Economia de Trinitat i Tobago

Economia de Trinitat i Tobago

Moneda	Dòlar de Trinitat i Tobago
Organitzacions comercials	OMC, Caricom
Estadístiques
PIB nominal	22.104.775.828,46 $ (2017)
PIB (en PPP)	27,14 miliards (2012)
Rànquing PIB	115è (2012)
Taxa del PIB	0,4% (2012)
PIB per càpita	20 400 (2012)
PIB (PPP) per càpita	31.644,685 dòlars Geary-Khamis (2017)
PIB per sector	agricultura 0,3%, indústria 57,8%, comerç i serveis 41,9% (2012)
Inflació	9,2% (2012)
Taxa de creixement real	−5,1 % (2016)
Població sota el llindar de pobresa	17% (2007)
Força laboral	615.800 (2012)
Ocupació laboral per sector	agricultura 3,8%, indústria i extracció 12,8%, construcció 20,4%, serveis 62,9% (2007)
Taxa d'atur	5,6% (2012)
Indústries principals	petroli i productes petrolífers, gas natural liquat (GNL), metanol, amoníac, urea, productes d'acer, begudes, processament d'aliments, ciment, tèxtils de cotó
Socis comercials
Exportacions 13,61 miliards (2012) Productes d'exportació petroli i productes derivats del petroli, gas natural liquat, metanol, amoníac, urea, productes d'acer, begudes, cereals i productes de cereals, sucre, cacau, cafè, cítrics, hortalisses, flors Socis principals Estats Units 40,3%, Argentina 6,9%, Xile 6,8%, Jamaica 4,9%, Espanya 4,3% (2012)
Importacions 8 317 milions (2012) Productes d'importació combustibles minerals, lubricants, maquinària, equip de transport, productes manufacturats, aliments, productes químics, animals vius Socis principals Estats Units 30,8%, Colòmbia 13,9%, Brasil 7,6%, Gabon 5%, Canadà 4,1% (2012)
Finances públiques
Deute extern	4 557 milions (2012)
Ingressos	7 654 milions (2012)
Despeses	7 933 milions (2012)
Reserves totals	8.892.396.937 $ (2017)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

La ciutat de Port of Spain.

L'economia de Trinitat i Tobago durant l'any 2002, ha experimentat un índex de creixement del 3,2%. Això es deu a 9 anys consecutius de veritable creixement després de 8 anys de recessió. El govern del primer ministre Patrick Manning ha seguit la política macroeconòmica del govern anterior, tractant d'atreure les inversions al país. A llarg termini, sembla que va a produir-se un gran creixement, un creixement que anirà estretament lligat al desenvolupament dels hidrocarburs, la petroquímica, i el sector siderúrgic, que suposarà augments significatius en les exportacions de Trinitat i Tobago. A més, el país segueix els seus esforços en la diversificació de serveis, el turisme, la indústria i l'agricultura.

Així doncs, el gran índex de creixement de Trinitat i Tobago ha produït excedents que són exportats, encara sense deixar d'importar, ja que l'extensió industrial i l'augment de consum així ho requereixen. Per tant, la ràtio de deutes ha passat d'un 15,4% en 1997 a un 4,4% en 2002. L'atur disminueix lentament: ha passat d'un 12,1% en 2001 a un 10,4% en 2002.

El país va guanyar reputació de lloc excel·lent per a negocis internacionals, i ha tingut una de les més altes taxes de creixement de Llatinoamèrica. Són extensos els camps petroliers, i el país compta amb tres plantes de refineria i petroquímica en l'oest; el petroli és el principal producte d'exportació; també en l'oest s'obté gas natural i asfalt; és notable el llac d'asfalt de 46 ha prop de La Brea, en el sud-oest de l'illa; a més s'extreu bauxita. Entre les Antilles Menors, Trinitat i l'holandesa Curaçao són les que han aconseguit major desenvolupament industrial, però en el cas de Trinitat la industrialització està associada a una notable producció agrícola, de la qual manca Curaçao.

Les xarxes de ferrocarrils (12,9 km) i carreteres (7.258 km en 1968) permeten el transport de les mercaderies de producció nacional cap a Port of Spain, el principal port d'altura, i de les mercaderies importades d'altres països. Donada la seva excel·lent situació geogràfica, Trinitat compta amb el servei de nombroses empreses de navegació marítima i de companyies de transport aeri.