Durankulak
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic i ciutat antiga  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Durankulak (Bulgària) (en)  | |||
| ||||
Durankulak és un jaciment arqueològic que es troba a la província de Dòbritx de Bulgària. És al voltant del llac Durankulak, en la denominada illa Gran i a la riba occidental. El jaciment fou excavat entre els anys 1974 i 1997 sota la direcció d'Henrietta Todorova.[1]
Assentaments
[modifica]A l'àrea del llac de Durankulak les primeres restes d'assentaments pertanyen al neolític tardà, cap al mil·lenni VI abans de la nostra era. A Nivata, situada a la costa occidental, s'han trobat restes de diferents fases de la cultura de Hamangia. Al final d'aquesta època l'assentament es traslladà a l'anomenada illa Gran (en realitat una península), i va perdurar durant l'eneolític.[2] Alguns horitzons estratigràfics d'aquest jaciment pertanyen a diferents fases de la cultura de Varna.
També s'han trobat restes d'un assentament fortificat de l'edat del bronze tardana.[3] En el període hel·lenístic, al segle iv abans de la nostra era a l'illa Gran s'excavà en una cova un temple dedicat a Cíbele. Aquesta àrea estigué habitada fins al primer quart del segle ii ae, quan es va abandonar potser per l'augment del nivell de les aigües, o per altres motius.
En l'edat mitjana, a partir del segle vi hi hagué un assentament a la mateixa cova que durà poc de temps i fou destruït per un incendi. Després, a partir dels segles IX-X s'hi construïren edificis residencials que es van estendre per tota l'illa.
-
Pla de l'assentament de l'eneolític tardà -
Fotografia dels edificis de l'illa Gran de l'eneolític primerenc i tardà -
Fotografia de l'edifici 25 -
Fotografia de l'edifici 8
Troballes
[modifica]En aquest jaciment s'han trobat 1.204 tombes dels períodes neolític i eneolític, i a més a més d'ossos humans hi han aparegut atuells de fang, estatuetes, eines de pedra, os i metall, i adorns.[3] Al 4200 abans de la nostra era va desaparéixer el poblat. Aquest abandó s'ha atribuït a una catàstrofe per l'augment del nivell de la mar a causa de temperatures massa elevades. És possible que algunes de les tombes de la costa occidental siguen inaccessibles perquè poden ser a massa profunditat. A l'illa Gran s'han trobat restes d'un gran edifici palatí, temples, un taller metal·lúrgic i edificis residencials.[1]
Les troballes relacionades amb l'arquitectura monumental de pedra, l'extracció i comerç de spondylus i les activitats metal·lúrgiques mostren una evolució molt desenvolupada per a mitjan mil·lenni V ae.
De l'època hel·lenística destaquen els objectes relacionats amb el santuari de Cíbele.[3]
-
Peça de ceràmica del mil·lenni V ae -
Atuells de l'eneolític -
Atuell de l'eneolític -
Esquelets del mil·lenni V ae amb joies i dipòsit funerari
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Todorova, 2002, p. 6,11.
- ↑ Todorova, 2002, p. 11.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Добрич, Р. И. М. «Археологическият комплекс „Дуранкулашко езеро“ – природа, екология и открития» (en búlgar), 05-09-2021. [Consulta: 18 agost 2024].