Economia d'Algèria
 | |||||||
| Moneda | Dinar algerià | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | OPEP, Unió Africana, OMC i altres | ||||||
| Estadístiques | |||||||
| PIB nominal | 170.370.810.917,97 $  (2017) | ||||||
| PIB (en PPP) | 284.7 miliards (2013) | ||||||
| Rànquing PIB | 47è (2013) | ||||||
| Taxa del PIB | 3.1% (2013) | ||||||
| PIB per càpita | 7 500 (2013) | ||||||
| PIB (PPP) per càpita | 15.292,739 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
| PIB per sector | agricultura 9,4%, indústria 62,6%, serveis 28% | ||||||
| Inflació | 3,9% (2013) | ||||||
| Taxa de creixement real | 4,2 % (2016) | ||||||
| Població sota el llindar de pobresa | 23% (2005) | ||||||
| Força laboral | 11.150.000 (2013) | ||||||
| Ocupació laboral per sector | agricultura 14%, indústria 13,4%, construcció i feines públiques 10%, comerç 14%, govern 32%, altres 16% (2003) | ||||||
| Taxa d'atur | 10,3% (2013) | ||||||
| Indústries principals | petroli, gas natural, indústries lleugeres, mineria, elèctric, productes petroquímics, processament d'aliments | ||||||
| Coeficient de Gini | 35,3 | ||||||
| Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
| Finances públiques | |||||||
| Deute extern | 5 278 milions (2013) | ||||||
| Ingressos | 80.55 miliards (2013) | ||||||
| Despeses | 85.58 miliards (2013) | ||||||
| Reserves totals | 104.852.543.743 $ (2017) | ||||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||||
L'economia d'Algèria ha estat en bona part dominada per l'Estat, tot i que liberalització gradual des de mitjan dècada de 1990 ha obert l'economia a actors privats domèstics i estrangers.[1]
Els hidrocarburs són el principal producte de l'economia, representant més o menys 60% dels ingressos, el 30% del producte interior brut, i més del 95% d'ingressos d'exportancions. Algèria té el cinquenes reserves més grans de gas natural del món i és el quart exportador de gas. El país ocupa el 15è lloc pel que fa a reserves de petroli. La debilitat global dels preus d'hidrocarbur el 2009 va contribuir a un descens del 40% en ingressos, tot i que el govern va continuar gaudint d'un suport financer de gairebé 150 bilions de dòlars en reserves de moneda estrangera, i un fons d'estabilització gran. El deute extern d'Algèria és poc més de l'1% del PIB.[1]
Els esforços del govern per diversificar l'economia i atreure inversió estrangera i domèstica a fora del sector energètic, tanmateix, ha tingut poc èxit en reduir l'alta taxa d'atur i millorar els estàndards de vida. Una Llei de Finança Complementària, sancionada el juliol, va imposar fortes restriccions en importacions i requeria que importadors i inversors estrangers mantinguessin com a mínim 51% participació de propietat a socis algerians. La corrupció i resistència burocràtica dificulten el desenvolupament del sector bancari, la construcció d'infraestructura i altres reformes estructurals.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2012-09-30. [Consulta: 1r juny 2014].
Enllaços externs
[modifica]