Economia de Myanmar

Economia de Myanmar

Moneda	kyat
Organitzacions comercials	OMC, ASEAN, BIMSTEC
Estadístiques
PIB nominal	69.322.122.755,854 $ (2017)
PIB (en PPP)	89,23 miliards (2012)
Rànquing PIB	77è (2012)
Taxa del PIB	6,2% (2012)
PIB per càpita	1 400 (2012)
PIB (PPP) per càpita	6.173,777 dòlars Geary-Khamis (2017)
PIB per sector	agricultura 38,8%, indústria 19,3%, comerç i serveis 41,8% (2012)
Inflació	3,1% (2012)
Taxa de creixement real	6,3 % (2016)
Població sota el llindar de pobresa	32,7% (2007)
Força laboral	33.410.000 (2012)
Ocupació laboral per sector	agricultura 70%, indústria 7%, comerç i serveis 23% (2001)
Taxa d'atur	5,4% (2012)
Indústries principals	processament de productes agrícoles, fusta i productes de fusta, coure, estany, tungstè, ferro, ciment, materials de construcció, productes farmacèutics, fertilitzants, petroli i gas natural; robes, jade i pedres precioses
Socis comercials
Exportacions 8 529 milions (2012) Productes d'exportació gas natural, productes de fusta, llegums, fesols, peix, arròs, roba, jade i pedres precioses Socis principals Tailàndia 36,7%, República Popular de la Xina 18,8%, Índia 14,1%, Japó 6,6% (2011)
Importacions 7 137 milions (2012) Productes d'importació tèxtils, productes derivats del petroli, fertilitzants, plàstics, maquinària, equips de transport, ciment, materials de construcció, petroli cru, productes alimentaris, oli comestible Socis principals República Popular de la Xina 38,8%, Tailàndia 22,6%, Singapur 9,7%, Corea del Sud 5,4%, Malàisia 4,5%, Japó 4,1% (2011)
Finances públiques
Deute extern	5 448 milions (2012)
Ingressos	2 234 milions (2012)
Despeses	4 414 milions (2012)
Reserves totals	5.213.962.530 $ (2017)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Yangon a la nit.

La situació econòmica de Myanmar és bastant delicada. L'agricultura és la principal activitat econòmica; ocupa a gairebé els 2/3 de la població activa i contribueix en un 40% al producte interior brut. El conreu predominant és l'arròs, que ocupa prop de la meitat de les terres cultivables. Els altres cultius (cotó, cacauet, cautxú, te) són secundaris. És de destacar igualment el cultiu del cascall.

Durant les dècades dels 1970 fins al 2000, la forta centralització de l'economia en mans de l'Estat va crear greus problemes. En l'actualitat, una part important de la indústria pesant, l'energia i el comerç de l'arròs continuen a poder de l'Estat i la inversió privada se centra en la resta de sectors. Sense estabilitat monetària ni fiscal, i amb un gran percentatge de mercat negre que obliga a l'administració a un ferri control del comerç de productes alimentosos, la inversió estrangera oscil·la segons els anys i les conjuntures, no permetent el grau d'estabilitat suficient per permetre un creixement sostingut.