Dunita
 | |
| Tipus | ígnia |
|---|---|
| Color | cristalls acolorits d'olivina (verd) i de cromita (negre) |
| Minerals essencials | olivina |
| Minerals accessoris | cromita Fe²⁺Cr³⁺₂O₄
magnetita Fe²⁺Fe³⁺₂O₄ piroxè (grup del piroxè) |
| Epònim | Dun Mountain (en)   |
_(15024813402).jpg)
La dunita és una roca ígnia, ultramàfica, de mida de gra grollera o textura fanerítica. La composició mineral és de més del 90% en olivina, amb petites quantitats d'altres minerals com piroxè, cromita, magnetita i pirop. La dunita és el membre ric en olivina del grup de la peridotita. La dunita, junt amb altres peridotites es consideren com els principals constituents del mantell terrestre. La dunita no sol aparèixer juntament amb roques continentals i si apareix ho fa principalment en seqüències ofiolítiques.[1][2][3]
Formació
[modifica]Les roques ultramàfiques s'originen a gran profunditat en el mantell, on es consoliden i cristal·litzen els magmes d'aquesta capa terrestre. Els geòlegs consideren que el mantell terrestre està compost bàsicament per aquest tipus de roques del grup de les peridotites. És present en superfície en els massissos de tipus tectònic i en forma de xenòlits procedents del mantell.[4]
Denominació
[modifica]La dunita va ser anomenada pel geòleg austríac Ferdinand von Hochstetter el 1859, observant la Muntanya de Dun (Parc Nacional de les Serralades Richmond), a prop de Nelson, Nova Zelanda.[5][6] El color és el característic de la roca ultramàfica subjacent, resultant de la meteorització superficial que produeix l'oxidació del ferro de l'olivina en climes temperats, diferentment del color vermellós que té en llocs de clima tropical.
Utilitat
[modifica]La dunita s'usa al sector siderúrgic per a la producció de ferro i acer. És una roca adient com a component dels àrids que s'usen en formigons, per a elaborar mescles bituminoses, fabricar blocs per a les esculleres i balast per a la base de les vies de ferrocarril.[7]
La dunita, amb alt contingut d'olivina, també s'usa en la joieria i en l'ornamentació d'objectes. S'extrau per la seva riquesa en elements com el magnesi i el ferro. Industrialment s'empra en la construcció per l'alt percentatge en olivina i pel seu poder abrasiu.[4]
Estudis recents han identificat la dunita, entre els subproductes d'altres roques, com a materials utilitzables per a la reducció del CO2. Serien els materials residuals de l’extracció de diamants, níquel i ilmenita i els relacionats en l’explotació de pedreres de dunita i marbre. Aquests materials provoquen reaccions que converteixen el CO2 en compostos estables i segurs.[8][9]
Referències
[modifica]
- ↑ Riba, O. et al.. «dunita». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «dunita». Gran Enciclopèdia Catalana, 2024. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «Dunite. Mineral information» (en anglès). mindat.org, 2024. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Yael Díaz Acha et al.. «Guia de roques. Coneixements bàssics i activitats didàctiques» (PDF). Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Departament de Petrologia, 2021. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ Johnston, M.R. «Nineteenth-century observations of the Dun Mountain Ophiolite Belt, Nelson, New Zealand and trans-Tasman correlations». Geological Society, London, Special Publications, 287, 2007, pàg. 375 - 387. DOI: 10.1144/sp287.27.
- ↑ «Dun Mountain» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «¿Para qué se usan los minerales de Galicia?» (en castellà-espanyol). Mineria sostenible de Galicia, 2024. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «Un estudi assenyala els subproductes industrials com una oportunitat per reduir el CO2 a l’atmosfera». CSIC, Delegació Institucional del CSIC a Catalunya, 20-10-2023. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Bullock, L. A., Fernandez-Turiel, J.-L., & Benavente, D. Experimental investigation of multiple industrial wastes for carbon dioxide removal strategies. International Journal of Greenhouse Gas Control. DOI: 10.1016/j.ijggc.2023.103990 https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1750583623001603?via%3Dihub