Eadberht III Præn
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle VIII  | ||
| Mort | segle IX | ||
| Rei de Kent | |||
| 796 (Gregorià) – 798 (Gregorià) ← Ealhmund de Kent – Cuthred de Kent → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | governant | ||
Eadberht III Præn va ser rei de Kent del 796 l 798. Va assumir el poder després d'una rebel·lió contra l'hegemonia de Mèrcia, i va ser la darrera vegada que Kent va ser un regne independent.
Offa de Mèrcia governava Kent sense cap rei intermediari des del 785,[1] però el 796 Offa va morir i Eadberht, «que també era anomenat Præn», segons diu la crònica, va prendre possessió de Kent.[2] Sembla que Eadberht havia estat exiliat sota la protecció de Carlemany i la seva rebel·lió es va veure com una acció envers els interessos dels francs.[3]
L'arquebisbe de Canterbury, Æthelhard, que era favorable a Mèrcia, va fugir durant la rebel·lió. Coenwulf de Mèrcia va mantenir correspondència amb el papa Lleó III en relació a la situació de l'Església en els regnes anglosaxons. El papa va acceptar que el rei de Mèrcia reconquerís Kent i va excomunicar Eadbert, amb l'argument que havia estat sacerdot i això el feia no apte per assumir el títol de rei.[3] Quan Cœnwulf va recuperar Kent l'any 798, va situar el seu germà en el lloc d'Eadberht. Segons diu la Crònica anglosaxona Cœnwulf «va arrasar Kent i va capturar Eadberht Præn, el seu rei, i se'l va endur lligat cap a Mèrcia». En una secció posterior de la crònica es diu que Eadberht va ser cegat i que també li van tallar les mans,[4] però Roger de Wendover diu que Coenwulf el va deixar anar com a mostra de la seva clemència.
Referències
[modifica]- ↑ Stenton, 1971, p. 207–208.
- ↑ Crònica anglosaxona, any 794, manuscrit A
- ↑ 3,0 3,1 Kirby, 1992, p. 147–149.
- ↑ Crònica anglosaxona, any 796, manuscrit E
Bibliografia
[modifica]- Bierbrier, M.L. «Genealogical Flights of Fancy. Old Assumptions, New Sources». Journal of the Foundation for Medieval Genealogy, 2, 2008.
- Edwards, Heather. «Ecgberht [Egbert] (d. 839), king of the West Saxons». A: Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press, 2004.
- Garmonsway, G.N.. The Anglo-Saxon Chronicle. J. M. Dent & Sons, Ltd., 1982.
- Hughes, David. The British Chronicles, Volum 1. Heritage Books, 2007.
- Kelly, S E. Anglo-Saxon Charters, 4. Oxford: British Academy, 1995.
- Kirby, D P. The Earliest English Kings. Routledge, 1992. ISBN 0415090865.
- Sawyer. Anglo-Saxon Charters, 2. Oxford: British Academy, 1968.
- Sherley-Price, Leo; Latham, R.E.. Ecclesiastical History of the English People (Beda). Londres: Penguin, 1991. ISBN 0-14-044565-X.
- Stenton, Frank M. Anglo-Saxon England. Oxford: Clarendon Press, 1971. ISBN 0-19-821716-1.
- Yorke, Barbara. Kings and Kingdoms in Early Anglo-Saxon England. Seaby, 1990. ISBN 1-85264-027-8.