Vés al contingut

Nombre e

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: E (constant))
No s'ha de confondre amb Constant d'Euler-Mascheroni.
Infotaula nombreNombre e
Tipusnombre transcendent, nombre real, nombre irracional i constant matemàtica Modifica el valor a Wikidata
EpònimLeonhard Euler i John Napier Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Valor2,718281828459 Modifica el valor a Wikidata
Altres numeracions
Fórmules
Expressió algebraica i Modifica el valor a Wikidata
El gràfic y=1/x, i e és el nombre que fa l'àrea igual a 1.

La constant matemàtica e és la base dels logaritmes naturals,[1][2] és l'únic nombre el logaritme natural del qual és 1. És considerat el nombre per excel·lència del càlcul de la mateixa manera que el nombre  ho és de la geometria. El nombre e s'anomena a vegades constant d'Euler, en honor del matemàtic suís Leonhard Euler i també constant de Napier,[3] en honor del matemàtic escocès John Napier que va introduir els logaritmes.

El número e té una importància eminent en matemàtiques[4] al costat de 0, 1, π i i.[5][6] Els cinc apareixen en una formulació de la identitat d'Euler i tenen un paper important i recurrent en les matemàtiques. Igual que la constant π, e és irracional (és a dir, no es pot representar com una proporció de nombres enters) i transcendent (és a dir, no és una arrel de cap polinomi diferent de zero amb coeficients racionals). Les primeres xifres de la seva expressió decimal il·limitada són 2,7182818284590.[7] És un nombre present en múltiples camps de la ciència i la tècnica. Intervé, per exemple en el càlcul de la velocitat de buidatge d'un dipòsit d'aigua, en el gir d'un penell enfront d'una ràfega de vent o el moviment del sistema amortidor d'un automòbil.

Definició

[modifica]

El nombre e es defineix com el límit de la successió .[3] Aquest límit existeix, ja que la successió és creixent i limitada per sobre.

Aquesta expressió del nombre e apareix en l'estudi de l'interès compost. El nombre e apareix en múltiples camps de les matemàtiques, des de la teoria de la probabilitat a l'anàlisi complexa. El seu valor aproximat per truncament als 50 decimals és 2,71828182845904523536028747135266249775724709369995

El nombre e es pot definir també mitjançant la sèrie infinita

on n! és el factorial de n. Aquesta sèrie convergeix puix que hom té

és a dir, el desenvolupament en sèrie de e és majorat mitjançant una sèrie geomètrica que és convergent perquè té una raó igual a 1/2.

Finalment, es pot considerar e com a l'única solució positiva x de l'equació integral

Es pot demostrar que aquestes definicions són equivalents.

La funció exponencial és important ja que és l'única (a menys de multiplicació per constants) funció que és igual a la seva derivada, i s'usa habitualment per a modelitzar processos de creixement o decreixement.

La fracció contínua de e conté una estructura interessant, com es mostra a continuació:

Història

[modifica]

Les primeres referències a la constant es van publicar el 1618 a la taula d'un apèndix d'un treball sobre logaritmes de John Napier.[8] Tanmateix no contenia la constant en si, sinó simplement una llista de logaritmes calculats a partir de la constant. Se suposa que la taula va ser escrita per William Oughtred. El propi descobriment de la constant s’acredita a Jacob Bernoulli el 1683,[9] que va intentar trobar el valor de la següent expressió (que és igual a e):

El primer ús conegut de la constant, representat per la lletra b, fou en correspondència de Gottfried Leibniz a Christiaan Huygens el 1690 i el 1691.[10] Leonhard Euler va introduir la lletra e com a base per als logaritmes naturals, escrivint en una carta a Christian Goldbach el 25 de novembre de 1731.[11] Euler va començar a utilitzar la lletra e per a la constant el 1727 o el 1728, en un document inèdit sobre les forces explosives en canons, mentre que la primera aparició d'e en una publicació va ser a Mechanica, sive motus scientia analytica exposita (1736).

Propietats

[modifica]

Càlcul

[modifica]

Com en la motivació, la funció exponencial ex és important en part perquè és l'única funció (llevat de multiplicació per una constant K) que és igual a la seva pròpia derivada:

i per tant també és igual a la seva pròpia primitiva:

Equivalentment, la família de funcions

on K és un nombre complex qualsevol, és la solució completa a l'equació diferencial

Desigualtats

[modifica]
Funcions exponencials y = 2x i y = 4x intersecten la gràfica de y = x + 1, respectivament, a x = 1 i a x = -1/2. El nombre e és l'única base tal que y = ex intersecta només a x = 0. Es pot inferir que e es troba entre el 2 i el 4.

El nombre e és l'únic nombre real tal que

per tot x positiu.[12]

També existeix la següent desigualtat

per tot x real, i hi ha igualtat si i només si x = 0. A més, e és l'única base de l'exponencial per la qual la desigualtat axx + 1 és vàlida per tot x.[13] Això és un cas límit de la desigualtat de Bernoulli.

Funcions de tipus exponencial

[modifica]
El màxim global de xx es dona a x = e.

El problema de Steiner consisteix a trobar el màxim global de la funció

Aquest màxim es dóns precisament a x = e. (Es pot comprovar que la derivada de ln f(x) és zero només per aquest valor de  x.)

Similarment, x = 1/e és quan hi ha el mínim global de la funció

La tetració infinita

o

congergeix si i només si x ∈ [(1/e)e, e1/e] ≈ [0.06599, 1.4447] ,[14][15] demostrat per un teorema de Leonhard Euler.[16]

Teoria de nombres

[modifica]

El nombre real e és irracional. Euler ho va demostrar observant que la seva expansió en fracció contínua no acaba mai.[17] (Vegi's també la demostració que e és irracional de Fourier.)

A més, a partir del teorema de Lindemann-Weierstrass, e és transcendent, en el sentit que no és solució de cap equació polinomial no-sero amb coeficients racionals. Va ser el primer nombre del qual es va demostrar aquesta propietat sense haver estat específicament demostrat amb aquest propòsit (compari's amb el nombre de Liouville); la demostració va ser a càrrec de Charles Hermite l'any 1873.

S'ha conjecturat que e és un normal, en el sentit que quan e s'expressa en qualsevol base els possibles dígits en aquella base estan distribuïts uniformement (apareixen en igual probabilitat en qualsevol seqüència d'una longitud donada).

S'ha conjecturat que e no és un període de Kontsevich-Zagier.[18]

Nombres complexos

[modifica]

Es pot escriure la funció exponencial ex com una expansió en sèrie de Taylor

Com que la sèrie és convergent per tot valor complex de x, s'utilitza habitualment per estendre la definició de ex als nombres complexos. Això, juntament amb la sèrie de Taylor per al sin i cos x, permet derivar la fórmula d'Euler:

que és vàlid per tot valor complex de x. El cas particular amb x = π és la identitat d'Euler:

de la qual segueix que, en la branca principal del logaritme,

A més, utilitzant les lleis de l'exponenciació,

que és la fórmula de De Moivre.

Es poden deduir les expressions de cos x i sin x en termes de la funció exponencial a partir de la sèrie de Taylor:

L'expressió

és sovint abreviada com cis(x).

Dígits coneguts

[modifica]

El nombre dels dígits coneguts de e ha augmentat substancialment durant les darreres dècades. Això es deu tant a la millora dels ordinadors així com la dels algorismes.[19][20]

Nombre de dígits decimals coneguts de e
Data Dígits decimals Càlcul fet per
1690 1 Jacob Bernoulli[21]
1714 13 Roger Cotes[22]
1748 23 Leonhard Euler[23]
1853 137 William Shanks[24]
1871 205 William Shanks[25]
1884 346 J. Marcus Boorman[26]
1949 2,010 John von Neumann (a l'ENIAC)
1961 100,265 Daniel Shanks i John Wrench[27]
1978 116,000 Steve Wozniak amb l'Apple II[28]

Des de 2010, la proliferació dels ordinadors de taula d'alta velocitat ha permès a aficionats calcular trilions de dígits de e en quantitats de temps acceptables. El 5 de desembre de 2020, es va fer un càlcul de rècord, trobant 31 415 926 535 897 (aproximadament π × 1013) dígits de e.[29]

Identitat d'Euler

[modifica]

La següent expressió, la identitat d'Euler, que relaciona les cinc constants més importants en matemàtiques, va ser descoberta per Leonhard Euler:

Aquesta és un cas particular (amb x = 0 i y = π) de la fórmula d'Euler:

vàlida per a tot (i de fet per a tot ).

Asímptotes

[modifica]

El nombre e surt de manera natural en diferents problemes que involucren les asímptotes. N'és un exemple la fórmula de Stirling que es fa servir per a l'anàlisi asimptòtica de la funció factorial, on els dos nombres e i π es troben involucrats:

Una conseqüència particular és:

.

Implementació en informàtica

[modifica]

Es pot calcular una aproximació del nombre e amb n termes de la seqüència de Taylor citada. En C++ tenim un codi com el següent:

#include <iostream>
using namespace std;

double aproxima_e(int n) {
 //funció que aproxima el nombre e amb la seqüència de taylor:
 // suma 1/fact(i) des de i=0 fins n
 //no cal fer servir la funció factorial en cada denominador.
 if(n == 0) return 0;
 double facti = 1; //ini a 1: factorial(0). necessitem que sigui double per evitar errors de sobreeiximent
 double s = 1;
 for(int i = 1; i < n; ++i) {
 facti *= i; 
 s += 1/double(facti); 
 }

 return s;
}

int main() {
 cout.setf(ios::fixed);
 cout.precision(10);

 int n;
 while(cin >> n) {
 cout << "Amb " << n << " terme(s) obtenim " << aproxima_e(n) << endl;
 }
}

Referències

[modifica]
  1. Swokowski, Earl William. Calculus with Analytic Geometry. illustrated. Taylor & Francis, 1979, p. 370. ISBN 978-0-87150-268-1.  Extract of page 370
  2. «e - Euler's number». [Consulta: 10 agost 2020].
  3. 3,0 3,1 Weisstein, Eric W. «e» (en anglès). mathworld. [Consulta: 10 agost 2020].
  4. Howard Whitley Eves. An Introduction to the History of Mathematics. Holt, Rinehart & Winston, 1969. ISBN 978-0-03-029558-4. 
  5. Wilson, Robinn. Euler's Pioneering Equation: The most beautiful theorem in mathematics. illustrated. Oxford University Press, 2018, p. (preface). ISBN 9780192514059. 
  6. Posamentier, Alfred S.; Lehmann, Ingmar. Pi: A Biography of the World's Most Mysterious Number. illustrated. Prometheus Books, 2004, p. 68. ISBN 9781591022008. 
  7. «Nombre e». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ; Robertson, E F«The number e». MacTutor History of Mathematics.
  9. Boyer, Carl; Merzbach, Uta. A History of Mathematics. 2a edició. Wiley, 199 1, p. 419. 
  10. Leibniz, Gottfried Wilhelm. «Sämliche Schriften Und Briefe» (en alemany), 2003.
  11. Remmert, Reinhold. Theory of Complex Functions. Springer-Verlag, 1991, p. 136. ISBN 978-0-387-97195-7. 
  12. Dorrie, Heinrich. 100 Great Problems of Elementary Mathematics. Dover, 1965, p. 44–48. 
  13. Per un exercici estàndard de càlcul en què s'utilitza el teorema del valor mitjà; vegi's per exemple Apostol (1967) Calculus, § 6.17.41.
  14. Plantilla:Cite OEIS
  15. Plantilla:Cite OEIS
  16. Euler, L. "De serie Lambertina Plurimisque eius insignibus proprietatibus." Acta Acad. Scient. Petropol. 2, 29–51, 1783. Reprinted in Euler, L. Opera Omnia, Series Prima, Vol. 6: Commentationes Algebraicae. Leipzig, Germany: Teubner, pp. 350–369, 1921. (facsimile)
  17. Sandifer, Ed. «How Euler Did It: Who proved e is Irrational?». MAA Online, 01-02-2006. Arxivat de l'original el 2014-02-23. [Consulta: 18 juny 2010].
  18. Kontsevich, Maxim Kontsevich. «Periods».
  19. Sebah, P. and Gourdon, X.; The constant e and its computation
  20. Gourdon, X.; Reported large computations with PiFast
  21. II (Héritiers), Johann Grosse; II (Leipzig), Johann Friedrich Gleditsch; Mencke, Otto; Mencke, Johann Burkhard. Acta eruditorum: anno ... publicata (en llatí). prostant apud Joh. Grossium ... & J. F. Gleditschium, 1690. 
  22. Roger Cotes (1714) "Logometria," Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 29 (338) : 5–45; see especially the bottom of page 10. From page 10: "Porro eadem ratio est inter 2,718281828459 &c et 1, … " (Furthermore, by the same means, the ratio is between 2.718281828459… and 1, … )
  23. Leonhard Euler, Introductio in Analysin Infinitorum (Lausanne, Switzerland: Marc Michel Bousquet & Co., 1748), volume 1, page 90.
  24. William Shanks, Contributions to Mathematics, ... (London, England: G. Bell, 1853), page 89.
  25. William Shanks (1871) "On the numerical values of e, loge 2, loge 3, loge 5, and loge 10, also on the numerical value of M the modulus of the common system of logarithms, all to 205 decimals," Proceedings of the Royal Society of London, 20 : 27–29.
  26. J. Marcus Boorman (October 1884) "Computation of the Naperian base," Mathematical Magazine, 1 (12) : 204–205.
  27. Daniel Shanks and John W Wrench «Calculation of Pi to 100,000 Decimals». Mathematics of Computation, 16, 77, 1962, pàg. 76–99 (78). DOI: 10.2307/2003813. JSTOR: 2003813. «We have computed e on a 7090 to 100,265D by the obvious program»
  28. Wozniak, Steve «The Impossible Dream: Computing e to 116,000 Places with a Personal Computer». BYTE, 6-1981, p. 392 [Consulta: 18 octubre 2013].
  29. Alexander Yee. «e».