Vés al contingut

E110

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el colorant. Si cerqueu l'aliatge basat en zirconi, vegeu «zircaloy».
Infotaula de compost químicE110
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular451,97248122 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₆H₁₀Na₂O₇S₂N₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C1=CC(=C(C2=CC=C(C=C12)S(O)(=O)=O)N=NC3=CC=C(C=C3)S([O-])(=O)=O)[O-].[Na+].[Na+] Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

O=S(=O)([O-])c1ccc(/N=N/c2c([O-])ccc3cc(S(=O)(=O)O)ccc23)cc1.[Na+].[Na+] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió300 ℃ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

L'E110 - codi E de la Unió Europea[1] - (també conegut com a Sunset Yellow FCF, Orange Yellow S, o C.I. 15985) és un colorant format per un compost azo derivat del petroli amb un màxim d'absorció depenent del pH a aproximadament 480 nm a pH 1 i 443 nm a pH 13 amb un pic d'absorció a 500 nm.[2][3] Quan s'afegeix als aliments venuts als EUA es coneix com a FD&C Yellow 6. L'E110 s'usa en aliments, cosmètics i medicaments.[4][5][6][7] Per exemple, s'utilitza en llaminadures, gelats, aperitius, salses i conserves de fruites.[2] L'E110 s'utilitza sovint en combinació amb l'E123 (amarant), per a produir una coloració marró tant en xocolates com en caramel.[8]

Seguretat alimentària

[modifica]

La ingesta diària admissible (IDA) és de 0-4 mg / kg, tant en guies de l'EFSA i de l'OMS / FAO.[2][9]

En les dosis emprades a la indústria alimentària l'E110 no presenta efectes carcinògens, genotòxics o toxicitat del desenvolupament.[2] [9]

S'ha afirmat des de finals de 1970 i la promoció de Benjamin Feingold que l'E110 provoca intolerància als aliments i TDAH com en nens, però no hi ha evidència científica que doni suport aquestes afirmacions generals.[10] És possible que cert colorants alimentaris pot actuar com un disparador en aquells que estan genèticament predisposats, però l'evidència és feble.[11][12]

Regulació com a additiu alimentari

[modifica]

L'E110 està prohibit o restringit com a additiu alimentari a Noruega, Finlàndia i Suècia.[13][14]

El 2008, la Food Standards Agency del Regne Unit demanà als fabricants d'aliments que aturessin voluntàriament l'any 2009 l'ús de sis additius alimentaris usats com a colorant: La tartrazina, el vermell allura, el Ponceau 4R, el groc de quinoleïna, la carmoisina (anomenada "Southampton 6").[15] i va proporcionar un document per ajudar en la substitució dels colorants amb altres colors.[16]

El 2010 va entrar una regulació de la UE en vigor que ordenava que els fabricants d'aliments incloguessin a l'etiqueta dels aliments que contenen Southampton 6, que digui: "pot tenir un efecte advers sobre l'activitat i l'atenció en els nens".[15]

L'E110 es coneix com a FD&C Yellow No. 6 als EUA i està aprovat per al seu ús com a colorant en aliments, fàrmacs i cosmètics amb una ingesta diària admissible de 3,75 mg / kg[12]

Controvèrsia de salut pública

[modifica]

Des de la dècada de 1970 i la defensa del bé publicitada de Benjamin Feingold, hi ha hagut preocupació pública que els colorants alimentaris poden causar TDAH en els nens.[12] Aquestes qüestions han dut a la FDA i altres autoritats competents en seguretat alimentària a revisar regularment la literatura científica i portat a la FSA del Regne Unit d'encarregar un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Southampton de l'efecte d'una barreja de la "Southampton 6" i el benzoat de sodi (compost usat com a conservant) sobre els nens en població general que els va consumir en les begudes; l'estudi publicat l'any 2007.[12][15] L'estudi va trobar "una possible relació entre el consum d'aquests colorants artificials i un conservant benzoat de sodi i augment de la hiperactivitat" en els nens;[12][15] el comitè assessor de la FSA que va avaluar l'estudi també va determinar que a causa de les limitacions de l'estudi, els resultats podrien no ser extrapolables a la població general, i recomanà fer més estudis".[12]

El regulador europeu, amb un major èmfasi en el principi de precaució, requereix l'etiquetatge i la reducció temporal de la ingesta diària admissible (IDA) dels colorants d'aliments; la FSA del Regne Unit ha demanat la retirada voluntària dels colorants dels fabricants d'aliments.[12][15] No obstant això, el 2009 l'EFSA reavaluà les dades disponibles i va determinar que "les proves científiques disponibles no justifiquen una relació entre els additius colorants i efectes en el comportament "[12][17] i en 2014 després d'una nova revisió de les dades, l'EFSA va restaurar els nivells d'IDA anteriors.[9]

Els EUA FDA no va fer canvis arran de la publicació de l'estudi de Southampton, però arran d'una petició ciutadana presentada pel Center for Science in the Public Interest en 2008, sol·licitant la FDA per prohibir diversos additius alimentaris, la FDA va iniciar una revisió de les proves disponibles, i encara no ha canviat les seves recomanacions.[12]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Wood, Roger M.. Analytical methods for food additives. Boca Raton: CRC Press, 2004. ISBN 1-85573-722-1. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Abbey J, et at. Colorants. pp 459-465 in Encyclopedia of Food Safety, Vol 2: Hazards and Diseases. Eds, Motarjemi Y et al. Academic Press, 2013. ISBN 9780123786135
  3. ↑ Committee on Food Chemicals Codex. Food chemicals codex. 5a ed.. Washington, DC: National Academy Press, 2003. ISBN 9780309088664. 
  4. ↑ Codex Alimentarius (Codex GFSA) Online. Updated up to the 37th Session of the Codex Alimentarius Commission (2014) Sunset yellow FCF (110)
  5. ↑ FDA December 2009 Color Additive Status List
  6. ↑ EU Food Additive Database Sunset Yellow FCF/Orange Yellow S Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.. Database accessed 6 December 2014]
  7. ↑ European Medicines Agency 19 June 2007 [Guideline on Excipients in the Dossier for Application for Marketing Authorisation of a Medicinal Product]
  8. ↑ Food: The Chemistry of Its Components. Royal Society of Chemistry. [Enllaç no actiu]
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 EFSA Panel on Food Additives and Nutrient Sources added to food (ANS) Reconsideration of the temporary ADI and refined exposure assessment for Sunset Yellow FCF (E 110) EFSA Journal 2014;12(7):3765 doi:10.2903/j.efsa.2014.3765
  10. ↑ Tomaska LD and Brooke-Taylor, S. Food Additives - General pp 449-454 in Encyclopedia of Food Safety, Vol 2: Hazards and Diseases. Eds, Motarjemi Y et al. Academic Press, 2013. ISBN 9780123786135
  11. ↑ Millichap JG, Yee MM «The diet factor in attention-deficit/hyperactivity disorder». Pediatrics, 129, 2, 2-2012, pàg. 330–337. DOI: 10.1542/peds.2011-2199. PMID: 22232312.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 12,8 FDA. Background Document for the Food Advisory Committee: Certified Color Additives in Food and Possible Association with Attention Deficit Hyperactivity Disorder in Children: March 30-31, 2011
  13. ↑ «The additives which could be banned». The Telegraph, 2009. Arxivat de l'original el 2014-12-11. [Consulta: 6 desembre 2014].
  14. ↑ «Food additives». CBC News, 29-09-2008.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Sarah Chapman of Chapman Technologies on behalf of Food Standards Agency in Scotland. March 2011 [Guidelines on approaches to the replacement of Tartrazine, Allura Red, Ponceau 4R, Quinoline Yellow, Sunset Yellow and Carmoisine in food and beverages]
  16. ↑ «Guidelines on approaches to the replacement of Tartrazine, Allura Red, Ponceau 4R, Quinoline Yellow, Sunset Yellow and Carmoisine in food and beverages». FSA. Arxivat de l'original el 2014-12-08. [Consulta: 25 gener 2015].
  17. ↑ EFSA Panel on Food Additives and Nutrient Sources added to food (ANS) Scientific Opinion on the re-evaluation of Sunset Yellow FCF (E 110) as a food additive. EFSA Journal 2009; 7(11):1330 doi:10.2903/j.efsa.2009.1330

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=E110&oldid=34247072»