Economia de la República Centreafricana
 | |||||||
| Moneda | Franc CFA de l'Àfrica Central | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | OMC, Unió Africana | ||||||
| Estadístiques | |||||||
| PIB nominal | 1.949.411.659,2045 $  (2017) | ||||||
| PIB (en PPP) | 3 468 milions (2010) | ||||||
| Rànquing PIB | 170è (2010) | ||||||
| Taxa del PIB | 3,7% (2010) | ||||||
| PIB per càpita | 700 (2010) | ||||||
| PIB (PPP) per càpita | 727,486 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
| PIB per sector | primari 55% secundari 20% terciari 25% (2001) | ||||||
| Inflació | 0,9% (2010) | ||||||
| Taxa de creixement real | 4,5 % (2016) | ||||||
| Població sota el llindar de pobresa | (sense informació) | ||||||
| Força laboral | 1 296 000 (2007) | ||||||
| Ocupació laboral per sector | sense informació | ||||||
| Taxa d'atur | 8% (2001) | ||||||
| Indústries principals | Extracció d'or i diamant, extracció de fusta, agricultura, tèxtils, calçats, muntatge de bicicletes i motocicletes | ||||||
| Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
| Finances públiques | |||||||
| Deute extern | 1 153 milions (2007) | ||||||
| Ingressos | 334 milions (2010) | ||||||
| Despeses | 362 milions (2010) | ||||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||||
La República Centreafricana és un dels països menys desenvolupats del món amb un PIB per capita de 700 dòlars el 2007.[1] L'agricultura de subsistència, juntament amb l'exploració forestal, és la principal activitat econòmica del país. Més de 70% de la població viu en aquesta zona econòmica. L'agricultura respon per més de la meitat del PIB. Dacsa, nyam, tapioca i banana són plantats per a consum propi. Per a exportació són cultivats cafè, cotó i tabac.
La fusta és un recurs explorat sense control, i constitueix una part substancial de les exportacions. La mineria, excepte de diamants, or i urani, roman sense exploració.
La indústria depèn del sector miner i petites empreses; i el sector de serveis és, sobretot, públic. Els recursos energètics propis són escassos i el país depèn de l'exterior, amb excepció d'algunes hidroelèctriques. El petroli és importat de Camerun.
Els principals factors que dificulten el desenvolupament del país són la seva posició cèntrica en el continent, sense sortida per al litoral, un sistema de transports deficient, una mà d'obra poc qualificada, i el llegat de la falta d'una planificació macroeconòmica. La lluita entre el govern i faccions rebels és un altre complicador per a la recuperació econòmica.[1]
El país té la sisena pitjor concentració de renda del món, amb un índex de Gini de 0,613.[1]