Eclipsi solar del 10 de maig del 2013
| ||||
Tipus | eclipsi solar anular | |||
---|---|---|---|---|
Data | 10 maig 2013 | |||
Durada | 363 s | |||
Codi de catàleg | 9537 | |||
L'eclipsi solar del 10 de maig de 2013 va tenir lloc a l'oceà Pacífic amb una magnitud de 0,9544 i la seva faceta anular es va mostrar al nord d'Austràlia i al sud del Pacífic, amb una màxima visibilitat de 6 minuts i 3 segons a l'est de la Polinèsia Francesa.[1] En contrast amb l'eclipsi anterior, que també va passar a Austràlia,[2] aquesta vegada el diàmetre angular de la Lluna no va bloquejar completament el Sol, i el cobrí només fins a un 97%.
Un eclipsi solar s'esdevé quan la Lluna transita entre la Terra i el Sol, i enfosqueix totalment o parcialment al Sol Un eclipsi solar anul·lar ocorre quan el diàmetre angular és menor que el Sol, i bloqueja la major part de la seva llum i causa que el Sol sembli una corona circular. Els eclipsis anulars es veuen com eclipsis parcials en una regió de milers de quilòmetres.
Trànsit
[modifica]La fase anul·lar l'eclipsi va començar prop de Canning Stock Route, a l'oest d'Austràlia. El sol del matí només va estar a dos graus sobre l'horitzó. El trànsit de l'eclipsi es va estendre cap al nord-est, passant per una zona desèrtica escassament poblada fins a arribar al Golf de Carpentària. A l'est del golf va passar sobre la península del Cap York. A una velocitat de 5000 quilòmetres per hora, l'ombra de la Lluna va seguir movent-se fins a passar per la gran barrera de corall i entrar a l'oceà Pacífic. Després de moure's 800 quilòmetres sobre l'oceà, la faceta anular es va veure a Nova Guinea, Woodlark i les Illes Salomó. Després va passar sobre Nauru i les illes Gilbert, i va acabar a uns 5000 quilòmetres a l'oest de la costa del Perú. Indonèsia i Nova Zelanda es van enfosquir parcialment.
Bibliografia
[modifica]- Fred Espenak. «Besselian Elements - Annular Solar Eclipse of 2013 May 10» (en anglès). NASA. [Consulta: 9 maig 2013].
- Held, Wolfgang. Sonnen- und Mondfinsternisse und die wichtigsten astronomischen Konstellationen bis 2017. Stuttgart: Verlag Freies Geistesleben, 2005. ISBN 3-7725-2231-9.
Referències
[modifica]- ↑ «El primer eclipsi solar del 2013 deixa imatges sorprenents a Austràlia». El Periódico de Catalunya, 10-04-2013. [Consulta: 10 maig 2013].
- ↑ «Eclipsi solar total». 324.cat, 13-11-2012. [Consulta: 10 maig 2013].