Economia de Tanzània
| Moneda | xíling tanzà | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | OMC, Unió Africana | ||||||
| Estadístiques | |||||||
| PIB nominal | 52.090.320.325,474 $  (2017) | ||||||
| PIB (en PPP) | 73,5 miliards (2012) | ||||||
| Rànquing PIB | 85è (2012) | ||||||
| Taxa del PIB | 6,5% (2012) | ||||||
| PIB per càpita | 1 700 (2012) | ||||||
| PIB (PPP) per càpita | 2.947,8 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
| PIB per sector | agricultura 27,1%, indústria 24,1%, comerç i serveis 48,7% (2012) | ||||||
| Inflació | 15,3% (2012) | ||||||
| Taxa de creixement real | 6,6 % (2016) | ||||||
| Població sota el llindar de pobresa | 36% (2002) | ||||||
| Força laboral | 24.770.000 (2012) | ||||||
| Ocupació laboral per sector | agricultura 80%, indústria i serveis 20% (2002) | ||||||
| Taxa d'atur | sense informació | ||||||
| Indústries principals | processament de productes agrícoles (sucre, cervesa, cigarret, sisal); mineria de diamant, or i ferro, sal, carbonat de sodi; ciment, refí de petroli, calçat, roba, productes de fusta, fertilitzants | ||||||
| Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
| Finances públiques | |||||||
| Deute extern | 3 787 milions (2012) | ||||||
| Ingressos | 6 075 milions (2012) | ||||||
| Despeses | 7 670 milions (2012) | ||||||
| Reserves totals | 5.887.869.884 $ (2017) | ||||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||||
Tanzània és un dels països més pobres del món, amb un PIB per capita de solament 1 700 dòlars en 2012. No obstant això, la seva economia va aconseguir alts índexs de creixement a causa de la producció d'or i el turisme.[1] El país pràcticament va concloure la seva transició per a una economia de mercat liberalitzada, encara que el govern mantingui presència en sectors com a telecomunicacions, bancari, energia i mineria.[1]
La seva economia és molt dependent de l'agricultura, sector responsable del 1/4 del PIB, del 85% de les exportacions i que ocupa el 80% de la mà d'obra. No obstant això, la topografia i les condicions climàtiques limiten les terres cultivables a només un 40% del total. El país se situa per sota del 10% dels més pobres del món.[1]
La indústria del país fa principalment el processament dels productes agrícoles i alguns béns de consum. El Banc Mundial i donadors internacionals han proporcionat ajudes per rehabilitar la infraestructura antiquada i alleujar la pobresa. A causa de l'ajuda internacional i sòlides polítiques econòmiques, el creixement es manté malgrat la recessió mundial.[1]
Referències
[modifica]