Economia de Costa Rica
Moneda | Colon costa-riqueny | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Organitzacions comercials | OMC, CAFTA-DR | ||||||
Estadístiques | |||||||
PIB nominal | 57.057.372.468,038 $ (2017) | ||||||
PIB (en PPP) | 71.21 mil milions (2014) | ||||||
Rànquing PIB | 93è (2014) | ||||||
Taxa del PIB | 4% (2014) | ||||||
PIB per càpita | (2014) | ||||||
PIB (PPP) per càpita | 17.109,751 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
PIB per sector | agricultura 6%, indústria 20,5%, serveis 73,5% | ||||||
Inflació | 4,7% (2014) | ||||||
Taxa de creixement real | 4,3 % (2016) | ||||||
Població sota el llindar de pobresa | 24,8% (2011) | ||||||
Força laboral | 2.257.000 (2014) | ||||||
Ocupació laboral per sector | agricultura 14%, indústria 22%, serveis 64% | ||||||
Taxa d'atur | 8,5% (2014) | ||||||
Indústries principals | microprocessadors, processament d'aliments, equips mèdics, tèxtils i roba, materials de construcció, fertilitzants, productes de plàstic | ||||||
Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
Finances públiques | |||||||
Deute extern | 18.37 mil milions (2014) | ||||||
Ingressos | 6 931 milions (2014) | ||||||
Despeses | 9 728 milions (2014) | ||||||
Reserves totals | 7.149.834.513 $ (2017) | ||||||
Nota: dades monetàries en dòlars (US$) |
L'economia de Costa Rica és l'onzena economia més gran de l'Amèrica Llatina després de la de Brasil, Mèxic, Argentina, Colòmbia, Veneçuela, Xile, Perú, República Dominicana, Guatemala i l'Equador.
L'economia de Costa Rica tenia creixement estable abans de la crisi econòmica global. L'economia va sofrir una retracció d'1,3% el 2009, però va tornar a créixer aproximadament 4% a l'any entre 2010 i 2014.[1]
Mentre les exportacions agrícoles tradicionals - banana, cafè, sucre i carn - segueixen sent importants, el desenvolupament industrial i alguns productes agrícoles especialitzats van ampliar les exportacions en els últims anys.[1] El sector turístic segueix portant divises al país, perquè la rica biodiversitat del país és un atractiu per l'ecoturisme.[1]
Els inversors estrangers són atrets per l'estabilitat política del país i per l'elevat nivell d'educació del seu poble. Malgrat això, segueixen problemes que dificulten els negocis, per exemple la gran burocràcia, incerteses legals a causa del gran nombre d'agències reguladores, dificultats d'executar contractes, i reduïda protecció a les inversions.[1]