundo" no aplica com "fons" i per això té un ús irònic i ambivalent.
Ús
[modifica]Aquesta expressió sembla diametralment oposada a la frase llatina cauda venenum, indicant en canvi la refinada intenció de reservar deliberadament un cop letal, sigui metafòric o concret, al final d'un procés aparentment inofensiu. En realitat, amb una funció antifràstica, per últim, però no menys important, s'utilitza amb el mateix significat, com les expressions italianes "ara ve el millor!" i "El millor sempre dura!" o les expressions catalanes com "la cirereta del pastís" o "finalmente però no menys important".
Desmitificació lingüística
[modifica]La frase anònima té un origen desconegut i no està documentada en la literatura clàssica que ens coneixem; de fet la seva traducció popular és enganyosa: Enzo Mandruzzato va denunciar aquesta expressió com a "llatí inexistent".
Per a l'oïda d'un parlant llatí, l'expressió tindria de fet el significat literal següent:
- "Una persona amable a la finca..."
on tenim una el·lipse d'un verb per completar l' incipit . comenta Mandruzzato
- Però amb aquest inici d'una novel·la una mica romàntica, es pensa en una bella figura femenina que es presenta...
La ironia ve de la tergiversació de dulcis, d'un gènere masculí o femení que certament no és neutre com suggereix la traducció "el dolç", i "fundo" que vol dir "finca agrícola conreada" i no "final".
Bibliografia
[modifica]- Giors Oneto, "Disquisicions erudites sobre el llatí corrupte", Spiridon Int. Aubagne, 2002
- Giuseppe Fumagalli, L'ape latina, Hoepli, Milà, 1985 ISBN 88-203-0033-8
- Enzo Mandruzzato, El plaer del llatí, Mondadori, Milà, 1989 ISBN 88-04-40827-8