Vés al contingut

Durvillaea antarctica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDurvillaea antarctica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneChromista
FílumOchrophyta
ClassePhaeophyceae
OrdreFucales
FamíliaDurvillaeaceae
GènereDurvillaea
EspècieDurvillaea antarctica Modifica el valor a Wikidata

El cochayuyo, cachiyuyo, cochaguasca, cochahuasca, rimurapa, collofe o coyofe (Durvillaea antarctica), és una alga bruna comestible rica en iode que habita a la costa dels mars subantàrtics, a Xile, Nova Zelanda i l'oceà Atlàntic Sud.[1][2][3]

Descripció

[modifica]

Es tracta d'una alga de grans dimensions que pot arribar a assolir els quinze metres de longitud. Els seus pecíols ("fulles"), també anomenats com tota la planta, són de color marró verdós quan són al mar i marró vermellós després d'assecar-se, tenen consistència carnosa i el seu interior és una estructura de bresca que els dona gran resistència per suportar l'embat de l'onatge. El seu caule ("tija") és circular i no té espais plens d'aire, el seu color és verd clar i mesura al voltant d'un metre de llarg fins al naixement del primer fil·loide. El disc basal o rizoide és una estructura molt forta que s'adhereix a les roques a la zona del rompent, ja que ha de ser capaç de resistir el cop continu de les ones sense desprendre del substrat.[2]

Noms

[modifica]

D'una banda, aquesta alga té dos noms d'origen quítxua: cochayuyo, qucha yuyu, «planta de mar», i cochaguasca o cochahuasca,[1] qucha waska, «soga de mar», que li va ser donat per la semblança que té amb les cordes. En maorí, s'anomena "rimurapa".[4]

D'altra banda, també rep noms d'origen maputxe: "coyofe" és una adaptació de la veu original kollof, designant els seus filoides. A la zona sud de Xile els cauloides són anomenats "ulte" (o "huilte"), 1 a la rodalia de Valdivia, Xile, reben el nom de "lunfo" (del terme lüngfo o lenfü) i a l'Arxipèlag de Chiloé, "Lembo" o "raguay" a aquesta estructura juntament amb el disc basal, nom que se li aplicava humorísticament a el penis per la seva semblança en forma i constitució. Ja vella, aquesta alga s'anomenava müngo.[1]

Usos

[modifica]

Aquesta alga ha estat un dels recursos alimentaris de comunitats indígenes americanes durant segles i avui dia forma part de la gastronomia xilena. A Xile s'ha extret des de les costes i assecat en paquets que, gràcies al seu baix pes, eren intercanviats a l'interior de país. Existeixen molts plats xilens que fan servir aquesta alga, formant part de guisats (el més típic és l'anomenat charquicán de cochayuyo), amanides, pastissos i sopes, fabricant-fins i tot una "melmelada de cochayuyo", saborizada amb fruites. No obstant això, en els últims anys el seu consum ha disminuït.[2]

Als aliments que contenen aquesta alga, se'ls atribueixen efectes antiescrofulosos, digestius i tònics.[1]

En el passat s'usava perquè els nadons que estaven desenvolupant les dents la mosseguessin. Així mateix, els maputxe obtenien de les tiges un colorant marró molt fosc per tenyir les seves teles.[1]

Actualment, hi ha un gel de cochayuyo, en fase experimental, que serveix com a substrat nutritiu per aconseguir que llavors de plantes colonitzin terrenys pobres i que s'ha fet servir per criar pastura sobre el subsòl que queda a l'descobert després de construir camins. També s'utilitza com a part de la dieta.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 de Mösbach, Ernesto Wilhelm. «Collofe». A: Botánica indígena de Chile. Santiago, Xile: Museo Chileno de Arte Precolombino. Editorial Andrés Bello, p. 51. ISBN 956-13-0970-X [Consulta: 6 agost 2020]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Troncoso-Pantoja, Claudia; Aguirre-Céspedes, Carolina; Sotomayor-Castro, Mauricio; Alarcón-Riveros, Mari «Durvillaea Antárctica: Revalorando un alimento patrimonial». Revista chilena de nutrición, Vol.46, Núm. 2, 2019. DOI: 10.4067/s0717-75182019000200215. ISSN: 0717-7518 [Consulta: 6 agost 2020].
  3. Ródenas, Pedro «Descubrir el alga cochayuyo». Integral, Núm. 472, 2019, pàg. 30-35. ISSN: 0210-0134.
  4. «Rimurapa». Māori Dictionary [Consulta: 6 agost 2020].
  5. Bradford, Montse «Nutriciónː Alga Cochayuyo». Integral, Núm. 385, 2012, pàg. 70-71. ISSN: 0210-0134.